Arxiu d'etiquetes: Dénia (bio)

Chabàs i Martí, Joan

Deixa un comentari

(Dénia, Marina Alta, 10 setembre 1900 – l’Havana, Cuba, 29 octubre 1954)

Novel·lista, poeta i crític. Estudià dret i lletres a Madrid. Exiliat a Cuba després de la guerra civil, fou professor de literatura a Santiago.

Escriví, en castellà, poesia (Espejos, 1920), novel·la (Sin velas, desvelada, 1927; Puerto de sombra, 1928; Agor sin fin, 1930) i la biografia Juan Maragall, poeta y ciudadano (1935).

Són especialment importants la seva Historia de la literatura española (1932) i, sobretot, Literatura española contemporánea (1952).

Chabàs i Llorens, Roc

3 Respostes

(Dénia, Marina Alta, 9 maig 1844 – 20 abril 1912)

Erudit. Cursà la carrera eclesiàstica a València (1858-68), i fou, primerament, coadjutor de la parròquia de Dénia i, des del 1891, canonge arxiver de la catedral de València.

Inicià la seva producció històrica amb la Historia de la ciudad de Denia (1876), obra de considerable rigor científic que li valgué el nomenament d’acadèmic de la Societat Arqueològica Valenciana (1875) i corresponent de la Real Academia de la Historia (1877).

Fundà i dirigí la revista de ciències històriques “El Archivo” (Dénia 1886 – València 1893), els set volums de la qual representen una considerable aportació documental i crítica a la historiografia valenciana (i també a la de l’art).

Publicà, també, entre d’altres, la Historia del venerable fray Pedro Esteve (1880) Génesis del derecho foral valenciano (1902), una edició crítica de l’Espill, de Jaume Roig (1905), la reedició de La brama dels llauradors de Jaume Gassull (1901), l’Estudio sobre los sermones valencianos de san Vicente Ferrer (1903) i Episcopologio valentino (1909).

Ahmad ibn -varis-

Deixa un comentari

Ahmad ibn Abdal·la ibn Hafs  (Dénia, Marina Alta, segle XIII – 1248)  Metge i escriptor àrab.

Ahmad ibn Arun ibn Jafar ibn At al-Nafsi  (País Valencià, segle XII – Àsia, segle XIII)  Escriptor àrab. Prengué part a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). Passà després a Orient, on es dedicà a l’ensenyament i publicà algunes obres de mèrit.

Ahmad ibn Maad ibn Isa ibn Guaquis Abtogili  (Dénia, Marina Alta, segle XII – ?, segle XII)  Escriptor àrab. Deixà almenys tres obres conegudes. Visqué dos anys a la Meca.

Ahmad ibn Muhammad al-Maisumi  (illa del Xúquer, segle XII – ?, segle. XII)  Escriptor àrab. Excel·lí com a poeta. Fou governador de València en temps dels almohades.

Abü-l-‘Alä ‘Zuhr

1 Resposta

(Dénia, Marina Alta, segle XI – Còrdova, Andalusia, 1131)

Metge. Continuà la tradició mèdica de la família dels Ibn Zuhr d’origen xativí, iniciada pel seu pare Abü Marwän ‘Abd al-Malik.

És autor de diversos tractats de medicina; el més conegut és la Tadkira (“Memoràndum”). De la seva obra literària només s’han conservat alguns fragments.

Abú -varis bio-

Deixa un comentari

Abú Abdal·là ibn Alí Alcama  (Oriola, Baix Segura, segle XII – Almeria, Andalusia, 1147)  Genealogista àrab.

Abú Abdal·là Muhammad ibn Ialaf Ismail al-Sadafi  (València, 1036 – segle XI)  Historiador àrab. Fou poeta i jurista de mèrit. Escriví una història de la ciutat. Li és atribuïda una relació de la primera conquesta de València pels cristians.

Abú Amir ibn Iannac  (València, 1089 – 1152)  Historiador àrab.

Abú Amir Utsman  (Dénia, Marina Alta, segle XI – ?, segle XI)  Escriptor àrab. Destacà com a teòleg.

Abú Bahr ibn Alatsi  (Sagunt, Camp de Morvedre, 1048 – Còrdova, Andalusia, 1126)  Escriptor àrab. Fou molt fecund.

Abú Djàffar al-Battí  (València, segle XI – ? , 1095)  Historiador.

Abú Iasaa ibn Dihia  (València, 1150 – Egipte, 1235)  Escriptor àrab. Viatjà per orient i ocupà alts càrrecs a Egipte.

Abú-l-Càsim ibn Ferro ibn Halaf ibn Ahmad  (Xàtiva, Costera, segle XII – Egipte ?, segle XII)  Poeta. Les seves composicions són de caràcter didàctic. Devers la meitat del segle XII residia al Caire, dedicat a l’ensenyament.

Abú-l-Husain ibn Djubair  (València, 1145 – ?, 1217)  Historiador.

Abú-l-Motref Ahmad al-Marzumi  (Alzira, Ribera Alta, 1189 – ?, 1226)  Escriptor àrab. Escriví una història dels almohades i una altra de Mallorca, un poema descriptiu de València i una col·lecció d’epístoles.

Abü-l-Mundir  (Girona, segle XI – la Vila d’Eivissa, 1114)  Convers cristià. Nomenat pel valí de Mallorca representant seu a Eivissa. El 1114 defensà la Vila d’Eivissa de l’atac de la flota catalano-pisana poc abans de la invasió de Mallorca, però morí en el setge.

Abü Muhammad al-Garnatï  (Illes Balears, segle XII – Palma de Mallorca, 1229)  Noble. Darrer cadi i imam de Mallorca. Governà pocs mesos. Morí en la defensa de la ciutat durant el setge de Jaume I el Conqueridor.

Abú Muhammad ibn Abí Nars  (Illes Balears ?, 1029 – ?, 1095)  Jurista àrab. Fou conegut també per al-Homaidi. Tingué fama de gran savi i deixà una producció extensa. Sojornà a Bagdad.

Abú Muhammad ibn Alcama  (València, 1036 –  ?, 1115)  Historiador àrab.

Abú Talib al-Muntanabí  (Alzira, Ribera Alta, segle XI – 1126)  Historiador àrab.

Abú Zaid ibn Abd ar-Rahman ibn Muhammad ibn ats-Tsakar  (València, 1062 – Fes, Marroc, 1128)  Historiador àrab. S’establí a Fes, on es dedicà al comerç de llibres.

Abü Marwän ‘Abd al-Malik

2 Respostes

(Xàtiva, Costera, segle XI – Dénia, Marina Alta, 1077)

Metge. Primer dels metges coneguts de la família dels Ibn Zuhr, originària de Xàtiva. Després d’una estada al Caire s’establí a Dénia, on exercí la medicina.

Fou conegut per la seva disconformitat amb les doctrines terapèutiques tradicionals.

Fou el pare del també metge Abü-l-‘Ala ‘Zuhr.

Abü-l-Salt Umayya

Deixa un comentari

(Dénia, Marina Alta, 1067 – El Mahdia, Tunísia, 1134)

Metge, filòsof i teòleg. A Dénia fou deixeble del qui fou cadí de València al-Waqasi, de qui heretà la cultura enciclopèdica. Recorregué al-Andalus i el nord d’Àfrica.

El 1095 fou expulsat d’Alexandria, per haver fracassat en l’intent de recuperar una nau naufragada carregada de coure i passà a la cort dels zirís de Tunis, on fou molt ben acollit.

És autor de nombroses poesies, una obra de música i de diverses obres matemàtiques i astronòmiques. Arnau de Vilanova traduí de l’àrab alguns dels seus escrits mèdics. Publicà els llibres: Taqwin al-Dihn  (“Rectificació de la ment“) (filosofia), Tractat dels medicaments simples (medicina) i Tractat sobre l’ús de l’astrolabi (astronomia).

Abdal·la -varis bio-

Deixa un comentari

Abdal·la ibn Ahmad Abdal·la ibn Hofs  (Dénia, Marina Alta, segle XIII – Xàtiva ?, Costera, 1248)  Metge i historiador. Residí generalment a Xàtiva.

Abdal·la ibn Càsim ibn Halaf al-Salmi  (Alzira, Ribera Alta, 1194 – ? , 1248)  Escriptor àrab. És autor d’obres biogràfiques i filosòfiques.

Abdal·la ibn Iaia  (Dènia, Marina Alta, segle XII – València, 1182)  Jurista àrab. Ensenyà filosofia a Xàtiva.

Abdal·la ibn Muhammad ibn Sufian al-Tudjibí  (Xàtiva, Costera, segle XII – ?, 1193)  Historiador àrab. Gaudí de gran prestigi al seu temps.

Abdal·la ibn Sulaiman ibn Haut Al·là  (Onda, Plana Baixa, 1154 – Granada, Andalusia, 1215)  Escriptor. Fou governador de diverses ciutats. Deixà sengles obres de caràcter bibliogràfic i històric.

Abdal·la Muhammad al-Mohaidi  (Palma de Mallorca, 1029 –  ?, 1095)  Historiador àrab. La seva obra més destacada fou una Galeria històrica d’andalusos il·lustres, que ell no pogué acabar i fou enllestida per un deixeble seu.