(Catalunya, segle XV)
Diplomàtic. Serví la Generalitat a la guerra contra Joan II, des del 1462.
Dos anys més tard, arribat ja Pere de Portugal, fou ambaixador d’aquest a Provença, per demanar ajut al Gran Bastard de Borgonya.
(Catalunya, segle XIII)
Escrivà. Era notari reial de Jaume I el Conqueridor. L’acompanyà a la conquesta del regne de València.
Durant el setge de la capital intervingué a les negociacions de capitulació com a missatger del monarca.
(Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. Fou un dels ambaixadors de Jaume II d’Urgell, com a pretendent a la successió de la Corona catalano-aragonesa, que es presentaren davant les Corts Catalanes, reunides llavors a Barcelona, el 6 d’octubre de 1410.
(Catalunya, segle XV)
Secretari de Pere de Portugal. El 1464, amb Bertran Ramon Savall, anà a Provença per entrevistar-se amb el Gran Bastard de Borgonya i sol·licitar el seu ajut a la guerra contra Joan II.
(Catalunya, segle XIV)
Jurista. Fou assessor i diplomàtic al servei de Pere III el Cerimoniós.
Formà part de l’ambaixada que anà a Castella, el 1361, per convenir una nova pau amb el rei castellà Pere I el Cruel.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Fou ambaixador de Pere II el Gran a Anglaterra, prop del rei Eduard I.
Avançà les gestions de matrimoni entre la infanta Elionor d’Anglaterra i el futur Alfons II.
(València ?, segle XIV – Castella, vers 1360)
Diplomàtic i marí. Vicealmirall (des del 1343) de l’armada reial. L’any 1342 acudí a Barcelona a defensar el port, i després anà a Gibraltar a ajudar els castellans. Com a cap de les forces catalanes participà en la presa d’Algesires (1344).
Intervingué en les negociacions matrimonials de Pere III el Cerimoniós i Elionor de Sicília. Com a vicealmirall participà en la batalla de Llucmajor (1349), on fou derrotat Jaume III de Mallorca.
Anà a l’expedició de Sardenya (1353) sota les ordres de l’almirall Bernat II de Cabrera i participà en la conquesta definitiva de l’Alguer (1354). En recompensa rebé el càrrec de majordom reial i la baronia d’Olocau.
El 1360 comandava unes galeres en defensa del rei de Tremissèn, aliat de Pere el Cerimoniós. Capturat per naus castellanes, fou executat per ordre de Pere el Cruel.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Diplomàtic al servei de Jaume II el Just. En 1308 fou encarregat d’una delicada missió al regne de Granada. Hi pogué confirmar els propòsits hostils del rei Mohamed III, que motivaren la intervenció catalana i l’atac a Almeria.
(Inca, Mallorca, segle XV – Nàpols, Itàlia, vers 1460)
Jurista, diplomàtic i funcionari reial. Fou ambaixador d’Alfons IV de Catalunya al ducat de Milà i a la República de Siena.
Després de la conquesta de Nàpols (1442), en fou nomenat regent. Fou un dels caps de la facció oligàrquica de Palma de Mallorca.
De formació lul·liana, escriví el tractat De temporibus, en el qual lloava Ramon Llull.
Fou el pare de Tomàs de Malferit.
(Sicília, Itàlia, segle XIV)
Cavaller. Potser nebot de l’amirall Roger de Lloria o possiblement nét. Fill de Margarida de Lloria i de Nicolau de Janvilla, que potser prengué el cognom matern per qüestions d’heretatge.
Fou conseller i diplomàtic de prestigi. El 1338 fou enviat a Catalunya per demanar l’enviament d’auxilis a Sicília. Idèntica missió havia de realitzar el 1349, però caigué malalt i fou substituït per Bonanat Jafer.
Dades dels Països Catalans 