(Barcelona, 13 maig 1868 – 30 abril 1886)
Diari liberal del matí, en castellà, amb edició de tarda.
Fusionat amb “La Corona” el 28 de juliol de 1868, perdé el títol, que recuperà el 30 de setembre del mateix any.
Dirigit per Teodor Baró, l’adhesió d’aquest a un projecte del govern Sagasta desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors i la desaparició del periòdic.
(Barcelona, 1 novembre 1854 – 11 setembre 1857)
Diari progressista. Fundat per Víctor Balaguer.
Editat en castellà, procurà defensar els interessos de Catalunya, Aragó, València i Mallorca contra el centralisme.
Balaguer va separar-se de la redacció pel setembre de 1857, i el títol del periòdic quedà reduït a “La Corona”.
(Barcelona, 11 setembre 1857 – 28 juliol 1868)
Títol emprat pel periòdic “La Corona de Aragón” quan Víctor Balaguer es separà de la direcció.
El 1868 es fusionà amb “Crónica de Cataluña” tot conservant aquest últim nom.
(Barcelona, 1 agost 1837 – 24 novembre 1843)
Diari adherit al partit progressista.
Creat per demanar l’acompliment de la constitució del 1837, és una àmplia font d’informació de l’avalot progressista del 1840, de l’alçament del 1842 i de la revolta de la Jamància del 1843.
Favorable a la Junta Suprema, sobrevisqué pocs dies a la capitulació de Barcelona, a causa dels atacs que havia publicat contra els caps militars que havien bombardejat la ciutat.
(Barcelona, 29 setembre 1856 – 23 juny 1857)
Diari polític i literari, publicat en castellà. Fundat per Víctor Balaguer en separar-se de “La Corona de Aragón”.
Inserí poesies en català, entre elles la famosa A la Verge de Montserrat, del mateix Balaguer.
El diari defensà, sense èxit, una monarquia democràtica i pactista a l’estil català, oberta i progressista, justa i respectuosa amb les tradicions.
(Reus, Baix Camp, 15 desembre 1874 – 13 desembre 1936)
Diari. Portaveu d’Acció Catalana.
Bé que amb nova numeració i redactat en català, era el continuador de “Las Circunstancias”, fundat el 1874 i degà dels diaris republicans espanyols, el qual, des de la posició possibilista d’Emilio Castelar, evolucionà fins que el 21 de març de 1930 catalanitzà el seu nom i publicà la majoria dels seus textos en català .
(Barcelona, desembre 1976 – desembre 1980)
Diari en castellà. Dirigit per Jaume Serrats i Ollé, assajà una fórmula sensacionalista anglesa, que no reeixí.
Afectat per la crisi econòmica del grup Mundo, deixà de publicar-se.
(Barcelona, 22 febrer 1937 – 28 maig 1938)
Diari del vespre. Òrgan regional de la Confederació Nacional del Treball. Primer diari anarcosindicalista publicat en català.
Amb Ricard Mestre com a director, el diari féu una campanya en contra del PSUC, més acusada que no la de “Solidaridad Obrera”.
Aquest diari fou substituït per “C.N.T.”, òrgan del comitè nacional de la CNT, quan Catalunya restà separada de la zona republicana central.
(Manresa, Bages, 4 setembre 1827 – 2 octubre 1827)
Periòdic trimestral. Editat pels reialistes.
De molt curta durada (13 núms.), pot ésser considerat un dels òrgans del naixent moviment carlí.
Portava com a subtítol Viva la Religión, viva el Rey absoluto, viva la Inquisición, muera la Policía, muera el Masonismo y toda secta oculta.
(Catalunya, 3 maig 1931 – gener 1939)
Òrgan oficial de la Generalitat de Catalunya, que publicava els decrets i les disposicions oficials, sobretot de les conselleries, i els avisos dels ajuntaments.
Sortí irregularment; en una primera etapa (3 maig 1931 – 25 gener 1933) portà el títol de “Butlletí de la Generalitat de Catalunya”; en una segona (19 desembre 1933 – agost 1936), el de “Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya” i tingué una periodicitat diària; en la 26 d’agost de 1936 al gener de 1939, prengué el nom de “Diari Oficial del Govern de la Generalitat de Catalunya” i, segons l’Estatut d’Autonomia del 1979, el de “Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya”.
Dades dels Països Catalans 