Arxiu d'etiquetes: enginyers/es

Estada i Sureda, Eusebi

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1843 – 1917)

Enginyer de camins. Acabada la carrera el 1868, el 1871 publicà un estudi demostrant la possibilitat econòmica de construir un ferrocarril de Palma de Mallorca a Inca, que donà com a resultat la creació de la Societat del Ferrocarril de Mallorca, amb capital mallorquí, de la qual fou enginyer vitalici.

Sota la seva direcció hom construí la línia fins a Inca (1873-75) i les prolongacions fins a sa Pobla (1878), Manacor (1897), Felanitx (1897) i Santanyí (aprovada el 1913). Com a cap d’obres públiques, càrrec que exercí fins al 1907, millora la xarxa de carreteres i en construí de noves. Fou proclamat fill il·lustre de Palma (1902).

Publicà diversos treballs d’enginyeria i urbanisme: La ciudad de Palma. Su industria, sus fortificaciones, sus condiciones sanitarias y su ensanche (1885), obra que sintetitzà de forma brillant i tecnificada, les aspiracions de la ciutat de sortir del clos de les murades, que s’aconseguí el 1902.

Domenge i Mir, Miquel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 26 agost 1870 – 16 novembre 1936)

Enginyer i escriptor. Seguí la carrera militar; destinat a Filipines (1895-99), intervingué en diverses accions (Analco, Rosario, Santa Cruz).

Fou governador civil de Saragossa (1919) i de Granada (1921).

Traduí al castellà obres de Goethe, Macaulay, William James i Víctor Català.

Domènech i Muñoz, Frederic

2 Respostes

(València, 1887 – 12 juny 1935)

Enginyer industrial i impressor. Fill de Frederic Domènech i Cervera, al qual succeí al capdavant de l’empresa tipogràfica on s’editava el diari “Las Provincias”.

Codonyer, Joan

Deixa un comentari

(València, 1864 – País Valencià, segle XIX)

Enginyer industrial. Fou professor a les universitats de València, Saragossa i Barcelona.

Nomenat director tècnic de la primera empresa valenciana d’energia elèctrica, instal·là a València el primer sistema d’enllumenat elèctric, així com els primers telèfons (1883).

Més tard dirigí les fàbriques de tabac de València i Alacant, i les fàbriques de gas i electricitat propietat del marquès de Campo.

Cervera i Baviera, Juli

Deixa un comentari

(Sogorb, Alt Palància, 26 gener 1854 – Madrid, 24 juny 1927)

Enginyer militar i explorador. Acabades les guerres carlines i de Cuba, es dedicà a estudis científics i es traslladà al Marroc (1877), on hi tornà el 1884, i el 1886 un altre cop a la zona occidental del Sàhara, inexplorada fins aleshores.

Resultat d’aquest darrer viatge foren els tractats que serviren de base per al domini de Río de Oro per part de l’estat espanyol.

Retirat del servei actiu el 1903, s’instal·là a València per organitzar les escoles lliures d’enginyers electricistes i mecànics, per a les quals redactà nombrosos llibres de text. El 1908 fou diputat republicà a corts per València.

Publicà Geografía militar de Marruecos (1884) i Expedición geográfico-militar al interior y costas de Marruecos (1885).

Castañeda i Chornet, Josep

Deixa un comentari

(València, 11 març 1900 – Madrid, 19 març 1987)

Economista i enginyer industrial. D’estudiant anà a residir a Madrid, on fou catedràtic de teoria econòmica a la universitat, i ha publicat Lecciones de teoría económica (1968).

És considerat un dels introductors de l’economia a la Península Ibèrica.

Carrión i Carrión, Pasqual

Deixa un comentari

(Saix, Alt Vinalopó, 3 novembre 1891 – València, 15 setembre 1976)

Economista i enginyer agrònom. A la dècada del 1920 ajudà, amb els seus treballs, a introduir el conreu del tabac al País Valencià. Formà part de la comissió tècnica encarregada de la redacció del projecte de reforma agrària arran del triomf del Front Popular.

En el període 1936-39 dirigí l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Madrid, i el 1939, l’estació de viticultura i enologia de Requena, fins al 1961. Creà més de quaranta cooperatives vinícoles al País Valencià i a la Manxa i més de setanta bodegues.

Fundà les revistes “Acción Vitícola” i “La Semana Vitícola” i publicà Los latifundios en España (1932), La Reforma Agraria de la Segunda República y la situación actual de la agricultura española (1973) i Estudios sobre la agricultura española (1919-1971) (1974).

Carbonell i Morand, Josep

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1861 – Madrid, 1922)

Enginyer de mines. És autor d’un Tratado de legislación de minas i d’una Economía minera.

Projectà el ferrocarril de València a Madrid i les línies de la Vila Joiosa a Dénia i a Alacant.

Calvet i Girona, Bernat

2 Respostes

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1864 – Palma de Mallorca, 1941)

Enginyer de camins, canals i ports, i urbanista.

El 1901 redactà el Projecte d’eixample de la Ciutat de Mallorca (aprovat el 1903), de forma radial i concèntrica -com el projecte del pla Rovira i Trias per a Barcelona (1859)-, que ha tingut influència decisiva en el creixement i les successives planificacions de Palma de Mallorca.

Fou alcalde de Palma (1906-07), i posteriorment inspector i conseller d’obres públiques.

Calatrava i Valls, Santiago

2 Respostes

(Benimàmet, València, 28 juliol 1951 – )

Arquitecte, enginyer i escultor. Format a València i a Zuric, ciutat on residí des del 1981. Les seves obres mostren la voluntat de relacionar la forma, l’estructura de l’entorn i l’equilibri estàtic de les forces.

Autor de la remodelació de l’estació de ferrocarrils de Zuric, l’estació Spandau de  Berlín, la cúpula de vidre del Parlament alemany, l’Hemisfèric situat a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València i la torre de comunicacions de l’Anella Olímpica de Barcelona. Es destacà sobretot com a constructor de ponts (Basilea, Mèrida, Lleida, Barcelona -Bac de Roda-, València -Alameda-, Sevilla -Alamillo, per a l’Expo 92- i Bilbao -Zubi Zuri-).

També és autor d’escultures, en les quals predominen els volums i les formes geomètriques pures.

El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1999 el premi Príncep d’Astúries de les Arts.