Arxiu d'etiquetes: diplomàtics/ques

Baldó, Lluís

1 Resposta

(Perpinyà, segle XVI – segle XVII)

Ciutadà de Perpinyà. Fou ambaixador de la seva ciutat. Els cònsols perpinyanesos li encomanaren la presentació, davant el rei Felip IV, dels desigs existents al Rosselló d’establir una separació administrativa respecte al Principat.

Com a resultat d’aquest encàrrec, que havia de fer en col·laboració amb el jurista Lluís Palau, Baldó escriví el 1627 el memorial titulat Aclamación pia y justa a la Real Majestad del invictísimo Señor Rey Don Felipe tercero de este nombre.

El text és de bon interès per les observacions que conté sobre la situació del Rosselló al seu temps. Resulta superior a l’escrit que redactà, en aquella avinentesa, el seu esmentat company Lluís Palau.

Bacallar i Sanna, Vicenç

1 Resposta

(Càller, Itàlia, 6 febrer 1669 – l’Haia, Holanda, 11 juny 1726)

Diplomàtic i historiador. Fill de Pau Bacallar i Santucho, governador de Sàsser i del Logudor.

Fou governador de Càller i de la Gallura. Partidari actiu dels drets de Felip V de Borbó sobre Sardenya (1708-09) obtingué com a recompensa el títol de marquès de San Felipe (1709).

Com a escriptor, sobretot és conegut per les seves obres teòrica-polítiques i històriques, com Comentarios de la guerra de España desde el principio del reinado del rey Felipe V hasta la paz general del año 1725 (Gènova 1725?) en la qual ataca l’austrofília catalana.

Aranda, comte d’

4 Respostes

(Siétamo, Osca, Aragó, 28 desembre 1719 – Épila, Saragossa, Aragó, 9 gener 1798)

(Pedro Pablo Abarca de Bolea)  Militar i estadista espanyol, i senyor de la tinença d’Alcalatén.

Fruit del seu contacte amb Europa, on participà en diverses guerres i fou ambaixador en diversos països, fou l’orientació que volgué donar a la seva fàbrica de ceràmica de l’Alcora.

Fou nomenat capità general de València (1763-66). El 1766 Carles III de Borbó el nomenà president del Consell de Castella. El seu període de governació és el més fecund i el més típic del despotisme il·lustrat: expulsió dels jesuïtes, lluita contra la Inquisició, iniciació d’una reforma agrària, llibertat de comerç, primer cens individualitzat de població, ajut a les Societat d’Amics del País, etc.

Aragó, Napoleó d’

Deixa un comentari

(Sicília, Itàlia, 1288 – segle XIV)

Fill bastard de Jaume I de Sicília (després Jaume II de Catalunya) i de la siciliana Gerolda. Mai no fou admés pel seu pare a la cort, i per això es posà al servei del bei de Tunis, d’on sortí el 1322 per passar al Marroc. Des d’allà envià diverses ambaixades a Jaume II.

Alfons III el Benigne, que, essent infant, no l’acceptà en la conquesta de Sardenya, li donà el castell de la Joiosa Guarda en aquella illa i el casà amb la filla del mallorquí Guillem Robert (1332). Pere III el Cerimoniós li confià alguna missió al Marroc.

Aragó, Jaume d’ -Sicília-

Deixa un comentari

(Mazzara, Sicília, Itàlia, 1291 – 1350/51)

Fill bastard de Jaume I de Sicília (després Jaume II de Catalunya) i d’una siciliana anomenada Lucrècia. Vers l’any 1323 lluità a la conquesta de Sardenya, i des del 1325 fou ambaixador al sultanat de Tiemcen, càrrec que exercí fins al 1331 o 1332.

El 1333 fou enviat a Sardenya per Alfons III el Benigne, on fou veguer de Càller (1337-41). Pere III el Cerimoniós l’armà cavaller (1344) i el nomenà membre del consell reial. Governador de Sardenya (1347-48).

S’havia casat dues vegades: amb Jacmeta Guerau, mallorquina, i amb Putxa, sarda, que el sobrevisqué. No deixà descendència.

Agustí i de Siscar, Antoni

2 Respostes

(Fraga, Baix Cinca, segle XV – ?, 1523)

Jurista. Vice-canceller de la corona catalano-aragonesa. Regent del consell suprem d’Aragó, el 1507 anà a Roma com a ambaixador reial i el 1508 fou nomenat vice-canceller.

Serví Ferran II el Catòlic, però caigué en desgràcia (1515) i fou empresonat; el nou rei Carles I, però, el confirmà en el càrrec.

Els seus fills, Antoni i Jeroni Agustí i Albanell, exerciren una gran influència en la vida catalana del segle XVI.

Abadia, Bernat de l’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Diplomàtic. Estigué al servei de Jaume II el Just i en fou també vicecanceller.

Amb Vidal de Vilanova anà d’ambaixador a Pisa en 1309.

Xetmar, Ramon de -diplomàtic-

1 Resposta

(Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XV)

Diplomàtic. Cinquè senyor de Naso (a Sicília) el 1401. Fou camarlenc del rei de Sicília, ambaixador del rei Carles III de Navarra al parlament de Catalunya (1441) i legat d’Alfons IV el Magnànim al Concili de Constança (1416).

Vivers, Arnau de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. Realitzà alguns serveis diplomàtics.

El 1341 fou ambaixador a França per tractar de la tibantor produïda entre el regne de Mallorca i el senescal francès per la jurisdicció de Montpeller.

Sicart, Ramon

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Diplomàtic. Serví Jaume I el Conqueridor.

El 1263 fou ambaixador seu a Alexandria.