(Castella, segle XII)
Dama. Fou muller de Ramon Folc II de Cardona, fill de Bernat Amat de Claramunt i d’Ermessenda de Cardona.
El seu marit, que compartí amb el seu pare les funcions vescomtals, morí el 1150.
Fills seus foren Ramon Folc III, vescomte, i probablement Guillem, Folc, Berenguer i Ermessenda de Cardona.
(Ripollès, segle XII – Montpeller, França, segle XII)
Senyora de Montpeller. Es casà amb Guillem VI de Montpeller, que fou l’inici de l’acostament dels senyors de Montpeller al casal de Barcelona.
Tant el seu marit, mort el 1146, com els seus fills Guillem VII i Guiu Guerrejat residiren temporalment a Catalunya i representaren els interessos dels reis catalans a Provença.
(Catalunya, 1245 – 1290)
Filla d’Hug (VI) de Mataplana. Es casà amb Galceran (II) d’Urtx, que tenia béns a la Cerdanya, al Conflent i al Rosselló.
El 1246 Jaume I el Conqueridor els vengué el domini alodial que posseïa en els llocs, castells i dominis dels Mataplana, en especial en els castells de Mataplana, Blancafort i vall de Gombrèn.
Blanca creà el poble de Gombrèn (1278) i fou mare de Ramon (II) d’Urtx.
Eren fills de Bonanat Marquet.
Ramon Marquet i Marc (Catalunya, segle XIV – 1358) Domèstic de l’infant Pere i conseller cinquè de Barcelona (1354-55). Segurament és el mateix que, acusat d’haver ordenat l’assassinat de Ramon de Santvicenç, fou executat. Potser era filla seva Elisabet Marquet (Catalunya, segle XIV) Priora del monestir de Sant Damià.
Tomàs Marquet i Marc (Catalunya, segle XIV) Noble. Col·laborà en la campanya sarda i en la guerra contra Gènova (1333). Rebé d’Alfons III el Benigne els llocs de Baratili, Noradat, Modolo, Dilla i Donori, a Sardenya. Fou el pare de:
Bernat Marquet i Bosquets (Barcelona, segle XIII – segle XIV) Fill de Bernat Marquet. Fou cambrer de la reina Elionor de Sicília i del rei Pere III el Cerimoniós. Potser fou pare de Teda Marquet (Barcelona, segle XIV), que fou abadessa de Pedralbes (1393).
Bernat era germà de:
Ramon Marquet i Bosquets (Catalunya, segle XIV) Senyor de Canyelles i de Salicrup. Es casà amb Blanca Desguànecs, que li aportà la senyoria de Calafell, i foren pares de Blanca Marquet i Desguànecs (Catalunya, segle XIV), que fou priora de Jonqueres (1389-91), i de Ramon Marquet i Desguànecs (Catalunya, segle XIV) Senyor de Calafell, Canyelles i Salicrup. Fou el pare de:
Joan Marquet i de Sagarriga (Catalunya, segle XIV – segle XV), i segurament també de:
Miquel Marquet i de Sagarriga (Catalunya, segle XIV – segle XV) el qual prengué part en la guerra civil de Joan II i raptà Joana Marquet (Barcelona, segle XV), possiblement neboda seva.
Eren fills de Ramon Marquet i Rubí i germans de Bernat Marquet.
Agnès Marquet (Barcelona, segle XIII – segle XIV) Seduïda per Berenguer de Lacera, provocà les discòrdies entre les famílies, que requeriren la intervenció de l’infant Pere el 1276.
Miquel Marquet (Barcelona, segle XIII – després 1333) Fou l’iniciador de la línia secundària del llinatge. Fou conseller en cap de Barcelona (1302-03, 1312-13, 1328-29 i 1332-33) i segon (1308-09). Fou pare de Bonanat i de Miquel Marquet.
(Catalunya, segle XIII)
Dama. Era filla del comte Ponç I d’Urgell, pertanyent al casal de Cabrera, i de la castellana Maria Giron.
Es casà amb Guillem de Peralta. Fills seus foren Guillem i Ramon.
El 1243, a la mort del seu pare, fou citada a l’ordre de successió del comtat d’Urgell en defecte dels seus germans.
(Catalunya, segle XII – després 1209)
Vescomtessa de Cabrera i d’Àger. Era filla gran d’Ermengol VII d’Urgell i de Dolça de Foix.
Es casà amb Ponç III de Cabrera.
Fill seu fou Guerau IV de Cabrera, que esdevindria, almenys de fet, Guerau I d’Urgell, en passar aquest comtat al casal de Cabrera.
(Castella ?, vers 1080 – Catalunya, vers 1105)
Comtessa de Barcelona. Filla petita del Cid i primera muller de Ramon Berenguer III de Barcelona, amb el qual es casà, vers el 1098.
El comte degué cercar en aquest matrimoni un nou camí per al triomf de les seves ambicions ponentines.
Tingué una filla, Ximena, que fou casada amb el comte Bernat III de Besalú (1107) i a la qual fou concedit en dot el comtat d’Osona, i després amb Roger III de Foix.
(Catalunya, segle XII)
Dama. Era una de les filles del comte Ermengol VI d’Urgell i d’Arsenda d’Àger.
Resulta un personatge molt poc conegut. Apareix citada com a Maria d’Almenar.
Tingué un fill anomenat Ermengol, que figura esmentat en sisè lloc a la successió del comtat d’Urgell, i en segon a la successió dels béns castellans del casal, al testament fet el 1177 per Ermengol VII, germà de Maria.
Dades dels Països Catalans 