Arxiu d'etiquetes: directors/es d’orquestra

Martorell i Codina, Oriol

(Barcelona, 10 novembre 1927 – 24 agost 1996)

Director musical i pedagog. Fill d’Artur Martorell i Bisbal i germà de Josep Maria i de Montserrat.

Fundador (1951) i director de la Coral Sant Jordi. Catedràtic d’història de la música a la Universitat de Barcelona des del 1983 (professor des del 1970).

S’especialitzà en la direcció coral i donà cursos sobre aquesta matèria a diverses ciutats europees. Fou director artístic de l’“Antologia Històrica de la Música Catalana”.

També va ser diputat al Parlament de Catalunya.

Rebé nombrosos premis, entre els quals la Creu de Sant Jordi (1984) i la medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (1991).

Marco i Seseras, Eugeni M.

(Barcelona, 4 octubre 1932 – Las Palmas, Canàries, 9 març 1984)

Músic i director. Germà de Dolors.

Es presentà com a director d’orquestra als setze anys. Ha dirigit el conjunt musical del teatre del Liceu.

Les seves actuacions a l’estranger han tingut un bon succés.

Marco i Seseras, Dolors

(Barcelona, 10 setembre 1935 – Madrid, 9 octubre 2005)

Pianista i directora. Germana d’Eugeni M. Marco.

Als disset anys es presentà com a directora d’orquestra, funció que encara no havia fet cap altra dona al país.

Ha tingut bons èxits a diverses ciutats d’Europa i Amèrica.

Llobet i Palaus, Martí

(Granollers, Vallès Oriental, 3 desembre 1891 – Buenos Aires, Argentina, 5 setembre 1967)

Compositor i director. Fundà i dirigí l’Orfeó Granollerí. També fou director de l’Orfeó Germanor Empordanesa de Figueres (1920) i del Quartet Català.

Escriví obres corals, harmonitzacions per a cançons populars i diverses sardanes.

Llimona i Puigsubirà, Josep

(Manresa, Bages, 1879 – Barcelona, 1937)

Baríton i director d’orquestra. Entre altres obres líriques catalanes, dirigí l’estrena de Cançó d’amor i de guerra (1926) i La legió d’honor (1930), de Rafael Martínez i Valls.

També féu actuacions a l’estranger.

Lamote de Grignon i Ribas, Ricard

1 Resposta

(Barcelona, 25 setembre 1899 – 5 febrer 1962)

Músic. Fill de Joan Lamote de Grignon.

Fou sotsdirector de la Banda Municipal de Barcelona i director, a partir del 1932, de l’Orquestra Simfònica de Girona. Fou sotsdirector de l’Orquestra Municipal de Barcelona fins a la seva mort.

Les seves obres més notables són l’òpera còmica La cabeza del dragón, estrenada al Liceu l’any 1960, el poema simfònic Enigmes (1951) i l’oratori El càntic dels càntics, per a solistes, cor i orquestra, inèdit.