Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Caresmar i Alemany, Jaume

12 Respostes

(Igualada, Anoia, 10 octubre 1717 – Barcelona, 1 setembre 1791)

Eclesiàstic i erudit. Doctor en filosofia i teologia. Ingressa el 1742 i fou abat del convent de Bellpuig de les Avellanes (1754-57, 1766-69) i en classificà i ordenà l’arxiu. Treballà també en els arxius de diversos monestirs del país, i en el de la catedral de Barcelona. Es va dedicat a la investigació històrica, bé que molts dels seus grans projectes no van poder ésser realitzats.

Entre els seus treballs, destaca la Disertación histórica sobre la antigua población de Cataluña en la Edad Media, anomenada generalment Carta al barón de la Linde. Aquesta obra, escrita el 1780 i publicada el 1821, és una descripció històrico-geogràfica del Principat en la qual analitza els factors econòmics i demogràfics de la decadència de Catalunya a partir del segle XV. Una altra obra del mateix estil que l’anterior és l’anomenada Agricultura, comercio e indústria y consistencia y estado en que se halla cada partido de los que componen el Principado de Cataluña, que restà inèdita.

Altres obres importants són: Sobre el primado de la Iglesia de Tarragona (editada en català el 1924) i Sanctus Severus episcopus et martyr (Vic, 1764); també col·laborà a l’España sagrada d’E. Flórez; i com a obres no publicades hi ha un complement a la Bibliotheca Hispana de Nicolás Antonio, una història dels monestirs catalans, un episcopologi general, un comentari dels concilis sagrats celebrats a Catalunya i un estudi dels monuments eclesiàstics catalans.

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Cardó i Sanjoan, Carles

9 Respostes

(Valls, Alt Camp, 5 maig 1884 – Barcelona, 24 març 1958)

Eclesiàstic i escriptor. Estudià al seminari de Tarragona i fou ordenat el 1908. Es doctorà en teologia i en dret canònic a la Universitat Gregoriana de Roma i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs. Fou canonge de la seu barcelonina el 1918.

Representant remarcable del periodisme catòlic català, fundà la revista “La Paraula Cristiana” (1925), plataforma de la intel·lectualitat catalana, i “El Bon Pastor” (1925), i col·laborà al diari “El Matí” (1929) i a “La Veu de Catalunya” (1932-36). Formà part de la Fundació Bíblica Catalana i fou traductor de la Fundació Bernat Metge (tota l’obra de Sèneca).

L’any 1936 fou salvat per la Generalitat i, fidel a l’actitud no bel·ligerant del cardenal Vidal i Barraquer, passà a Itàlia i després a Suïssa, on va romandre fins que el 1954 va tornar a Barcelona.

Obres seves són: Doctrina estètica del Dr. Torras i Bages (1919), Perennitat i actualitat del problema social (1921), El diàleg interior (1934) i La nit transparent (1935), o el llibre polèmic i crític Histoire spirituelle des Espagnes (1946). Cal esmentar els reculls de poemes El càntic nou (1951), Meditació catalana (1953), L’Evangeli d’avui (1954) i Emmanuel (1955). L’any 1959 aparegué pòstum el seu llibre La moral de la derrota i altres assaigs. Usà els pseudònims Levissimus, R. Vespella i J. Torelló.

Capdevila i Felip, Sanç

3 Respostes

(Maldà, Urgell, 11 desembre 1883 – 19 setembre 1932)

Eclesiàstic i historiador. Ordenat sacerdot el 1908, exercí a Sant Martí de Riucorb, Guimerà i Forès. L’any 1921 fou encarregat pel cardenal Vidal i Barraquer de la creació i ordenació de l’Arxiu Històric arxidiocesà de Tarragona (considerada modèlica); fou canonge i arxiver de la catedral (1931). Es dedicà a l’arqueologia i a l’estudi documental de la seva regió nativa.

Entre les seves nombroses obres cal remarcar: Un concili provincial de Tarragona desconegut (1926), Epítome histórico de la Tarragona monumental (1926), Els franciscans i l’arquebisbe de Tarragona Benet de Rocabertí (1928), La catedral de Tarragona i el retaule de l’altar major (1929), Les antigues institucions escolars de la Tarragona restaurada (1929), Tarragona, Guía histórico-arqueológica (1931) i La Seu de Tarragona (1935), publicació pòstuma on fou recollit un gran nombre de notes documentals que havia anat extraient.

Publicà d’altres treballs a “La Cruz”, de Tarragona; “Estudis Universitaris Catalans”, “Criterion”, “Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans”, “Analecta Sacra Tarraconensia”, “Vida Cristiana” i “Franciscàlia”.

Bonet i Marrugat, Albert

2 Respostes

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1894 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1974)

Eclesiàstic i escriptor. Estudià al seminari i a la Universitat de Barcelona; es doctorà en teologia (1917) i en filosofia (1930). Canonge de Barcelona (1948). Va ésser el fundador i impulsor de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (1931).

Durant la guerra civil es traslladà a Roma i després a Pamplona, on tingué greus dificultats. Tanmateix, el 1945 fou secretari de la junta suprema d’Acció Catòlica a Madrid. El 1963 dimití de tots els càrrecs i retornà a Barcelona.

Entre altres, ha publicat Doctrina de Suárez sobre la libertad (1927), Un viatge de cara als joves (1931), El que és i espera ésser la Federació de Joves Cristians de Catalunya (1933), La Acción Católica antes y ahora (1960) i La llei d’amor universal (1973).

Bataller i Calatayud, Josep Ramon

Deixa un comentari

(la Pobla del Duc, Vall d’Albaida, 10 agost 1890 – Barcelona, 22 desembre 1962)

Geòleg, paleontòleg i eclesiàstic. Residí des de molt jove a Barcelona. Hi estudià la carrera eclesiàstica. Al seminari tingué per mestres Almera i Lluís Maria Vidal, l’ensenyament dels quals determinà la seva vocació científica. Es doctorà en ciències en 1920.

Fou professor de geologia de l’Escola Superior d’Agricultura, catedràtic de ciències naturals del seminari i catedràtic de paleontologia i geologia històrica de la Universitat de Barcelona. Pertanyia a l’Institut d’Estudis Catalans, a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, al CSIC de Madrid, i d’altres corporacions doctes. Del 1935 al 1949 presidí la Institució Catalana d’Història Natural, i del 1947 al 1954 assumí també la presidència de la Societat Catalana de Geografia.

Les seves investigacions s’adreçaren sobretot als massissos muntanyosos propers a Tarragona i a Tortosa. No les interrompé mai, tot i que, uns anys abans de morir, hagué de sofrir l’amputació d’una cama.

Publicà uns cent seixanta estudis sobre temes geològics, especialment de paleontologia, que formen un conjunt ben remarcable.

Balmes i Urpià, Jaume Llucià

37 Respostes

(Vic, Osona, 28 agost 1810 – 9 juliol 1848)

Eclesiàstic, pensador i polític. Estudià teologia a Cervera i fou ordenat sacerdot a Vic (1834). Tot i la seva delicada salut, va desplegar una ingent tasca apologètica i social. Com a apologista, molt influït per l’escola francesa, de la seva producció es destaca l’obra El protestanismo comparado con el catolicismo (1842-44).

Les seves preocupacions socials, marcades per una certa expectació davant el socialisme naixent, les plasmà en una sèrie de revistes com “La Religión”, “La Civilización”, “La Sociedad”, que redactà personalment i sense col·laboracions, i també en el periòdic que publicà a Madrid, “El Pensamiento de la Nación”. En aquest diari exposà les seves idees sobre política, especialment l’espanyola, i tractà d’influir en la reconciliació dels borbons i els carlins per aconseguir la pacificació del país.

Com a filòsof es mantingué dins un neoscolasticisme eclèctic, propi del segle XVIII, influït per la filosofia escocesa del sentit comú i el realisme, i s’oposà a la filosofia crítica i a l’idealisme alemany. De les seves obres filosòfiques es destaquen especialment la Filosofía fundamental i, sobretot, El criterio (1845), màxim exponent del seu pensament. També escriví l’opuscle Pío IX en defensa de les reformes liberals d’aquest papa.

Ballarín i Monset, Josep Maria

1 Resposta

(Barcelona, 8 febrer 1920 – Berga, Berguedà, 18 març 2016)

Eclesiàstic i escriptor. Fou professor del seminari de Solsona i vicari episcopal en aquesta diòcesi. Va ser capellà de Santa Maria de Queralt (Berga) fins al 1993.

Com a escriptor ha treballat sobre la vida i l’obra de diversos personatges. Col·laborà a “Serra d’Or” i i dirigí la Col·lecció Blanquerna d’Edicions 62 i col·laborà regularment al diari “Avui”.

Ha publicat Francesca (1967), Pregàries al vent (1978, recull dels seus articles), Paràbola dels retorns (1980), Sant Benet, mil cinc-cents anys (1982), Sant Francesc (1982), Vent sense paraules (1982), Ai, Francesc, si aneu a les Valls d’Andorra (1982), Mossèn Tronxo (1990), Homenatge a Queralt (1993), Retrat d’una vida (1993), entre d’altres.