(Catalunya, segle XIV)
Dama. Segona muller de Ponç III d’Empúries.
Per no haver sol·licitat la necessària dispensa de parentiu, els esposos hagueren de separar-se.
Peratallada, Ermessenda de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: dames
Peralta -varis/es bio-
Alfons de Peralta (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Serví Jaume I de Catalunya a la conquesta de València (1238). Hi rebé donacions com a premi dels seus serveis.
Guillem de Peralta (Ribagorça, segle XII – segle XIII) Templer. Comanador d’Alfambra, Novillas i Villel (1196) i de Cantavieja, Montsó i Castellote (1201).
Jordà de Peralta (Ribagorça, segle XIII) Comanador de Gardeny. Destacà per la seva total adhesió a Jaume I el Conqueridor durant la difícil minoritat d’aquest.
Ponç de Peralta (Lleida, segle XIII) Noble. Protagonitzà un deseiximent amb Bernat de Montlleó a Lleida el 1255.
Ramon de Peralta (Catalunya, segle XIII) Canonge de Lleida (1286).
Sança de Peralta (Ribagorça, segle XII) Dama. Donà a l’orde de l’Hospital l’honor que posseïa a Siscar (1180).
Sibil·la de Peralta (Ribagorça, segle XIII – Sicília ?, Itàlia, abans 1320) Es casà (1292-98) amb un cosí del rei, Felip de Saluzzo (mort 1324). Fills d’aquests foren Marquesa, Elionor i Constança de Saluzzo.
Sibil·la de Peralta (Catalunya, segle XIV) Abadessa de Sant Hilari de Lleida (1328-68).
Pelita, Constança Mendes
(Portugal, segle XIII – Catalunya, segle XIV)
Dama. Es casà amb Pere, fill natural de Pere II el Gran i Agnès Zapata, el qual havia anat a Portugal per gaudir de la protecció de la reina Elisabet, germanastra seva.
La parella tingué un fill anomenat Alfons.
Pau, Caterina de
(Catalunya Nord, segle XV)
Filla de Joan de Pau (mort després 1448). Fou la muller de Joan Margarit i de Peguera.
Foren pares del cardenal Joan Margarit i de Pau.
Palou, Jerònima
(Barcelona ?, segle XVI)
Dama culta. Muller de Joan Almogàver, cosí del poeta Joan Boscà. Aquest li dedicà la seva traducció castellana d’Il Cortegiano (1534); a l’edició Garcilaso publicà un elogi d’ella.
Oms i Cardona, Rafaela d’
(Catalunya, segle XVI)
Dama. Es destacà entre les persones que s’oposaren a l’execució al Principat de l’impost dit de l’excusado, decretat el 1569 i objecte de llarga pugna.
Fou empresonada per un temps a causa de la seva actitud.
Oló, Anna
(Catalunya, segle XIII)
(o Agnès) Dama. Fou la segona muller del vescomte Guillem I de Cardona.
En tingué almenys un fill, anomenat Bernat Folc de Cardona.
Nunyes de Lara, Sança
(Castella, segle XII – segle XIII)
Dama. Fou la segona muller de l’infant Sanç, comte de Provença i de Rosselló, fill tercer de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
D’aquest matrimoni naixeria Nunyo Sanç, comte del Rosselló, que seria, com el seu pare, gran figura de l’època. Sança deixà al seu fill alguns dominis a Castella.
Narbona, Margarida de
(Occitània, segle XIII – Catalunya, segle XIII)
Dama. Era muller, probablement la segona, de Guillem Ramon de Montcada (I de la branca de Tortosa-Fraga).
Mur -varis/es bio-
Acard de Mur (Catalunya, segle XIII – després 1316) Procurador de Jaume II de Catalunya al Regne de València.
Acard de Mur (Catalunya, segle XIV) Senyor de Rubió. Per l’enllaç amb Elionor d’Albi, posseïren les baronies de l’Albi i Cervià.
Arnau de Mur (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1343 formà part del consell reial a l’expedició de Pere III el Cerimoniós per ocupar Mallorca.
Dalmau de Mur (Catalunya, segle XIV) Noble. Lluità a la guerra contra Castella. El 1363 formà part del reforços que passaren a Aragó després de la caiguda de Carinyena. El 1374 fou enviat a Castella per impedir que n’entressin incursions de mercenaris estrangers.
Guillem de Mur (Catalunya, segle XIII) Trobador. És autor d’un sirventès a Jaume I el Conqueridor animant-lo a portar a cap una croada.
Isabel de Mur (Catalunya, segle XV) Dama. Serví la reina Joana Enríquez. A la mort d’aquesta, el 1468, era nomenada marmessora i també curadora de la infanta Joana, filla de la difunta. Es casà amb Pero de Urrea. Era germana de Brianda i neboda de l’arquebisbe Dalmau.
Lluís de Mur (Catalunya, segle XIV – 1408) Baró de Mur, l’Albi i Cervià. Acompanyà l’infant Martí, duc de Montblanc, a Sicília (1392). Fou pare de cinc fills: Dalmau, Hug Pere, Lluís, Aldonça i Acard de Mur i de Cervelló.
Ramon de Mur (Catalunya, segle XV) Cavaller. El 1424, al Born de Barcelona, tingué un encontre cavalleresc, davant la cort, amb Bernat de Centelles. El combat no responia a raons personals, sinó només esportives. Els dos contendents foren invitats després a dinar amb el rei Alfons IV el Magnànim.
Simó de Mur (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. Prengué les armes a favor de Ferran I d’Antequera contra Jaume II d’Urgell (1413). Fou un dels qui acompanyaren el notari que féu la crida de submissió davant els murs de Balaguer. Hi fou rebut amb violència. Participà al setge de la plaça.
Dades dels Països Catalans 