(Catalunya, 23 juny 1848 – 1879)
Entitat defensora del proteccionisme. Fundat per Joan Güell i Ferrer. El seu òrgan d’expressió fou “El Bien Público”.
Algunes de les seves publicacions foren Barcelona antigua i Barcelona moderna (1848), d’Illas i Vidal, i l’Informe sobre el proyecto de tratado especial de comercio con Inglaterra (1868).
L’any 1879 es fusionà amb el Foment de la Producció Nacional i donà lloc a l’Institut de Foment del Treball Nacional.
(Barcelona, 27 setembre 1943 – 1994)
(IEM) Centre del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. La seva finalitat és l’estudi i la publicació de les obres musicals hispàniques cultes i populars.
Fou dirigit per Higini Anglès (1944-69), el qual fou succeït per Miquel Querol.
Des del 1946 publica un “Anuario Musical”.
El 1994 passà a convertir-se en el Departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals.
(Catalunya, 1975 – )
Arxiu de l’entitat. Integrat per diferents fonts documentals personals i institucionals, el més voluminós dels quals és el de l’Institut d’Estudis Catalans.
A més de la documentació pròpia, disposa de documentació externa, de gran importància i poc coneguda. Es tracta d’arxius privats donats a l’Institut pels seus titulars o pels seus descendents, entre els quals destaquen els següents: Arxiu Esteve Terradas i Illa, Arxiu Lluís Nicolau i d’Olwer, Arxiu Ferran Soldevila i Zubiburu, Arxiu Josep Batista i Roca, Arxiu Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, Arxiu Josep de Calassanç Serra i Ràfols i Arxiu Mercè Rodoreda i Gurgui.
Enllaç web: Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans
(Barcelona, 1939 – )
Entitat. Nom adoptat per l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, dita també durant la República Institució del Teatre.
Fou dirigit durant tres dècades per Guillem Díaz-Plaja; el 1971 el va succeir Hermann Bonnín, que activà l’entitat amb l’ampliació del professorat, la creació d’un departament d’investigació i de noves seccions, com les dedicades al mim o a les titelles, i n’inaugurà delegacions al Vallès (Terrassa, 1974) i Osona (Vic, 1976).
Els següents directors han continuat aquesta expansió, amb convenis amb la Universitat Autònoma de Barcelona.
El 1988 passà a dependre de la diputació de Barcelona.
Enllaç web: Institut del Teatre
(Barcelona, 1975 – )
(ICC) Societat autònoma. Creada per diversos professionals i industrials per tal de promoure el cinema a l’àmbit català.
Entre altres realitzacions, ha dut a terme sèries com “Noticiari de Barcelona”, “Imatges i Fets dels Catalans” i “Notícia de Catalunya”, així com la producció Som i serem, Història de la Generalitat de Catalunya, sempre sota l’encàrrec de les institucions públiques.
També impulsà les “Converses de Cinema a Catalunya” (1981).
(Catalunya, 1978 – )
(IPECC) Entitat cultural independent. Creada com a continuadora de l’àmbit de Projecció Exterior del Congrés de Cultura Catalana.
Els seus objectius són propiciar l’organització de Setmanes Catalanes arreu del món, facilitar l’enllaç entre els casals i entitats catalanes i catalanòfiles de l’exterior, propugnar l’ensenyament del català a les universitats estrangeres i en general difondre el coneixement de la història i de l’actualitat catalanes.
Enllaç web: Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana
(Sabadell, Vallès Occidental, 1969 – )
(ICP) Centre de recerca paleontològica. Fundat per la diputació de Barcelona a instàncies del paleontòleg Miquel Crusafont.
Té una de les col·leccions de mamífers fòssils més importants d’Espanya i de tot Europa.
Enllaç web: Institut Català de Paleontologia
(Barcelona, 9 juny 1931 – 1939)
Entitat. Nom donat per la Diputació de Barcelona a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic. Fou presidida per Adrià Gual.
En temps de la República un patronat, presidit per Ventura Gassol, la dirigí fins que se’n féu càrrec Joan Alavedra.
A partir del 1939 s’anomenà Institut del Teatre.
(Barcelona, 13 setembre 1937 / 1939 – 12 novembre 1987 – )
(ILC) Entitat autònoma de la Generalitat de Catalunya. Creada per aplegar i potenciar l’acció dels intel·lectuals catalans fidels a la Generalitat, de la qual rebé el suport financer.
En fou l’antecedent immediat l’Agrupació d’Escriptors Catalans, constituïda pel setembre de 1936 dins la UGT i presidida per Joan Oliver, la qual organitzà el servei de Biblioteques al front i cercà ajuts internacionals per als escriptors.
La Institució fou presidida per Josep Pous i Pagès, i en foren vice-president i secretari Carles Riba i Francesc Trabal, respectivament.
Patrocinava els premis de la Generalitat i la “Revista de Catalunya” (1938). La secció de publicacions edità obres dels principals escriptors catalans del moment.
A finals de la guerra civil l’entitat es va dissoldre. El 1987 el Parlament va aprovar una llei pel retorn d’aquesta institució, depenent del departament de Cultura de la Generalitat.
Enllaç web: Institució de les Lletres Catalanes
(Barcelona, 1952 – )
(ICCIC) Entitat d’ensenyament. Fundada per Maria Rosa Farré i Escofet i sorgida del Centre d’Influència Catòlica, creat també per ella. Fins el 1970 el seu alumnat fou exclusivament femení.
Ha promogut nombrosos actes de divulgació cultural i la primera escola per a la formació de professor de català durant el període franquista.
A més d’una Escola de Secretariat de Direcció, ha creat l’Escola de Jardineres Educadores (1956), l’Escola de Disseny Elisava (1961), l’Escola Thau (1963, de tots els graus d’ensenyament) i l’Escola de Periodisme de l’Església (1964).
Té en funcionament estudis secundaris i pre-universitaris, escoles d’anglès i de francès, i una residència d’estudiants. Des del 1984 és una fundació privada.
Enllaç web: Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica
Dades dels Països Catalans 