Arxiu d'etiquetes: entitats

Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica

(Barcelona, 1952 – )

(ICCIC)  Entitat d’ensenyament. Fundada per Maria Rosa Farré i Escofet i sorgida del Centre d’Influència Catòlica, creat també per ella. Fins el 1970 el seu alumnat fou exclusivament femení.

Ha promogut nombrosos actes de divulgació cultural i la primera escola per a la formació de professor de català durant el període franquista.

A més d’una Escola de Secretariat de Direcció, ha creat l’Escola de Jardineres Educadores (1956), l’Escola de Disseny Elisava (1961), l’Escola Thau (1963, de tots els graus d’ensenyament) i l’Escola de Periodisme de l’Església (1964).

Té en funcionament estudis secundaris i pre-universitaris, escoles d’anglès i de francès, i una residència d’estudiants. Des del 1984 és una fundació privada.

Enllaç web: Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica

Institució Catalana d’Història Natural

(Barcelona, 3 desembre 1899 – )

(ICHN)  Entitat, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Inicialment estava formada per les seccions de botànica, geologia i zoologia, i tenia dues comissions perifèriques, la Comissió de Cetologia i la Comissió de Protecció de la Natura.

Actualment organitza sessions científiques i publica el “Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural”, on es recullen els treballs dels membres de la Institució.

Enllaç web: Institució Catalana d’Història Natural

Iliacan

(Barcelona, 1993 – )

Companyia de dansa. Fundada per coreògraf i ballarí Álvaro de la Peña, amb Pere Jané i Nausica Guitart.

Ha presentat els espectacles Jo no sabria tornar (1993), En el claro del bosque, Del VI al XIII, Danzas de amor y muerte (1994), El rostro de mi suerte, Oannes i Encara que em tremoli el pols (1995).

IEC *

Sigla de l’Institut d’Estudis Catalans  (corporació acadèmica, 1907- ).

Hot Club de Barcelona

(Barcelona, 1934 – 1980)

Entitat fundada per entusiastes del jazz. Destinada a cultivar i a difondre aquest estil musical.

Ha contractat les màximes figures mundials i, a partir del 1966, organitza anualment el Festival Internacional de Jazz de Barcelona.

La seva publicació oficial fou el “Jazz Magazine”.

Grups d’Oració i Amistat

(Catalunya, 1969 – )

(GOA)  Entitat religiosa. Fundada per Josep Maria Cases i Deordal, bisbe de Sogorb-Castelló.

Des de la seva creació s’han escampat en diferents indrets de l’estat espanyol, de França i de l’Amèrica del Sud. L’any 1999 en formaven part 8.000 persones.

Els membres d’aquests grups es comprometen a fer mitja hora de pregària al dia, a pregar diàriament pel grup i a intentar infondre l’oració allà on viuen.

A cada grup hi ha un malalt, que prega amb la seva malaltia pels altres; un convent de clausura, que hi manté una relació d’amistat i de pregària, i una missió, que prega pel grup i a la qual el grup ajuda econòmicament.

Enllaç web: Grups d’Oració i Amistat

Grups de l’Alt Pirineu

(Catalunya, 1973 – després 1994)

(GAP)  Col·lectiu. Tenia com a objectiu dinamitzar la realitat social, econòmica i política dels Pirineus.

Estava integrat per estudiosos dels Pirineus i residents arreu d’aquesta serralada interessants en la problemàtica de l’alta muntanya.

Grups de Defensa de la Llengua

(Barcelona, 1981 – 1993)

(GDL)  Organització política de lluita per la llengua catalana, d’àmbit de Països Catalans.

Abandonant plantejaments purament culturalistes i conservadors, ha dut a terme diverses campanyes de catalanització directa, manifestacions, etc., tot perseguint l’objectiu darrer de fer del català l’única llengua de tots els Països Catalans.

Des de l’any 1983 publicà la revista “Viure en català”.

Molts dels seus membres s’integraren en el Moviment de Defensa de la Terra i cap al 1993 havia desaparegut.

Grup Especial d’Escalada

(Barcelona, 1941 – )

(GEDE)  Secció d’escalada del Club Excursionista de Gràcia. A més de cursos d’escalada, divulgà aquesta modalitat amb activitats com l’arxiu de l’escalada, iniciat el 1942, exposicions i concursos.

Al principi dels anys 1940, els seus escaladors obriren moltes vies clàssiques de Montserrat, del Pedraforca i de Sant Llorenç del Munt, i s’exploraren d’altres massissos, com els ports de Beseit, el Montsec, els Pirineus i els Alps.

Cap a la meitat dels anys 1960 membres del GEDE participaren en diverses expedicions fora d’Europa amb destacades ascensions, algunes de les quals eren primeres absolutes i estatals.

El 1998, amb motiu del 75 aniversari del Club Excursionista de Gràcia, fou editat el llibre 50 anys d’escalada del GEDE 1941-1991.

Enllaç web: Grup Especial d’Escalada

Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània

(Barcelona, 28 novembre 1930 – març 1939)

(GATCPAC)  Associació creada com a secció catalana del CIRPAC. Impulsà l’avantguarda arquitectònica a Catalunya.

Les seves realitzacions més importants a Catalunya foren: la Ciutat de Repòs de Castelldefels, el Dispensari Central Antituberculós (1934-36) i les cases per al cap de setmana (1935) al Garraf.

El 1931 començà a publicar “AC”. Organitzà conferències i exposicions en un local del passeig de Gràcia de Barcelona, on es presentaren per primera vegada mostres de disseny industrial.

El grup estava integrat per importants professionals del país i estigué en contacte amb grans arquitectes contemporanis estrangers, com Le Corbusier i Jeanneret.