(Barcelona, 1917 – 1936)
Revista quinzenal d’informació i divulgació econòmica. Dirigida per Miquel Vidal i Guardiola.
Serví de mitjà de difusió de la ideologia econòmica de la Lliga Regionalista.
Entre els col·laboradors, hi hagué Manuel Raventós, Josep M. Tallada, Jaume Algarra, Fèlix Escalas, Pere Coromines, Josep A. Vandellòs, Jaume Alzina i Andreu Bausili i Sanromà.
(Catalunya, setembre 1937 – 1939)
Butlletí mensual del departament d’economia de la Generalitat de Catalunya publicat substituint el trimestral que sortia des del 1936.
Analitzà els problemes econòmics plantejats per la guerra civil i per la transformació social que el país experimentava.
(Barcelona, 11 desembre 1942 – )
Polític i economista. Membre fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, fou elegit diputat per Barcelona l’1 de març de 1979.
Tinent d’alcalde de la ciutat de Barcelona (abril 1979) i diputat al Parlament des de 1980, ocupà la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat (1980-83).
Fou conseller d’Economia i Finances (1983-87) i d’Obres Públiques (1993-94), càrrec del qual dimití.
(Barcelona, 1955 – 1969)
Revista semestral. Editada per la delegació del CSIC i per la diputació, sota la direcció de Pere Gual i Villalbí.
Publicà estadístiques, a vegades comentades, de les principals magnituds econòmiques -població, indústria, borsa, preus, cost de l’habitatge- referides a Barcelona i Catalunya, estudis de sociologia urbana religiosa, experiències de l’anomenat capitalisme popular a Europa i als EUA i, en general, la influència de la doctrina social de l’Església en la política econòmica.
(Catalunya, 1898 – 1899)
Moviment econòmic i polític promogut per la Lliga de Defensa Industrial i Comercial de Barcelona, presidida per Sebastià Torres, per tal d’assolir per a Catalunya un concert econòmic amb l’estat espanyol similar al del País Basc.
S’hi mostraren favorables les quatre diputacions catalanes, 318 ajuntaments del Principat i les principals entitats professionals, econòmiques i culturals.
L’oposició que hi féu el ministre de finances Villaverde ocasionà el Tancament de Caixes.
(Barcelona, 19 novembre 1824 – 29 desembre 1890)
Economista. Doctor en dret (1863), fou catedràtic d’economia política el 1856, de geografia i estadística comercial el 1860, i d’economia política i legislació mercantil.
En ésser creada el 1887 la carrera de comerç, fou nomenat director de l’Escola Superior de Comerç de Barcelona (1887-90).
Publicà diversos manuals pedagògics, entre altres obres, Principios de economía política (1872), Geografía y estadística comercial (1878), Geografia comercial i d’economia política, així com estudis demogràfics de Granollers (1854) i de Terrassa (1856).
(Catalunya, 16 novembre 1971 – )
(CEC) Associació professional de caràcter voluntari, que integra els economistes establerts al Principat. Creada en el moment en què se segregà del Colegio de Economistas de España. Supera els 5.200 associats.
Al llarg d’aquests anys ha tingut una intensa activitat, i ha esdevingut un centre de trobada dels professionals catalans.
Ha convocat dos congressos d’economistes, així com un gran nombre de jornades i cursos de formació.
Enllaç web: Col·legi d’Economistes de Catalunya
(Catalunya, 1995 – )
Corporació de dret públic. Creada amb personalitat jurídica pròpia i capacitat plena.
Agrupa tots els professionals que tenen el títol de censor jurat de comptes de Catalunya i que poden portar a terme les activitats pròpies d’aquesta professió, com és l’auditoria.
El seu patrimoni inclou tots els béns, drets i obligacions que consten en la seva formulació jurídica.
(Barcelona, 1958 – )
Entitat. Fundada per un grup de joves empresaris, amb l’ajut de l’historiador Jaume Vicens i Vives.
Des del primer moment entrà en contacte amb economistes i professors d’universitat (especialment amb Fabià Estapé) que també s’hi incorporaren. També es mantingué un contacte permanent amb tècnics de l’administració central, amb la qual s’establí sempre un diàleg sobre la situació i perspectives de l’economia espanyola.
A través de les seves publicacions de conferències-col·loqui i de l’organització de les Reunions Costa Brava, té influència, des d’un punt de vista europeista i avançat, sobre el conjunt de la societat espanyola.
Han participat activament en les seves juntes directives importants personalitats polítiques i econòmiques dels Països Catalans.
Enllaç web: Cercle d’Economia
(París, França, 1962)
(fr: La Catalogne dans l’Espagne moderne) Obra històrica de Pierre Vilar. Publicada en francès en tres volums a París i, en traducció catalana revisada per l’autor, a Barcelona, en quatre volums, del 1964 al 1968.
El propòsit de Vilar fou d’investigar els fonaments econòmics d’una estructura nacional, examinant com ha aparegut la catalana.
El volum primer de l’original francès (primer i segon de la traducció catalana) és dedicat a l’anàlisi del medi natural i del medi històric, això és, del passat com a condicionador dels esdeveniments històrics posteriors.
El segon explica el creixement de les forces productives a Catalunya durant el segle XVIII (avanç demogràfic i augment de la producció agrària), i la forma en què l’acumulació d’uns capitals derivats de la terra contribuí a la formació de la nova burgesia catalana.
El tercer, dedicat a la formació del capital comercial, mostra la gènesi i el desenvolupament d’unes activitats mercantils que enriquiren aquesta burgesia i la vincularen al tràfic colonial americà.
I, el quart volum són estudiades les incipients activitats industrials i sintetitzà l’acció conjunta dels factors econòmics analitzats, per a mostrar de quina manera contribueixen a l’aparició d’una societat diferenciada.
Dades dels Països Catalans 