(Barcelona, 24 maig 1862 – 22 juliol 1921)
Escriptor, decorador i industrial.
Publicà poemes tradicionals i faules: Música vella (1896), De sol a sol (1899), Branques mortes (1902) i Moneda curta (1908). També un assaig sobre el catalanisme: Lo nostre plet (1900).
Com a industrial, destacà en la construcció de materials per a la decoració.
(Barcelona, 1924 – 31 juliol 2018)
Decorador. Estudià a l’Escola Massana i a la de Belles Arts. Ha practicat la pintura, l’escultura, el disseny i el grafisme.
Ha guanyat molts premis importants, entre els quals els de les festes de la Mercè de Barcelona (ininterrompudament del 1955 al 1964 i el 1966), de la Fira de Mostres barcelonina (1958), d’Hogarotel (1965), i d’altres a Barcelona i a Madrid. Ha tingut una notable participació en diverses exposicions internacionals.
És autor de bon nombre d’articles i conferències sobre temes professionals, tant al país com a l’estranger. Ha estat especialment sol·licitat a Suïssa. Són incomparables els que ha realitzat per a establiments públics de Barcelona i de diverses ciutats espanyoles.
(Barcelona, 5 desembre 1874 – 18 gener 1949)
Moblista i decorador. Aprengué a l’Escola de Llotja amb Guitart i Lostalo. Va dedicar-se a la construcció de mobles artístics i a la decoració en general.
Organitzador de l’Exposició del Moble l’any 1929, fou president del Col·legi d’Artífexs i Ebenistes i del Foment de les Arts Decoratives (1918-21).
(Barcelona, 1845 – 1915)
Tapisser decorador. Succeí el seu germà Josep en la direcció de l’obrador barceloní d’ebenisteria, que, fundat el 1840, assolí un prestigi elevat el darrer quart de segle.
Fundador del Foment de les Arts Decoratives, n’exercí el càrrec de vice-president del 1903 al 1907.
(Ondara, Marina Alta, 14 juny 1868 – Barcelona, 1 setembre 1952)
Mosaïcista i decorador. Després d’un viatge a Venècia per conèixer la tècnica musiva, s’especialitzà en decoració i col·laborà amb els arquitectes Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch.
Entre les seves obres més notables figuren els mosaics de l’hospital de Sant Pau, del Palau de la Música Catalana, de l’hotel La Rotonda i de la casa Lleó Morera, tots a Barcelona, així com els del Palau March, de Palma de Mallorca, molt posteriors.
A l’exposició internacional d’arts decoratives de París (1925) obtingué medalla d’or.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1882 – Barcelona, 1969)
Pintor, moblista i decorador. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a la d’Arts i Oficis de Dresden (1908-14).
El 1915 fundà el Gremi d’Artistes de Terrassa, i després s’establí a Barcelona posant botiga de mobles i sala d’exposicions, que esdevingué un centre artístic ciutadà (1920-36).
Premiat a les exposicions d’arts decoratives de París 1925, Barcelona (1929), Madrid (1947), la seva obra es troba en diversos museus i col·leccions particulars.
La seva pintura se centra principalment en el paisatge, encara que conreà també la figura i el bodegó.
Com a decorador es dedicà al disseny de mobles, amb tendència a una reestilització de les formes clàssiques.
(Barcelona, 18 novembre 1870 – 26 març 1941)
Decorador i escenògraf. Col·laborà amb Miquel Moragas.
Féu els decorats per a diverses obres de Àngel Guimerà, Ignasi Iglésias i Adrià Gual, i per a les òperes (especialment wagnerianes) representades al Liceu de Barcelona.
Es dedicà també a la decoració de locals i interiors (cafè La Luna, Teatre Poliorama, sala de ball La Paloma, etc.).
(Barcelona, 1957 – )
(Associació de Dissenyadors Industrials, secció del Foment de les Arts Decoratives) Institució. Va formar part del FAD des del 1960. Des del 1961 és membre de l’International Council of Societies of Industrial Design.
Promou el disseny industrial, especialment amb la concessió anual dels premis Delta ADI-FAD, de caràcter internacional.
Enllaç web: ADI-FAD
(Barcelona, 9 abril 1941 – 28 maig 2014)
Dibuixant, escriptor i cineasta. Des del 1955 realitzà un gran nombre de treballs publicitaris. També treballà com a decorador.
A partir de 1959 s’ha especialitzat en la il·lustració de llibres. El 1960 fou nomenat director artístic de l’Editorial Mateu, on féu una gran tasca tant de direcció com d’il·lustració.
Fou també un important fotògraf a mitjans dels anys 1960, i a partir del 1970 es dedicà plenament a la publicitat, tant gràfica com per a la televisió (més de 500 spots).
L’any 1993 ho deixà tot per dedicar-se plenament a escriure novel·les.
(Barcelona, 1931 – 1937)
“Documentos de Actividad Contemporánea” Publicació trimestral del GATCPAC. Amb corresponsals a Madrid i Sant Sebastià.
Adscrita al moviment de renovació artística, especialment arquitectònica i decorativa, portava una marcada preocupació social i una orientació contrària a tot academicisme.
S’ocupà dels plans d’urbanització, de l’arquitectura popular (Eivissa), de l’ensenyament de les arts plàstiques, dels moviments avantguardistes universals i, particularment, de les realitzacions dels arquitectes membres del grup editor.
Dades dels Països Catalans 