(Catalunya, segle XV)
Diplomàtic. Serví la Generalitat a la guerra contra Joan II, des del 1462.
Dos anys més tard, arribat ja Pere de Portugal, fou ambaixador d’aquest a Provença, per demanar ajut al Gran Bastard de Borgonya.
(Catalunya, segle XIII)
Escrivà. Era notari reial de Jaume I el Conqueridor. L’acompanyà a la conquesta del regne de València.
Durant el setge de la capital intervingué a les negociacions de capitulació com a missatger del monarca.
(Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. Fou un dels ambaixadors de Jaume II d’Urgell, com a pretendent a la successió de la Corona catalano-aragonesa, que es presentaren davant les Corts Catalanes, reunides llavors a Barcelona, el 6 d’octubre de 1410.
(Catalunya, segle XV)
Secretari de Pere de Portugal. El 1464, amb Bertran Ramon Savall, anà a Provença per entrevistar-se amb el Gran Bastard de Borgonya i sol·licitar el seu ajut a la guerra contra Joan II.
(Catalunya, segle XIV)
Jurista. Fou assessor i diplomàtic al servei de Pere III el Cerimoniós.
Formà part de l’ambaixada que anà a Castella, el 1361, per convenir una nova pau amb el rei castellà Pere I el Cruel.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Fou ambaixador de Pere II el Gran a Anglaterra, prop del rei Eduard I.
Avançà les gestions de matrimoni entre la infanta Elionor d’Anglaterra i el futur Alfons II.
(València ?, segle XIV – Castella, vers 1360)
Diplomàtic i marí. Vicealmirall (des del 1343) de l’armada reial. L’any 1342 acudí a Barcelona a defensar el port, i després anà a Gibraltar a ajudar els castellans. Com a cap de les forces catalanes participà en la presa d’Algesires (1344).
Intervingué en les negociacions matrimonials de Pere III el Cerimoniós i Elionor de Sicília. Com a vicealmirall participà en la batalla de Llucmajor (1349), on fou derrotat Jaume III de Mallorca.
Anà a l’expedició de Sardenya (1353) sota les ordres de l’almirall Bernat II de Cabrera i participà en la conquesta definitiva de l’Alguer (1354). En recompensa rebé el càrrec de majordom reial i la baronia d’Olocau.
El 1360 comandava unes galeres en defensa del rei de Tremissèn, aliat de Pere el Cerimoniós. Capturat per naus castellanes, fou executat per ordre de Pere el Cruel.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Diplomàtic al servei de Jaume II el Just. En 1308 fou encarregat d’una delicada missió al regne de Granada. Hi pogué confirmar els propòsits hostils del rei Mohamed III, que motivaren la intervenció catalana i l’atac a Almeria.
Bernat de Marimon (Catalunya, segle XVI) Marí. Fou un dels destacats a la batalla de Lepant, el 1571.
Joan de Marimon (Barcelona, segle XV) Ciutadà de Barcelona. El 1462 prengué les armes contra Joan II. El dia 11 de gener de 1463 fou nomenat membre de la Junta de Guerra de la Generalitat de Catalunya.
Simó de Marimon (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Serví el rei Joan I el Caçador, el qual l’utilitzà en serveis diplomàtics. El 1390 fou ambaixador del monarca davant els anglesos establerts a França. L’acompanyava Pere de Marçà.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Serví el rei Joan I el Caçador, el qual l’utilitzà en serveis diplomàtics.
El 1390 fou ambaixador del monarca davant els anglesos de França. L’acompanyà en aquesta missió Simó de Marimon. El 1396 era veguer de Cerdanya.
Dades dels Països Catalans 