(Barcelona, 7 setembre 1873 – 6 juliol 1927)
Compositor. Deixeble d’Enric Morera.
Fou sotsdirector de la coral Catalunya Nova i fundador i director de les corals Nova Catalònia i Germinal (1909). Fou professor de l’Acadèmia Granados.
Compongué obres escèniques: La dama d’Aragó (1906), Ofèlia (1907) i L’aigua de la vida (1911).
(Sant Quirze de Besora, Osona, 2 març 1878 – 26 gener 1917)
Compositor i director. Deixeble d’Enric Morera.
Dirigí el conservatori de Vic i fundà, entre altres entitats, l’Orfeó Vigatà.
Escriví l’òpera Almodis, el poema simfònic El país del plaer, obres corals i sardanes.
Publicà l’assaig La música del meu poble (1912).
(Barcelona, 28 març 1928 – Bornheim, Renània, Alemanya, 21 setembre 2018)
Compositor i director d’orquestra. Amplià estudis a Munic (1950-54).
Ha actuat a diferents ciutats europees. Col·laborador de la Westdeutscher Rundfunk (RFA) i de l’estudi de música electrònica de la universitat d’Utrecht.
És autor, entre altres obres, d’Imago, per a orquestra de cambra (1964), i de Textos, per a cinta magnetofònica i soprano (1967).
(Terrassa, Vallès Occidental, 18 febrer 1845 – 21 maig 1904)
Músic i advocat. Exercí l’advocacia a Barcelona. Abandonà la professió per seguir la seva vocació musical.
Destacà com a director d’orquestra. El 1882 actuà a València i ho féu repetidament a Barcelona.
(Barcelona, 1814 – 22 desembre 1880)
Músic. Estudià a l’escolania de la Mercè.
Fou director d’orquestra del teatre de Montsió, professor de violí del Liceu Filharmònic Dramàtic de Barcelona (1837) i director d’orquestra del Liceu (1847).
Durant més de 20 anys fou mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona.
Fou el pare d’Eusebi Dalmau i Mas.
(Barcelona, 1841 – 10 abril 1886)
Músic. Fill de Joan Baptista Dalmau i Mayol. Estudià, des del 1848, al conservatori del Liceu Filharmònic amb Marià Obiols.
El 1863 fou director d’òpera al teatre de Girona i, més tard, als de Reus i Tarragona.
Substituí Obiols com a director de l’orquestra del Liceu, on estrenà òperes de Meyerbeer i de Gounod.
Actuà com a director a Lisboa, Madrid, Trieste, Nàpols i Petersburg.
(Gràcia, Barcelona, 28 desembre 1876 – Barcelona, 7 agost 1924)
Compositor. Autor d’obres líriques, com Agar (1907) i La filla del marxant (1907), sobre texts d’Ambrosi Carrion, La nit (1911), La fada del llac (1911), etc.
Dirigí l’Orfeó Vilanoví (1910-12).
(Figueres, Alt Empordà, 11 febrer 1940 – )
Instrumentista de contrabaix, compositor i director de cobla.
Guardonat en diversos certàmens de composició, algunes de les seves sardanes més representatives són: Albada empordanesa, Formosa Sarai, Nostra ofrena, Figueres a Pep Ventura, L’honor d’una amistat, Cavall Bernat, Ginesta i romaní, A Palmira.
També a compost diverses obres simfòniques, per a cobla, com Suite op 1 (1985), Peralada 1985 (1985) i música de cambra (Nana per a un infant, 1984).
(Barcelona, 26 setembre 1951 – )
Director d’orquestra i compositor. Fill del músic Àngel Colomer i del Romero.
Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música a Barcelona i fou deixeble de Xavier Montsalvatge i A. Ros i Marbà. Amplià estudis a Alemanya, Àustria i Gran Bretanya. El 1981 estudià direcció i composició a la Universitat de Bloomington (EUA).
Ha dirigit l’Orquestra del Conservatori de Barcelona, la Coral Cantiga, la del Conservatori Professional de Manresa, la Joven Orquesta Nacional de España (1983-86) i, des de 1986, l’orquestra simfònica de Tenerife.
(el Vendrell, Baix Penedès, 10 juny 1921 – 9 març 2012)
Compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i ha dirigit diferents agrupacions corals i instrumentals.
Autor de l’òpera Nausica (1965), de sarsueles, d’obres simfòniques i corals. Ha compost unes 60 sardanes, ha instrumentat nombroses danses populars i ha creat el ballet El celler (1968).
Dades dels Països Catalans 