Arxiu d'etiquetes: edificis civils

Seu d’Urgell, aeroport de la

2 Respostes

(el Pla de Sant Tirs / Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)

Aeroport, a 5 km de la Seu d’Urgell. Fou començat a construir per l’industrial Francesc Betriu l’any 1976 i, bé que de titularitat privada, fou declarat d’interès general. Entrà en servei el 1982, coincidint amb les fortes inundacions que deixaren negada la vall del Segre, i fou clau per a evitar que aquest territori quedés totalment aïllat.

La concessió dels vols fou atorgada a la companyia Aviaco, que explotà la línia regular Barcelona-la Seu-Barcelona amb l’aval del govern català i del govern andorrà per a les possibles pèrdues econòmiques. A causa del dèficit d’explotació, el 1984 fou tancat. A la primera meitat dels anys 1990 es reobrí amb vols comercials i esportius però es tancà novament el 1997 per obsolet.

L’any 2007 la Generalitat de Catalunya n’adquirí els terrenys. A finals de 2009 s’iniciaren una sèrie d’obres de millora per tal de convertir-lo en un aeroport regional, d’importància estratègica també per a Andorra. Al maig de 2010 acollí per primer cop una trobada d’avionetes de muntanya i fou reobert oficialment el 4 de juny de 2010.

Ocupa una superfície de 198 hectàrees, consta d’una pista de 1.340 m de longitud i 28 m d’amplada i una torre de control.

Per les seves característiques i dimensions, les seves finalitats bàsiques se centren sobretot a facilitar operacions comercials de més abast, millorar les comunicacions del Pirineu i complementar altres aeroports pròxims, especialment el de l’aeroport de Lleida-Alguaire.

Enllaç web: Aeroport Andorra-la Seu

Sant Nicolau dels Pontells

4 Respostes

(Viella, Vall d’Aran)

(o hospital de Viella)  Antic hospital (1.626 m alt), situat al vessant ribagorçà del port de Viella, a tocar de la boca meridional del túnel de Viella.

Fou fundat el 1192 per disposició del rei Alfons II, que li concedí terres i immunitat. Era regentat per un sacerdot i uns donats. El 1570 passà a ésser propietat de la vila de Viella per confirmació de les corts de Benavarri.

El reglament de l’hospital preveia que tothom que hi arribés tenia dret a aigua, sal i vinagre i a un seient prop del foc. Hi havia també llits per als malalts, però era més hostal que no pas hospital.

Estigué en ús, bé que secularitzat al darrer segle, fins a l’obertura del túnel, l’any 1948.

És format per l’església, refeta al segle XVIII, l’hostal, els corrals i les bordes, formant un carreró.

Fou pràcticament abandonat i sols foren aprofitades per pastors algunes de les seves dependències. Darrerament s’ha arreglat i convertit en refugi de muntanya.

Sant Just Desvern (Baix Llobregat)

20 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 7,81 km2, 122 m alt, 17.201 hab (2017)

0baix_llobregatSituat al vessant sud-oest de la serra de Collserola.

L’agricultura és en regressió. Les activitats industrials són la base econòmica del municipi. Indústria de la construcció, sidero-metal·lúrgica, química (laboratoris farmacèutics) i alimentària. Urbanitzacions. Àrea comercial de Barcelona.

Increment demogràfic continuat (944 h el 1860; 1.101 h el 1900 i 2.931 h el 1950), especialment sensible a partir de les dècades de 1940-50 i 1970-80 a causa d’un fort corrent immigratori procedent de diverses regions d’Espanya, atret per la indústria i la proximitat de Barcelona.

A la part més antiga del poble hi ha l’església parroquial de Sant Just i Sant Pastor (segle XVI); conserva torres modernistes, com can Solanes, can Madolell, etc, i cases pairals, com can Coscoll, ca N’Oliveres, can Mèlic, etc (la majoria dels segles XIV al XVI). Bloc d’habitatges Walden 7.

Dins el terme hi ha el barri de la Torreblanca i l’antic monestir de Sant Joan de l’Erm; també s’han trobat restes d’un poblat ibèric a la Penya del Moro i vestigis romans a diversos indrets.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio – Institut – Atlètic Futbol Club – Club Bàsquet

Sant Julià de Vilatorta (Osona)

22 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 15,94 km2, 600 m alt, 3.101 hab (2017)

0osonaSituat a la plana de Vic, a la riba esquerra d’un afluent del Gurri, accidentat a l’est per les Guilleries. Aquesta part muntanyosa, a l’est del terme, és ocupada per boscs de pins i alguns claps d’alzinar, i s’hi troben algunes antigues masies.

L’agricultura de secà, amb conreus de cereals, patates i farratges, es concentra a la part baixa de la població. Té importància també la ramaderia bovina i porcina. L’activitat tradicional ha estat la terrisseria, actualment molt reduïda. Hi ha indústria tèxtil. El terme ha esdevingut lloc d’estiueig des del començament del segle XX. Àrea comercial de Vic.

El poble es troba prop de l’antic casal fortificat de Bellpuig, a l’esquerra de la riera de Sant Julià (que desemboca al Gurri al terme de Vic); conserva moltes cases antigues amb llindes de pedra (Casal Núria); església de Sant Julià, d’origen romànic, ampliada i modificada diverses vegades.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de Vilalleons (unit el 1941), el santuari de Puig-l’agulla i l’antic monestir de Sant Llorenç del Munt.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club de Futbol – Escola Bellpuig – Club de Tennis

Sant Joan Despí (Baix Llobregat)

21 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 6,17 km2, 10 m alt, 33.873 hab (2017)

0baix_llobregatSituat al pla del Llobregat, a la riba esquerra del riu.

L’agricultura és en regressió, i predomina la de regadiu sobre la de secà. Els conreus més estesos són els de fruiters (pomeres, pereres i presseguers), productes d’horta i llegums als sectors de regadiu. Indústries alimentària, sidero-metal·lúrgica, química i paperera. Àrea comercial de Barcelona. Àrea comercial de Barcelona. Espectacular creixement demogràfic en el període 1960-80.

A la part més antiga del poble hi ha l’església parroquial de Sant Joan Baptista (refeta de nou el 1852) i la capella romànica del Bonviatge; edificis modernistes de Josep Maria Jujol, com la Torre dels Ous o casa Gibert i la Maria Negre (1915).

El municipi comprèn, a més, diversos barris, com el de les Planes, el veïnat del Pla del Vent, el polígon industrial de la Fontsanta i les instal·lacions de Televisió de Catalunya. També han estat trobades sepultures de fossa de l’època neolítica. El 1723 Jaume Salvador i Pedrol hi creà un jardí botànic.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Geganters – Bàsquet Club

Pedrera, la -Barcelona-

10 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

(o Casa Milà)  Conjunt de dues cases de veïns. Edificades per Antoni Gaudí en 1906-10, per encàrrec de Pere Milà i Pi.

pedrera2És una de les construccions més interessants de Gaudí, per les innovacions d’ordre plàstic i de distribució d’espai intern que suposa.

Les línies, tant de la façana com dels murs interiors o del plafons, són ondulades. Els ferros presenten una riquesa ornamental d’excepció i figuren entre els treballs més excel·lents de l’art de la forja del segle XX. Les xemeneies del terrat són úniques en el gènere; tenen forma helicoïdal i són revestides de trossos de ceràmica i de vidre. A la decoració dels interiors participaren l’arquitecte Jujol i el pintor Iu Pascual.

Enllaç web:  la Pedrera

Pedralbes, palau de

4 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Finca de la ciutat, situada al barri de Pedralbes. Era coneguda amb el nom de Can Feliu fins que la comprà Joan Güell i Ferrer, que passà a dir-se torre Güell. El seu fill, Eusebi Güell i Bacigalupi, encarregà a Antoni Gaudí la construcció de la reixa i la porteria. Jacint Verdaguer li donà el nom de Satalia.

pedralbes_palau2Els germans Güell i López donaren part del terreny i la torre, la qual, ampliada pels arquitectes Francesc de P. Nebot i Eusebi Bona (1920-25), esdevingué palau reial, ofert a Alfons XIII de Borbó per a la seva residència barcelonina. Aquest el cedí a Barcelona, i durant la Segona República fou Museu d’Arts Decoratives, destí que se li ha tornat a donar el 1995.

Els jardins, planejats per Rubió i Tudurí, foren convertits en parc públic durant la República. Fou residència del cap d’estat en l’etapa franquista. S’hi han celebrat importants exposicions artístiques. És seu del Gabinet de les Arts Gràfiques, del Museu Tèxtil i d’Indumentària (des del 2008) i de la Unió per a la Mediterrània (des del 2010).

Palau Robert

3 Respostes

(Barcelona, 1898 – 1903)

Edifici de la ciutat que pertany a la Generalitat de Catalunya i actualment n’acull el departament de Turisme.

Remodelat per l’arquitecte C. Solsona, en el palau es realitzen, des del 1980, actes institucionals; és centre de dades en èpoques d’eleccions i és també un centre d’exposicions, on s’organitzen mostres tant de temàtica general (Catalunya viva, Construïm Catalunya, Eina, vint anys d’avantguarda, etc), com de caràcter artístic i antològic (Barcelona, París, Nova York, Arranz Bravo, Els tallers de Miró, Antoni Clavé, Modest Cuixart, Primers 20 anys de Salvador Dalí).

També acull mostres de fotografia o de moda (Pertegaz) o de cartells (Art i Passió, mostra de cartells de La Passió d’Olesa de Montserrat fets per artistes catalans de primera fila com Antoni Tàpies i Perejaume, entre d’altres).

Enllaç web: Palau Robert

Palau Reial Major

28 Respostes

(Barcelona, segle XIV)

Conjunt d’edificis, que constitueixen la residència reial a la ciutat. Es conserven vestigis del primitiu palau del segle XI, residència dels comtes de Barcelona, reformat i ampliat el segle XIII, com ara les façanes exteriors, principalment la meridional, que dóna a la plaça del Rei.

Les parts més importants del conjunt són la capella reial, dedicada a santa Àgata, que essencialment construïda en temps de Jaume II el Just (1291-1327), té una sola nau i torre octagonal; en el seu altar major hi ha el retaule anomenat del Conestable, encarregat per Pere de Portugal a Jaume Huguet (1465), i el gran Saló del Tinell (1359-70), encomanat per Pere III el Cerimoniós a l’arquitecte Guillem Carbonell, que aprofità en part els murs de l’antic palau romànic.

La torre de guaita, anomenada popularment Mirador del rei Martí, és realment una obra renaixentista, deguda a Antoni Carbonell (1555).

Palau Nacional

11 Respostes

(Barcelona, 1929)

Edifici -un dels més grans de la ciutat-. Construït com a element principal del conjunt d’edificacions bastides a Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de l’any 1929. És obra dels arquitectes Eugenio-Pedro Cendoya i Enric Catà, amb la col·laboració de Pere Domènech i Roura. Fou concebut amb criteris eclèctics, i hom féu ús d’elements barroquitzants en les parts més significatives dels exteriors.

Vist frontalment ofereix una perspectiva escenogràfica i monumental, esdevinguda característica en tant que constitueix el coronament visual de tot el recinte de l’Exposició. De l’interior es destaquen el vestíbul, el gran saló i la sala de la cúpula -amb pintures de Francesc d’Assís Galí-, situats sobre l’eix principal.

Durant l’Exposició fou la seu d’actes oficials i acollí la gran mostra El Arte en España. Durant el període republicà s’hi instal·là el Museu d’Art de Catalunya (inaugurat el 1934) i, posteriorment, el Museu de Ceràmica (1966-86).

Entre 1992-96 els interiors foren sotmesos a una profunda remodelació a partir d’un projecte de l’arquitectessa Gae Aulenti per tal de condicionar el Museu Nacional d’Art de Catalunya (nom que prengué el Museu d’Art de Catalunya des del 1990).