Arxiu d'etiquetes: diplomàtics/ques

Albert i Pey, Salvador

Deixa un comentari

(Palamós, Baix Empordà, 2 desembre 1868 – Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 13 setembre 1944)

Escriptor i polític. De jove milità en la republicanisme possibilista. Els anys 1910 i 1914 fou elegit diputat. En les Corts formà part de la conjunció republicano-socialista. Proclamada la República, fou nomenat ambaixador espanyol a Bèlgica (1931-34).

És autor d’una obra lírica de filiació maragalliana: Florida de tardor (1918), Confins (1921), Òpals (1924), etc; de la novel·la Ideal (1898); d’alguna peça teatral, El despertar d’un cor (1896), i, sobretot, dels estudis Amiel (1919) i El tesoro dramático de Henrik Ibsen (1920), aquest darrer d’un gran interès.

Agelet i Garriga, Jaume

Deixa un comentari

(Lleida, 25 juliol 1888 – Madrid, 13 març 1981)

Poeta. Exercí la carrera de diplomàtic fins al 1936.

La seva lírica respon a un postsimbolisme refinat, que evoca experiències personals o recull el color del paisatge.

Entre altres obres, cal destacar Damassos al sol (1924), Hostal de núvols (1931), Rosada i celistia (1949), Pluges a l’erm (1953), Fonts de lluna (1960), Ocells al teulat (1970), Hort vell (1968) i la participació al llibre col·lectiu Lleida, vuit poetes (1969). Pòstumament s’ha publicat 100 poemes (1993).

Abellar, Bernat

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Santes Creus, Alt Camp, 1466)

Abat de Santes Creus (1457-66). Calixt III li encomanà delicades missions pontifícies.

Enriquí el monestir amb nombrosos privilegis obtinguts principalment de Roma, però també del rei Joan II el Sense Fe.

Li ha estat atribuïda una adhesió a Carles de Viana que la veritat històrica no confirma.

Abella, Berenguer d’

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1387)

Funcionari de la corona catalano-aragonesa. El 1347 visità Alfons XI de Castella, amb el fi d’assolir que aquest rei prestés suport a Pere III el Cerimoniós en les lluites contra la Unió, i dos anys després participà en la victòria de Llucmajor (1349) sobre les forces de Jaume III de Mallorca.

Actuà així mateix en diversos afers relacionats amb la guerra contra Castella (1363) i en el procés i l’execució de Bernat II de Cabrera (1364).

El 1369 formava part de l’ambaixada que anà a París a gestionar el matrimoni, frustrat, de l’infant Joan amb Joana de Valois. Principal artífex d’un tractat de pau amb Gènova (Barcelona, 1386).

Es vinculà al bàndol de la reina Sibil·la de Fortià, motiu pel qual fou executat en pujar Joan I el Caçador al poder.

Pujante i Conesa, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 maig 1956 – )

Esportista, metge, escriptor i diplomàtic. Ha estat vinculat a l’Institut Català de la Salut com a secretari general i com a director de Cooperació Sanitària Internacional d’aquest organisme i com a directiu de l’hospital de la Vall d’Hebron.

Condecorat amb l’Orde Olímpic del Comitè Olímpic Internacional, ha practicat diversos esports, però sobretot a destacat en l’alpinisme: ha assolit l’Everest i els cims dels cinc continents i de les dues zones polars. Ha escrit nombrosos llibres i articles en diaris i revistes sobre aquestes experiències.

Membre de The Explorers Club de Nova York, de la Royal Geographic Society de Londres, de la Sociedad Geográfica Española (de la qual també fou fundador) i d’altres associacions d’exploració i aventura.

Com a diplomàtic, fou des del 1997 diputat del Parlament Internacional, en qualitat d’ambaixador per a l’Orient Mitjà.

Toda i Güell, Eduard

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 9 gener 1855 – Poblet, Conca de Barberà, 26 abril 1941)

Diplomàtic, escriptor i arqueòleg. Estudià la carrera de dret a Madrid, i es llicencià en dret civil i canònic el 1873. Des del 1875 fins al 1901, any en què dimití, es dedicà al servei consular i recorregué diversos països.

Es dedicà també al periodisme, i la seva bibliografia de temes jurídics, històrics, literaris i egiptològics és extensa; són de remarcar principalment els seus estudis sobre el monestir de Poblet. Fou, també, president de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Comissió de Monuments i de la Societat Arqueològica de Tarragona; al capdavant del Patronat de Poblet des del 1930 endegà la restauració del monestir.

Formà diverses biblioteques, donades a la Biblioteca de Catalunya, al Col·legi d’Advocats, al monestir de Montserrat, a l’Arxiu de la Casa de l’Ardiaca, a Vilanova i la Geltrú i, principalment, a Poblet.

Escriví també Un poble català d’Itàlia: l’Alguer (1888) i, de fet, restablí el contacte cultural entre l’Alguer i la resta de les terres de parla catalana. Altres obres seves són: Bibliografía española de Italia (1927-31) i Estudis pobletans (1925).

Fernández de Heredia, Juan -1315/96-

3 Respostes

(Munébrega, Aragó, 1315 – Avinyó, França, 1396)

Diplomàtic i escriptor. Fill de García Fernández de Heredia. Conseller de Pere III el Cerimoniós (1338). L’any 1345 fou nomenat castellà d’Amposta. Influí notablement en la política de la cort pontifícia i en la del Cerimoniós, al servei del qual participà en les batalles de Mislata (1348), Llucmajor (1349) i Araviana (1359). Tingué també un gran ascendent sobre Joan I el Caçador ja abans que fos rei. Intervingué en les lluites dels ducats catalans de Grècia (1376-81). Ambaixador a Navarra i a Avinyó; gran mestre dels Hospitalers (1377), residí a Rodes i tornà a Occident per donar suport al papa d’Avinyó.

Gran erudit i interessat per la història, escriví una Grant Chronica de los Reyes et principes de Spanya (1385-86, en part perduda) i Crónica de los conqueridores, una mica posterior. Intervingué en les traduccions de diverses obres històriques i d’autors clàssics, especialment a l’aragonès i a vegades al català.