(Vila-sacra, Alt Empordà, 1909 – 26 setembre 1999)
Enginyer industrial. Ha publicat nombrosos articles tècnics a revistes i diaris.
És important el seu treball d’introducció d’obres tècniques, la traducció i l’adaptació de les quals ha impulsat i dirigit.
(Girona, 31 agost 1925 – 4 agost 2007)
Veterinari, enginyer i economista. Inicià programes d’inseminació artificial i de lluita contra l’esterilitat animal a Barcelona i Girona.
Ha estat president del Col·legi de Veterinaris de Girona (1954-58), ha fundat la Societat Internacional de Tècnics de la Nutrició Animal (RITENA) i ha dirigit treballs de recerca i de planificació econòmica a Catalunya, Europa i Amèrica.
Publicà dotze tractats sobre la ciència i la indústria de l’alimentació animal, i el 2006 Los elementos científicos de la gastronomía.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, juny 1835 – Madrid, 1894)
Enginyer. Va pertànyer a la primera promoció d’enginyers industrials.
Va dirigir “La Gaceta Industrial” (1865-90), on publicà més de tres-cents treballs.
Autor de diverses monografies de caràcter divulgador.
(Barcelona, 1748 – Veracruz, Mèxic, 1812)
Enginyer i militar. Graduat d’alferes d’enginyers a Barcelona (1769), intervingué en la fortificació del castell de Sant Ferran de Figueres, i posteriorment dirigí l’Acadèmia Militar de Matemàtiques d’Orà (1771).
Ja tinent, embarcà cap a Amèrica (1778). Projectà el poblat d’Arizpe (a l’actual Sonora), a Ciutat de Mèxic construí el castell de Chapultepec (1785-87) sobre una antiga fortificació asteca i tolteca.
També treballà a la fortalesa i el port d’Acapulco i projectà l’ampliació urbanística de Veracruz, regió on ocupà diversos càrrecs militars.
(Barcelona, 1716 – 1803)
Acadèmia d’enginyeria militar, també coneguda per Acadèmia Militar de Barcelona. Fou fundada pel marquès de Worboom, general de l’exèrcit de Felip V de Borbó, el 1716, però no es posà en marxa fins el 1720; fou la primera de la península.
Residí inicialment a la Ciutadella de Barcelona i el 1752 es traslladà a l’antic convent de Sant Agustí Vell. Suprimida aleshores la universitat de Barcelona, restà com una de les poques institucions d’ensenyament superior de la ciutat.
El 1803 fou traslladada a l’Acadèmia d’Enginyers d’Alcalá de Henares.
(Girona, 21 febrer 1848 – 19 març 1934)
Enginyer industrial. Estudià a Barcelona, on es titulà l’any 1871. Instal.là la primera central elèctrica dels Països Catalans a Barcelona (1873), per compte de la Societat Espanyola d’Electricitat.
Féu importants instal·lacions elèctriques, com la de La Maquinista Terrestre i Marítima, a la Barceloneta (1875), la de la Rambla de Girona i la del Gran Teatre del Liceu, de Barcelona.
El 1877 féu els primers experiments telefònics entre Barcelona i Girona, i cooperà a l’establiment de la xarxa telefònica barcelonina.
Més tard fou catedràtic dels instituts de Conca i Girona i vicepresident del jurat de l’Exposició Universal de Barcelona el 1888.
(Barcelona, 6 octubre 1842 – 10 gener 1922)
Enginyer de mines i geòleg. Exercí a les mines de Linares (Andalusia) i Almadén (Castella) i el 1881 fou enginyer en cap del districte de mines de Girona; més tard (1883) dirigí la secció de mines de la Societat del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses.
Es destacà com a autor d’estudis geològics dels Països Catalans, com Geología de la provincia de Lérida (1875), Reseña física y geológica de las islas de Ibiza y Formentera (1880), Cuenca carbonífera de la Seo de Urgel (1883) -en col·laboració amb E. Moliné i Brasés-, i d’un gran nombre d’opuscles sobre excursions per al Centre Excursionista de Catalunya, del qual fou membre destacat i president (1896-1900).
(Barcelona, 16 febrer 1862 – Sitges, Garraf, 20 gener 1934)
Promotor artístic, enginyer i pintor. Durant la seva estada a París va conèixer els pintors Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Zuloaga, i descobrí la seva vocació artística, pictòrica i literària. Passà un quant temps als EUA (1893-94).
Amb el pintor Ramon Casas fundà les revistes “Pèl & Ploma” i “Forma”. Adoptà una actitud d’eclèctica modernitat que defensà alguns noms joves, entre els quals el de l’encara desconegut Pablo Picasso.
Exercí la direcció artística de l’Enciclopedia Espasa, on féu una importantíssima tasca de recopilació d’informació sobre artistes catalans mai no biografiats encara fins aleshores, amb un criteri gairebé exhaustiu. Dirigí la construcció de Maricel (Sitges).
Membre de la penya de l’Hotel Colom, a Barcelona, fou un dels assessors artístics de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, on la seva intervenció més destacada és el Poble Espanyol (Barcelona).
Publicà llibres i opuscles, com Five Essays on the Art of Ignacio Zuloaga (Nova York 1909), Joseph de Ribera “L’Espanyolet” (1908), Domenikos Theotokopulos “El Greco” (1928?) i La Manufactura Nacional de Alfombras y Tapices de Madrid (1932).
Donà nom al fill de la seva amiga de París Suzanne Valadon, que esdevingué el famós pintor francès Maurice Utrillo.
Hi ha obra pictòrica seva a El Cau Ferrat de Sitges i al Museu d’Art Modern de Barcelona.
Fou el pare de l’escriptor Miquel Utrillo i Vidal.
(Sarinyena, Aragó, 1885 – Barcelona, 29 abril 1938)
Polític, advocat i enginyer. Germà de Jesús i Josep. Resident des de molt jove al Principat, milità als rengles lerrouxistes, encapçalà els Jóvenes Bárbaros i fou president de la Federació de Joventuts Radicals de Catalunya i Balears.
Antisolidari fervent, diputat provincial (1911-15) i regidor de Barcelona (1915), pertanyia a l’ala més proobrerista del seu partit. Fou diputat per Osca a les corts constituents de la República i figura preeminent del radicalisme en aquella província; membre del comitè executiu del Partit Republicà Radical, durant el Bienni Negre ocupà els càrrecs de director general de treball i president de la Confederació Hidrogràfica dels Pirineus Orientals.
Al juliol de 1936 fou detingut i empresonat al vaixell Uruguay, on fou assassinat.
(Tarragona, 12 setembre 1888 – Barcelona, 4 maig 1974)
Matemàtic, enginyer i professor. Fill d’Eduard Torroja i Caballé, i germà d’Eduard. Es llicencià en Ciències Exactes el 1908 i acabà els estudis d’enginyer el 1911, ambdós títols a Madrid.
Fou catedràtic de les universitats de Saragossa i de Barcelona, professor de l’Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya i director de la Secció d’Estudis Generals de l’Escola Industrial de Barcelona.
Era membre de l’Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, i de la de Ciències i Arts de Barcelona, i també de diverses corporacions científiques internacionals.
Inventà l’estereògraf i publicà, entre altres, Nueva solución de un problema de Fototopografía, El estereógrafo i Estudio de las homografías cíclicas en un trabajo de “n” dimensiones.
Dades dels Països Catalans 