Arxiu d'etiquetes: documents

Beatus de Girona

3 Respostes

(Girona, 975)

Manuscrit miniat. Originari del regne lleonès.

Fou escrit, en lletra visigòtica, pel prevere Senior, i miniat en rica policromia, on hi abunden l’or i l’argent, pel prevere Emeteri i la monja Ende o Eude pintrix. Emeteri fou deixeble de Magius.

Fou acabat el 975, i el 1078 passà a la catedral de Girona, on es conservat. Bé que incomplet, té encara 284 folis.

Deriva del Beatus de la Pierpont Morgan Library, i fou imitat al Beatus copiat a Girona al final del segle XI i conservat a la biblioteca de Torí.

Bases de Manresa -1892-

22 Respostes

(Manresa, Bages, 27 març 1892)

Document formulat i aprovat per la Unió Catalanista, d’acord amb una iniciativa d’Enric Prat de la Riba i Lluís Domènech i Montaner. Es nomenà una comissió encarregada de redactar unes bases on es fixaren els principis polítics, socials i econòmics del nacionalisme català.

Comprenien tres parts: la relativa al poder central, al poder regional i la formada per disposicions transitòries. L’esperit de les Bases combinava la solució federalista amb reminiscències de caràcter històric i amb un vot corporatiu.

Estipulava el català com a única llengua oficial de Catalunya i que tots els càrrecs polítics havien d’ésser ocupats per catalans.

El 1992 se’n celebrà el centenari amb diversos actes i una gran exposició monogràfica.

Atlas català

4 Respostes

(Catalunya, 1375)

Mapamundi. Conservat a la Bibliothèque Nationale, de París.

Consta de sis fulls de pergamí que representen la zona temperada del Nord, entre el meridià de Hierro i el mar de la Xina (llevat dels dos primers fulls, amb texts cartogràfics i un calendari).

És atribuït a Cresques Abraham o al seu fill Jafudà Cresques. És il·luminat amb colors i els textos explicatius són en català.

Sembla que el futur Joan I el Caçador en féu present a Carles VI de França.

Arxiu Municipal de Barcelona

4 Respostes

(Barcelona, 1990 – )

Arxiu. Aglutina tota la documentació conservada a l’Arxiu Municipal Administratiu (amb un ric fons urbanístic dels segles XIX i XX), a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (amb una biblioteca especialitzada en història de la ciutat -125.000 volums-, una hemeroteca -63.000 volums-.

Per la qualitat i la diversitat dels seus fons és el primer centre de recerca a Catalunya i a la xarxa d’arxius municipals de districte (dels set municipis annexionats a Barcelona, juntament amb Ciutat Vella, l’Eixample i Nou Barris).

Enllaç web:  Arxiu Municipal de Barcelona

Arxiu Històric de Tarragona

1 Resposta

(Tarragona, 1944 – )

Arxiu de titularitat estatal gestionat per la Generalitat. Successor de l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona.

Conserva més de cinc quilòmetres de documentació produïda entre els segles XIII i XX i una rica biblioteca formada per bibliografia de les comarques tarragonines.

Els seus fons provenen de les diverses institucions polítiques, religioses i particulars, amb col·leccions factícies de fotografies, plànols, segells i pergamins.

Enllaç web:  Arxiu Històric de Tarragona

Arxiu Històric de Protocols de Barcelona

1 Resposta

(Barcelona, 1994 – )

(AHPB)  Arxiu constituït pels manuals, els llibres notarials i els protocols de més de vint-i-cinc anys del districte notarial de Barcelona i que forma part de l’Arxiu General de Protocols del Col·legi de Notaris de Barcelona.

Es el principal arxiu notarial de l’estat per l’antiguitat i la qualitat dels seus fons i es pot comparar al de Gènova, el més important d’Europa.

El fons està constituït per registres notarials centenaris de Barcelona (4 volums del segle XIII, 1.181 del XIV, 3.948 del XV, 7.360 del XVI, 8.888 del XVII, 5.668 del XVIII i 11.549 del XIX).

Disposa d’una biblioteca auxiliar especialitzada en història de Catalunya i de Barcelona.

Enllaç web:  Arxiu Històric de Protocols de Barcelona

Arxiu Històric de Lleida

Deixa un comentari

(Lleida, 1952 – )

Arxiu de titularitat estatal gestionat per la Generalitat. Successor de l’Arxiu Històric Provincial de Lleida.

Conserva més de vuit quilòmetres de documentació produïda entre els segles XIV i XX i una biblioteca formada principalment per publicacions oficials i periòdiques de les comarques de Lleida.

Els seus fons provenen de les diverses institucions polítiques, religioses i socials, així com d’empreses i personals, amb col·leccions de pergamins, plànols i fotografies.

Enllaç web:  Arxiu Històric de Lleida

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

23 Respostes

(Barcelona, 1917 – )

(AHCB)  Dipòsit documental. Format el primer quart del segle XX amb la documentació de l’antic arxiu municipal i amb diversos fons sobre la història de la ciutat.

Radicat a la Casa de l’Ardiaca, forma part de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona i té diverses seccions: el fons de documentació municipal, que conté registres datats a partir del segle XIV i privilegis reials; el notarial; el judicial, que comprèn les escriptures del veguer; el corporatiu, referent als gremis i a les confraries de la ciutat, etc.

Enllaç web:  Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Arxiu Històric de Girona

Deixa un comentari

(Girona, 1952 – )

Arxiu de titularitat estatal gestionat per la Generalitat. Successor de l’Arxiu Històric Provincial de Girona.

Conserva més de set quilòmetres i mig de documentació produïda entre els segles XI i XX i una rica biblioteca formada per bibliografia de les comarques gironines, la biblioteca personal de Josep Pella i Forgas i una hemeroteca de més de quatre-cents cinquanta títols.

Els seus fons provenen de les diverses institucions polítiques, civils i religioses, així com d’empreses i particulars, amb col·leccions de pergamins, cartells i estatuts d’associacions.

Enllaç web:  Arxiu Històric de Girona

Arxiu del Palau

Deixa un comentari

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1976 – )

Dipòsit documental. Format pel conjunt d’arxius de diferents famílies dels Països Catalans. Guarda 3.100 pergamins (segles XI-XVI), així com el conjunt de manuscrits catalogats i publicats per P. Ignasi Casanovas. Té també 662 lligalls i 280 llibres de caire administratiu i econòmic.

Important per a la història medieval dels països mediterranis i per l’època de Carles I i Felip II, com també per a les antigues baronies de Martorell i Molins de Rei.

Té un petit museu adjunt.