(els Pallaresos, Tarragonès, 13 juliol 1870 – la Canonja, Tarragonès, 10 juny 1938)
Director i compositor. Fundà i dirigí l’Orfeó Tarragoní i l’Orfeó Canongí.
Compongué obres amb elements populars, i música escènica per a Somni de reis (1909). Entre la seva producció religiosa destaca una missa de difunts.
Fou el pare de Joan i Xavier Gols i Soler.
(la Canonja, Tarragonès, 2 novembre 1902 – Tarragona, 7 febrer 1938)
Compositor. Fill de Josep Gols i Veciana i germà de Joan.
Fou director de la Societat Filharmònica Tarragonina i és autor, entre altres, de l’obra per a cor mixt Poema de divendres sant, del Quintet en re menor i de Tres preludis rurals, per a piano i orquestra.
(Barcelona, 21 juny 1928 – 21 març 2020)
Músic. Fill de Joan Gols i Soler. Deixeble de composició de Cristòfor Taltabull i de Serghiu Celibidache.
Habità a Caracas (1940-59), on dirigí, després de la mort del seu pare, la Coral Joan Gols. Dirigí l’Orquestra de Cambra de Joventuts Musicals de Barcelona des del 1960.
El 1964 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Las Palmas de Gran Canaria i del conservatori d’aquesta ciutat.
El 1972 fou nomenat director titular de l’Orquestra Simfònica de Córdoba (Argentina).
(Barcelona, 13 desembre 1898 – 19 agost 1944)
Compositor i director d’orquestra.
Fou professor de piano i de fagot a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, director d’orquestra de diversos teatres de Barcelona.
Autor de comèdies musicals, com L’Hereu Riera i La Gloriosa (1934), entre d’altres.
(Horta de Sant Joan, Terra Alta, 20 abril 1915 – Barcelona, 4 juny 2014)
Instrumentista, compositor i director de cobla.
Fou component i capdavanter artístic de la Cobla Barcelona.
Guardonat en diversos certàmens de composició de sardanes, cal esmentar d’entre les seves obres: Figueres 1267, Montsagre, Una vela a l’horitzó, En Manel de Badalona, etc.
(Gironella, Berguedà, 26 octubre 1913 – Solsona, Solsonès, 3 gener 1971)
Compositor. Deixeble de Cristòfor Taltabull.
Dirigí l’Orfeó Nova Solsona (1960-64) i el Cor d’En Clavé de Berga (1964-71).
Autor de caramelles i de sardanes, com Bonmatí (1948), Mentiderota (1965), Rosa oberta (1966), entre d’altres.
(Bordils, Gironès, 14 gener 1923 – Banyoles, Pla de l’Estany, 3 febrer 2011)
Instrumentista de tible, compositor i director de cobla. Iniciat en la música pel seu pare, Josep Font i Grau, també músic de cobla.
Fou un dels fundadors de la cobla-orquestra Caravana, de Torroella de Montgrí (1943), si bé la major part de la seva vida artística ha estat dedicada a la cobla-orquestra Els Montgris, de la qual esdevingué director.
Entre la seva producció cal esmentar Dolç record, Mà i manetes, Regal de reis, Sardanes al casino, La Maria Teresa i en Josep, Ireneta, Per la nostra amistat, etc.
(Caldes de Malavella, Selva, 13 desembre 1924 – 3 maig 1980)
Instrumentista i director de cobla.
Fundador de la cobla orquestra Meravella a Caldes de Malavella (1951), la qual, malgrat la seva dedicació preferent a la música lleugera, donà a conèixer la sardana i els instruments característics de la cobla a tot Europa.
Paral·lelament, portà a cap una tasca positiva en el terreny sardanista a través dels seus enregistraments en disc.
(Barcelona, 24 febrer 1788 – 4 gener 1864)
Organista, director d’orquestra i compositor. Conegut per Mateuet. Deixeble de Francesc Queralt (composició) i de Carles Baguer (orgue), al qual succeí com a organista de la catedral de Barcelona a partir del 1815; fou mestre de capella de la catedral l’any 1830.
Fou director del teatre de la Santa Creu durant més de trenta anys, a partir del 1827. Fou mestre dels músics Baltasar Simó Saldoni, Nicolau Manent, Rovira i Francesc Porcell.
De la seva producció són especialment remarcables un responsori i un Benedictus. Compongué obres escèniques, vocals i per a instruments de tecla.
Fou un gran improvisador a l’orgue, especialment sobre temes de cant pla.
(Verges, Baix Empordà, 28 abril 1921 – 4 octubre 1996)
Instrumentista, compositor i director. Pertany a una vella nissaga de músics del Baix Empordà.
Succeí Manuel Saderra en la direcció de la cobla La Principal de Girona.
De producció sardanista molt limitada, però d’alt nivell, destaquen les obres Capvespre, Desig, Afecte, L’avi de casa, Reviu la il·lusió, etc.
Dades dels Països Catalans 