(Granollers, Vallès Oriental, 3 desembre 1891 – Buenos Aires, Argentina, 5 setembre 1967)
Compositor i director. Fundà i dirigí l’Orfeó Granollerí. També fou director de l’Orfeó Germanor Empordanesa de Figueres (1920) i del Quartet Català.
Escriví obres corals, harmonitzacions per a cançons populars i diverses sardanes.
(Manresa, Bages, 1879 – Barcelona, 1937)
Baríton i director d’orquestra. Entre altres obres líriques catalanes, dirigí l’estrena de Cançó d’amor i de guerra (1926) i La legió d’honor (1930), de Rafael Martínez i Valls.
També féu actuacions a l’estranger.
(Barcelona, 25 setembre 1899 – 5 febrer 1962)
Músic. Fill de Joan Lamote de Grignon.
Fou sotsdirector de la Banda Municipal de Barcelona i director, a partir del 1932, de l’Orquestra Simfònica de Girona. Fou sotsdirector de l’Orquestra Municipal de Barcelona fins a la seva mort.
Les seves obres més notables són l’òpera còmica La cabeza del dragón, estrenada al Liceu l’any 1960, el poema simfònic Enigmes (1951) i l’oratori El càntic dels càntics, per a solistes, cor i orquestra, inèdit.
(Figueres, Alt Empordà, 17 maig 1875 – Saragossa, Aragó, 19 febrer 1952)
Músic. Fou director de diferents bandes militars i a partir del 1903 actuà com a músic major de l’exèrcit a tot l’estat espanyol.
Compongué música religiosa, més de cinquanta sardanes i harmonitzà ballets tradicionals.
(Igualada, Anoia, 16 novembre 1875 – 11 gener 1940)
Compositor. Fundà a Igualada l’acadèmia musical del seu nom (Acadèmia Jordana) i l’Orfeó de l’Anoia (1909), el qual dirigí fins al 1931.
És autor d’una Rapsòdia igualadina, per a orquestra, d’una Cançó d’octubre i d’altres obres corals, de peces per a piano i d’una obra didàctica.
(Barcelona, 17 octubre 1896 – 9 octubre 1945)
Músic. Fill de la pianista Júlia Obradors. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
Dirigí l’Orquestra del Liceu, l’Orquestra Simfònica de Ràdio Barcelona i, més tard, la Filharmònica de Gran Canària.
Autor de sarsueles, com Angelus (amb text d’Emili Vendrell), La comèdia del diable i unes Canciones clásicas españolas per a cant i piano.
Fou conegut també com a Ferran J. Obradors.
(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1861 – Barcelona, 1919)
Compositor. Deixeble d’Anselm Barba i de Josep Rodoreda.
Director d’algunes societats corals. Escriví obres per a orquestra i un quintet de corda.
És autor de cançons i de sardanes (La pluja de Riells, Aplec de la sardana, etc).
(Riudoms, Baix Camp, 28 novembre 1931 – Barcelona, 1 gener 2019)
Compositor. Deixeble de Cristòfor Taltabull i de P. Wissmer a París.
Fundador, juntament amb Juli Panyella, del conjunt instrumental Diabolus in Musica (1965), menà una important activitat com a divulgador de la música contemporània, tant com a compositor i director d’orquestra com a conferenciant i crític.
Entre les seves obres, són dignes d’esment: Miniatures (1966), Fragment (1969), Tres peces per a clarinet sol (1970), Bitemàtic (1973), Ab origine (1974), Tensió-Relax (1974), Dígraf (1976), El diari (1977), Jondo (1979), Puzzle (1979), Música per a violoncel i orquestra (1980), Au revoir Barroco (1981), Foc d’aucell (1982), Trama (1983), el ballet Cinc continents (1969) i l’opera Gaudí (1992).
(Tàrrega, Urgell, 3 febrer 1872 – 16 novembre 1930)
Músic. Fundà i dirigí l’Orfeó Nova Tàrrega (1915), que assolí una gran reputació. Recollí en un treball el toc de les campanes de Tàrrega.
Escriví, entre altres, les obres corals: El mercat de Tàrrega, Hortolana lleidatana, A un infant.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 30 març 1843 – Buenos Aires, Argentina, 16 juliol 1917)
Compositor i director d’orquestra. Va dirigir l’orquestra de l’Òpera de Moscou i també, algunes temporades, la de Sant Petersburg. Actuà com a director d’orquestra a Europa i Amèrica.
Com a professor de cant, va formar al tenor Francesc Viñas i altres cantants famosos.
A partir del 1895 va viure a l’Argentina, on fundà i dirigí un conservatori.
Compongué l’opereta A la voreta del mar (1881) i altres obres simfòniques i corals.
Dades dels Països Catalans 