Arxiu d'etiquetes: enginyers/es

Mestre i Artigas, Ernest

(Sant Pere de Ribes, Garraf, 1885 – Palma de Mallorca, 29 gener 1968)

Enginyer agrònom. De l’estació enològica de Reus passà, el 1913, a dirigir la de Felanitx fins el 1922. El 1919 fundà el celler cooperatiu de Felanitx, que dirigí. Del 1923 al 1948 fou cap del servei agronòmic de les Illes Balears.

Gran impulsor del cooperativisme agrari, intervingué també en la fundació d’un celler cooperatiu a Manacor (1927), de les cooperatives agrícoles de Muro i sa Pobla (1937) i de la Tofona Cooperativa de Sóller.

Matons i Colomer, August

(Buenos Aires, Argentina, 1890 – Barcelona, 1964)

Enginyer agrònom i assagista. Estudià a la Universitat Agrària de Pisa. Professà a l’Escola Superior d’Agricultura.

En col·laboració amb Josep Maria Valls dirigí la revista “Agricultura” (1917-27), publicació que continuà amb el títol “Agricultura i Ramaderia”, que durà fins al 1936.

Fou bibliotecari de l’Ateneu Barcelonès. És important el seu donatiu a la Biblioteca de Catalunya, d’un lot de 15.000 títols.

És autor de L’olivera (1923) i Contribució a l’estudi de l’esporga de l’olivera (1922).

Massó i Llorens, Manuel

(Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 22 octubre 1876 – Buenos Aires, Argentina, 19 novembre 1951)

Polític i enginyer. Fill d’Antoni Massó i Casañas. Fou diputat per la Mancomunitat (1923) i s’afilià a Acció Catalana.

Exiliat durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou encarregat de lliurar a la Societat de Nacions un document, signat per diputats de la Mancomunitat, en defensa de Catalunya.

Tornà el 1931, però considerà que el govern de la Generalitat era propens a l’entesa amb el govern central i emigrà a Buenos Aires.

Massanés i Mestres, Josep

(Barcelona, 1777 – 30 març 1857)

Enginyer militar, arquitecte i urbanista. Prengué part en la guerra del Francès: després fou perseguit per liberal i partí cap a França, d’on tornà l’any 1833.

Projectà a Barcelona el carrer de Cervantes, el de la comtessa de Sobradiel, el Pla de Palau amb el Portal del Mar, i, a Valls, el sepulcre del general Juan Felipe Castaños, a l’església de la Mare de Déu del Lledó.

Martorell i Portas, Vicenç

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 21 febrer 1879 – Barcelona, 24 setembre 1956)

Enginyer militar. Dirigí la brigada topogràfica d’enginyers de l’exèrcit (1920-24) encarregada d’aixecar el Pla de Barcelona i els encontorns, per a estudiar la defensa marítima de la ciutat. El 1925 passà a dirigir la nova oficina del pla de la ciutat de l’ajuntament. Fou coautor de la planificació espacial del CENU (1937).

Després de la guerra civil de 1936-39, ocupà el càrrec d’enginyer en cap de l’agrupació de serveis tècnics d’urbanisme i valoracions de l’ajuntament de Barcelona. Des del 1948 fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts.

És autor de diverses obres sobre cartografia de Barcelona i coautor de l’obra col·lectiva Historia del urbanismo en Barcelona (1970).

Fou el pare de Vicenç i de Ferran Martorell i Otzet.

Martorell i Otzet, Vicenç

(Barcelona, 1903 – segle XX)

Enginyer militar. Fill de Vicenç Martorell i Portas i germà de Ferran.

Ha exercit diversos càrrecs a l’administració pública com a especialista d’obres públiques i d’urbanisme. Participà a les obres de les casernes de Pedralbes i de cavalleria de Barcelona.

El 1955 fou nomenat gerent del pla comarcal de la comissió d’urbanisme de Barcelona, i en 1957-70 fou delegat del ministeri de l’habitatge a Barcelona.

És autor de La gestión urbanística en el orden funcional (1959), i ha col·laborat a la Historia del urbanismo en Barcelona (1970).

Martorell i Guinjoan, Aleix

(Reus, Baix Camp, 20 desembre 1861 – Cartagena, Múrcia, 28 desembre 1906)

Enginyer naval. Fou catedràtic de l’Escola de Marina. Era considerat un dels millors tècnics d’armament naval del seu temps.

Estigué destinat per un temps a les illes Filipines.

Escriví diversos treballs de la seva especialitat.

Marquet i Ferigle, Lluís

(Barcelona, 7 abril 1937 – Premià de Dalt, Maresme, 12 març 2011)

Enginyer en electrònica. Fou secretari de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques des del 1970.

Ha treballat en la fixació de les formes catalanes dels neologismes tècnics; ha publicat un Diccionari d’electrònica (1971) i té, inèdit, un Vocabulari de luminotècnia (1972).

Fou col·laborador de la revista “Serra d’Or” i professor de l’Escola d’Enginyers de Barcelona.

Maristany i Gibert, Eduard

(Barcelona, 26 desembre 1855 – 5 maig 1941)

Enginyer. Tingué diversos càrrecs als ferrocarrils de l’estat i realitzà diverses línies ferroviàries als Països Catalans i a Aragó. Propugnà la construcció de l’Estació de França a Barcelona.

Publicà un valuós projecte per a la construcció del túnel a l’Argentera, el qual li valgué d’ésser recompensat amb el títol de marquès de l’Argentera.

Publicà també algunes obres de caire tècnic, i unes Impresiones de un viaje por los Estados Unidos (1905).

Marín i Bonell, Manuel

(Morella, Ports, 16 agost 1892 – Madrid, 31 octubre 1973)

Enginyer. Estudià a Barcelona, on es llicencià en ciències.

Fou cap de la secció tècnica de telèfons de la Mancomunitat de Catalunya. El 1923 dirigí la instal·lació, a Balaguer, de la primera central automàtica de telèfons dels Països Catalans.

El 1930 es llicencià en enginyeria de telecomunicacions.

Ha escrit llibres de text, alguns en català.