Arxiu d'etiquetes: entitats

Taller de Músics

Deixa un comentari

(Barcelona, 1972 – )

Escola de música moderna. Fou creada per Lluís Cabrera, Fernando Hernández i el trompetista americà Américo Bellotto. Al llarg de la seva existència ha aglutinat nombroses iniciatives relacionades amb el jazz: a més a més dels cursos de música s’hi organitzen seminaris internacionals de jazz, cursos intensius, festivals, etc.

Els estudis que s’hi imparteixen estan dividits en tres nivells (preparatori, mitjà i superior, cadascun dels quals consta d’un nombre variable de cursos monogràfics trimestrals), i es basen en un mètode pedagògic inspirat en el model americà: l’alumne tria les matèries que vol cursar i així defineix la seva especialització; des del començament, i paral·lelament als estudis teòrics, pot iniciar-se en l’estudi de l’instrument.

L’escola té un club de jazz (petit auditori, obert cada dia, on els alumnes de l’escola i músics amateurs poden assajar gratuïtament) i una big band composta per músics formats al taller que ofereix actuacions públiques esporàdicament, a més d’un Departament de Management que promociona especialment grups que surten de l’escola.

El 2004 celebrà el seu vint-i-cinquè aniversari convertit en una institució de referència de la docència de la música popular dels Països Catalans.

Té un segell discogràfic propi, La Col·lecció del Taller, amb més de 20 referències, i organitza el Festival de Flamenc de Ciutat Vella.

Des del 1989 disposa d’una àrea pròpia de flamenc que ha donat llum a una generació de músics reputats.

Enllaç web:  Taller de Músics

Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament

1 Resposta

(Catalunya, 1983 – )

(SCRITC)  Entitat científica i professional. Fundada per promoure la recerca bàsica, la docència i les aplicacions de les ciències del comportament. Integrada principalment per psicòlegs, agrupa també representants d’altres camps (medicina, infermeria, treball social, educació, etc).

Entre les seves activitats principals destaquen l’organització de cursos monogràfics de formació i la convocatòria de diversos premis (premi Pavlov per a trajectòries professionals i màxim guardó de la Societat, premi SCRITC de treballs per a estudis d’investigació i premi SCRITC de cartells per a treballs presentats a les jornades de la Societat).

Cada any organitza unes jornades que serveixen de punt de trobada per a professionals, docents i investigadors de diversos camps de les ciències del comportament. Publica un “Full Informatiu” adreçat als socis i és membre de ple dret de l’European Association for Behaviour and Cognitive Therapies.

Enllaç web:  SCRITC

Societat Arqueològica Tarraconense

11 Respostes

(Tarragona, 1844 – )

Entitat. Fundada per a fomentar l’estudi de la història i arqueologia locals i impulsar la recuperació de materials arqueològics i numismàtics. L’any 1845 participà activament en la creació del Museu Arqueològic Provincial, i ha contribuït amb eficàcia a transformar-lo en el primer museu d’arqueologia romana de Catalunya.

L’ànima de la nova societat i primer president fou Joan Francesc Albinyana i de Borràs, i un dels més grans impulsors Bonaventura Hernández i Sanahuja. El 1901 inaugurà una nova etapa amb la publicació del “Boletín Arqueológico” -dit “Butlletí Arqueològic” del 1921 al 1936-, dirigit per Emili Morera i Llauradó, que amb diverses alternances ha sobreviscut fins avui i constitueix un fons bibliogràfic imprescindible per als estudiosos de l’arqueologia i història tarragonines. Entre altres publicacions que promogué es destaquen vuit volums del Premi Josep M. Pujol (1952-65).

Sempre ha col·laborat amb el Museu Arqueològic, en excavacions, en la revaloració de monuments, i ha fomentat la creació de filials, com ara els grups de recerques, a diversos llocs de la comarca. Té el títol de reial.

Enllaç web:  Societat Arqueològica Tarraconense

Sabadell, Centre d’Esports

4 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 1903 – )

Entitat esportiva. Fundada el 1903 i constituïda oficialment el 1905, dedicada preferentment al futbol. Sobre el terreny de joc original es bastí el camp de la Creu Alta (1906), on se celebraren diverses finals del campionat de Catalunya. El 1908 organitzà la Copa Sabadell, concurs en el qual participaren els millors equips de l’època. El 1914 l’equip del Centre disputà els primers partits internacionals a la Creu Alta.

Del 1915 al 1930 milità en la primera divisió del campionat de Catalunya, que guanyà en la temporada 1933-34; el 1935 disputà la final de la copa d’Espanya amb el Sevilla CF. Des del 1939 participà en la lliga espanyola i ha militat habitualment en la segona divisió, amb alguns períodes en la primera (1986-87) i d’altres en la tercera.

El 1969 inaugurà un nou camp, el de la Nova Creu Alta, amb capacitat per a 30.000 espectadors.

Els jugadors duen samarreta arlequinada de colors blau i blanc, i pantalons blaus.

Enllaç web: Centre d’Esports Sabadell

Reus Ploms, Club Natació

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 1918 – )

Entitat esportiva. Fundada per un grup d’afeccionats a la natació. Albert Pallejà i Carnicer en fou el primer president. El 1932 l’entitat inaugurà la seva primera piscina descoberta reglamentària i el 1975 una d’olímpica.

El Club eixamplà aviat el seu camp d’activitats i actualment té un gran nombre de seccions, ultra la de natació: atletisme, handbol, bàsquet, billar, escacs, ciclisme, hoquei sobre patins, excursionisme, gimnàstica, tennis, patinatge artístic i ping-pong.

Posseeix un pavelló cobert amb pista poliesportiva i diverses altres instal·lacions (els Ploms), a més del local social al Palau de Bofarull, al carrer de Llovera de Reus. El Club organitza el Saló Internacional de Fotografia Esportiva Fotosport, que assoleix participacions de més de 30 països en els seus certàmens biennals, la Volta Ciclista Internacional a la Província de Tarragona, el Gran Premi Marcel·lí Gené de Cros, etc.

Té un equip destacat d’hoquei sobre patins que guanyà el campionat d’Espanya del 1946 i que milita habitualment en la primera divisió. L’equip de natació guanyà el campionat de Catalunya del 1943 i ha format un gran nombre de nedadors.

Enllaç web:  Club Natació Reus Ploms

Passió d’Olesa, La

4 Respostes

(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat)

Espectacle tradicional sobre la vida pública, passió, mort i resurrecció de Jesús que se celebra durant la quaresma i setmana santa, representat per prop de 1.000 persones de la població. D’origen incert, les primeres notícies documentals conegudes són del 1540, que es representava sota la direcció dels monjos de Montserrat, en magatzems i molins d’oli; a partir del 1847 hom edificà per a la seva representació diversos teatres.

El 1940, un cop acabada la guerra civil, fou el primer espectacle damunt un escenari realitzat en llengua catalana. El 1949 Joan Povill escriví l’actual lletra i Josep M. Roma la música. El 1952 hom construí el Gran Teatre amb una capacitat per a 1.400 espectadors.

El 1968 s’hi incorporà el nou muntatge realitzat per José Tamayo, comprimint les representacions en una sola sessió. El 1969 assumí la direcció de l’espectacle Joan Mallofré i Duran fins el 1993.

El 1983 un incendi destruí tot el teatre, i el 1985 s’inicià la construcció d’un nou local, segons el projecte de l’arquitecte Jan Baca i Pericot, que fou inaugurat el 1987. Amb la represa de les representacions, hom estrenà una nova escenografia de Pere Francesch i Subirana.

Enllaç web:  Passió d’Olesa

Passió d’Esparreguera, La

3 Respostes

(Esparreguera, Baix Llobregat)

Espectacle tradicional sobre la vida pública, passió, mort i resurrecció de Jesús que se celebra durant la quaresma i la setmana santa en aquesta població. Cal cercar-ne l’origen en les processons quaresmals que des del segle XVI proliferaren en moltes contrades del Baix Llobregat (com per exemple la de Sant Vicenç dels Horts) i que derivaren cap a unes representacions pròpiament teatrals, que a Esparreguera tingueren lloc a la plaça de l’Església fins els anys 1865-66.

El 1875 s’instituí el drama sacre estructurat seguint un text, amb acompanyament musical i donant importància als mitjans tècnics i s’adoptà definitivament el text d’Antoni de Sant Jeroni, ampliat el 1944 per Ramon Torruella amb una composició musical d’Àngel Monné i Enric Solsona (1950). El 1952 fou estrenat un text de Marçal Martínez amb música de Josep Maria Pla.

Inicialment l’organització anà a càrrec de diverses societats recreatives, fins que el 1941 hom creà un patronat i les representacions, en les quals participen més de 400 actors, passaren a ésser patrimoni del poble. El 1941 es representava al local de l’Ateneu, però el 1969 fou inaugurat un nou local construït expressament pel Patronat. El text actual és de Ramon Torruella (1960) i la música de Josep Borràs.

Enllaç web:  Passió d’Esparreguera

Passió de Cervera, La

5 Respostes

(Cervera, Segarra)

Nom donat a un Misteri de la Passió de Jesucrist confeccionat el 1534 per Pere Ponç i Baltasar Sança en estrofes de caire popular i de caire culte, sens dubte a base de texts anteriors, entre els quals la Història de la Passió dels valencians Bernat Fenollar i Pere Martines i potser d’un misteri anterior dit La Passió del Fill de Déu que era representat a Cervera anualment almenys del 1481 al 1518.

Fou representada diverses vegades a l’església de Santa Maria i només per eclesiàstics fins el 1545, en què el concili de Trento prohibí les representacions a l’interior de les esglésies. Era cíclica, és a dir, dividida en diferents episodis, que hom representava els diversos dies de la setmana santa. Ha estat publicada en part el 1913.

Enllaç web:  Passió de Cervera

Pallassos Sense Fronteres

1 Resposta

(Barcelona, juliol 1993 – )

Organització no governamental d’ajut humanitari. Creada pel pallasso Tortell Poltrona. Aplega pallassos i artistes d’altres rams que, sota el lema “Cap nen sense un somriure”, es desplacen a les zones afectades per conflictes bèl·lics a fi d’intentar-ne millorar les condicions de vida mitjançant l’art i l’humor.

Ha actuat en camps de refugiats d’arreu del món: Bòsnia, Croàcia, Algèria, Kenya, Palestina, Colòmbia, Brasil, etc. Té delegacions a tot l’estat espanyol i a França, Itàlia, EUA, Canadà, etc.

Ha estat declarada d’utilitat pública per l’estat espanyol i ha rebut, entre altres guardons, el Memorial Lluís Companys (1993), la Medalla al mèrit cultural de l’estat de Palestina (1994), el Premi Ciutat de Barcelona (1994) i el Nas d’Or Honorífic del Festival de Pallassos de Cornellà (1996).

Enllaç web: Pallassos Sense Fronteres

Orquestra Simfònica del Vallès

5 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 1987 – )

(OSV)  Orquestra. Fundada en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell. Poc després començà a actuar també com a conjunt simfònic, sota la batuta del seu titular, Albert Argudo. La temporada 1993-94 assumí aquesta funció Jordi Mora i, a partir de la 1997-98, Salvador Brotons, que fou substituït per Edmon Colomer el 2002.

Amb una clara vocació social, l’orquestra disposa també d’una oferta musical especialment adreçada a les universitats, els centres penitenciaris i els hospitals de Catalunya. David Giménez Carreras n’assumí la direcció el 2006, però al cap de tres anys en fou designat director emèrit, i prengué el càrrec de titular el valencià Rubén Gimeno.

A més de la seva activitat dins el cicle Òpera a Catalunya, manté una programació estable de concerts a Sabadell i, des de la temporada 1996-97, un cicle de Concerts Simfònics al Palau de la Música Catalana. L’any 1992 fou guardonada amb el premi Nacional de música de la Generalitat de Catalunya.

Enllaç web: Orquestra Simfònica del Vallès