(Catalunya, segle XVI)
Dama. Es destacà entre les persones que s’oposaren a l’execució al Principat de l’impost dit de l’excusado, decretat el 1569 i objecte de llarga pugna.
Fou empresonada per un temps a causa de la seva actitud.
(Catalunya, segle XIII)
(o Agnès) Dama. Fou la segona muller del vescomte Guillem I de Cardona.
En tingué almenys un fill, anomenat Bernat Folc de Cardona.
(Castella, segle XII – segle XIII)
Dama. Fou la segona muller de l’infant Sanç, comte de Provença i de Rosselló, fill tercer de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
D’aquest matrimoni naixeria Nunyo Sanç, comte del Rosselló, que seria, com el seu pare, gran figura de l’època. Sança deixà al seu fill alguns dominis a Castella.
(Occitània, segle XIII – Catalunya, segle XIII)
Dama. Era muller, probablement la segona, de Guillem Ramon de Montcada (I de la branca de Tortosa-Fraga).
Acard de Mur (Catalunya, segle XIII – després 1316) Procurador de Jaume II de Catalunya al Regne de València.
Acard de Mur (Catalunya, segle XIV) Senyor de Rubió. Per l’enllaç amb Elionor d’Albi, posseïren les baronies de l’Albi i Cervià.
Arnau de Mur (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1343 formà part del consell reial a l’expedició de Pere III el Cerimoniós per ocupar Mallorca.
Dalmau de Mur (Catalunya, segle XIV) Noble. Lluità a la guerra contra Castella. El 1363 formà part del reforços que passaren a Aragó després de la caiguda de Carinyena. El 1374 fou enviat a Castella per impedir que n’entressin incursions de mercenaris estrangers.
Guillem de Mur (Catalunya, segle XIII) Trobador. És autor d’un sirventès a Jaume I el Conqueridor animant-lo a portar a cap una croada.
Isabel de Mur (Catalunya, segle XV) Dama. Serví la reina Joana Enríquez. A la mort d’aquesta, el 1468, era nomenada marmessora i també curadora de la infanta Joana, filla de la difunta. Es casà amb Pero de Urrea. Era germana de Brianda i neboda de l’arquebisbe Dalmau.
Lluís de Mur (Catalunya, segle XIV – 1408) Baró de Mur, l’Albi i Cervià. Acompanyà l’infant Martí, duc de Montblanc, a Sicília (1392). Fou pare de cinc fills: Dalmau, Hug Pere, Lluís, Aldonça i Acard de Mur i de Cervelló.
Ramon de Mur (Catalunya, segle XV) Cavaller. El 1424, al Born de Barcelona, tingué un encontre cavalleresc, davant la cort, amb Bernat de Centelles. El combat no responia a raons personals, sinó només esportives. Els dos contendents foren invitats després a dinar amb el rei Alfons IV el Magnànim.
Simó de Mur (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. Prengué les armes a favor de Ferran I d’Antequera contra Jaume II d’Urgell (1413). Fou un dels qui acompanyaren el notari que féu la crida de submissió davant els murs de Balaguer. Hi fou rebut amb violència. Participà al setge de la plaça.
(País Valencià, segle XVIII – 1756)
Marquesa de Leiva. Filla de Guillem Ramon V de Montcada i de Portocarrero-Meneses. Fou la darrera representant del llinatge dels Montcada als Països Catalans.
Aportà la seva copiosa herència i la del seu marit Luis Antonio Fernández de Córdoba-Figueroa de la Cerda als seus descendents.
(Bearn, França, segle XIII – França, segle XIV)
(de Bearn) Dama. Filla de Gastó VII de Bearn i germana de Margarida I de Bearn. Es casà amb el comte Guerau d’Armanyac.
La seva altra germana Guillema de Bearn, cedí les riques baronies catalanes a Jaume II el Just, de primer, i després, en morir (1309), als Armanyac. Aquest foren aleshores combatuts pel Foix, el quals, protegits per Jaume II, venceren i s’apoderaren de les baronies.
(Castella, segle XII – Catalunya, segle XII)
Dama. Probablement filla del comte de Ces. Fou muller d’Artau II de Pallars Sobirà i mare, per tant, d’Artau III.
(Catalunya, segle XIII)
Única filla, i pòstuma, de Ponç VI d’Empúries. La seva mare era Elisabet de Sicília.
Morí als pocs mesos.
(Catalunya, segle XII)
Filla del comte Hug IV d’Empúries i de Maria de Vilademuls.
Es casà amb el vescomte Jofre II de Rocabertí. Fill seu fou Dalmau II de Rocabertí.
Dades dels Països Catalans 