(Catalunya, segle IX)
Filla de Sunifred I d’Urgell i d’Ermessenda, germana, per tant, de Guifré I el Pelós.
Sesenanda
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: dames
Santa Pau, Beatriu de *
Veure> Beatriu de Cruïlles (senyora de Castellfollit del segle XV).
Sança d’Aragó i de Castella
(Saragossa, Aragó, vers 1186 – després 1241)
Comtessa de Tolosa. Filla del rei Alfons I de Catalunya i Sança de Castella.
El 1211 fou casada amb el comte Ramon VII de Tolosa, quan encara era hereu del comtat, però el matrimoni fou anul·lat el 1241.
Sala Solanes de Lunell, Maria
(Barcelona, segle XVIII)
Dama. Fou admirada per la seva cultura.
El 1775 traduí del francès i anotà l’obra La ciencia del gobierno.
Sabran, Isabel de
(França, 1297 – Catània, Itàlia, 7 maig 1315)
Princesa franca. Filla d’Isnard de Sabran i de Margarida de Matagrifó. Per la seva mare li pervenien els drets sobre el Principat d’Acaia o Morea, a la Grècia franca.
El 1314, a Messina, Isabel es casà amb Ferran de Mallorca, fill del rei Jaume II de Mallorca. Ferran rebé directament de la sogra els drets sobre Morea.
El 5 d’abril de 1315, naixia de la parella un fill que fou batejat com a Jaume i que seria el rei Jaume III de Mallorca. Isabel morí pocs dies després, assistida pel seu marit.
Rocabertí -varis/es bio-
Dalmau de Rocabertí (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Noble. Es distingí entre els qui defensaren el Rosselló dels atacs francesos de 1597-98.
Elieta de Rocabertí (Catalunya, segle XIV – Narbona, França, segle XV) Dama. Era una de les filles del vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí i d’Esclarmunda de Fenollet. Es casà amb el vescomte Eimeric de Narbona.
Francesc de Rocabertí (Catalunya, segle XVI) Noble. Destacà a la defensa del Rosselló contra els francesos, el 1543.
Hug Jofre I de Rocabertí (Catalunya, segle XIII) Possible vescomte de Rocabertí (1229-50), per bé que és poc probable.
Josep de Rocabertí (Catalunya, segle XVII) Noble. Fou comte de Peralada i batlle general del Principat. Ocupava aquest càrrec el 1678, quan hagué de fer front a l’atac naval francès contra Barcelona.
Ribelles -varis/es bio-
Amorós de Ribelles (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1323 anà a la campanya per sotmetré Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Benigne.
Arnau de Ribelles (Urgell, segle XII) Noble. Es destacà en temps del comte Ermengol VII d’Urgell. El 1174 fou un dels signants de la carta de població de Castellblanc.
Berenguer Arnau de Ribelles (Urgell, segle XIII) Noble. Serví el comte Àlvar d’Urgell. El 1256 era un dels qui juraren que aquest podia casar-se amb Cecília de Foix, per no ser consumat el matrimoni anterior del comte amb Constança de Montcada.
Bernat Ramon de Ribelles (Catalunya, segle XIII) Conseller i magnat de Ponç I d’Urgell, amb el qual signà (1238-59) una carta de franquícia als habitants d’Agramunt.
Elvira de Ribelles (País Valencià, segle XV) Primera baronessa d’Alcàntera. Es casà, en segones noces, amb Joan de Montagut. Pertanyia a una línia del llinatge establerta al regne de València.
Margarida de Ribelles (Catalunya, segle XV – després 1458) Muller de Guillem Ramon III de Montcada i de Luna, baró d’Aitona.
Violant de Ribelles (País Valencià, segle XV) Primera muller de Joan de Pròixida i de Centelles, baró de Llutxent.
Requesens -varis/es bio-
Bernat Requesens (Catalunya, segle XV) Pintor gòtic. Era gendre del pintor Pere Joan Rovira, amb qui col·laborà en el retaule de Sant Maties, de la parròquia de la Bisbal, i en el de la Trinitat i Sant Eloi del monestir d’agustins d’Igualada.
Elionor de Requesens (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Muller de Ponç de Caramany. Néta d’Arnau de Requesens i d’Agnès de Pelacalç, senyora de Pelacalç, la qual heretà Elionor, i que aportà al seu marit i a llurs descendents.
Galceran de Requesens (Itàlia, segle XV) Noble. De la branca italiana de la família. Fou corsari en aigües italianes, servint-hi la política d’Alfons IV el Magnànim. El 1439, amb Gilabert de Montsoriu, actuava amb sis galeres en aigües de Salern.
Jaume Joan de Requesens (Catalunya, segle XVI) Noble. El 1528 encarregà el retaule de Sant Feliu, per a l’església barcelonina de Sant Just, al notable artista Pere Nunyes. L’obra fou enllestida dos anys després.
Joana de Requesens (Catalunya, segle XV – segle XVI) Muller de Pere de Cardona i Enríquez, un dels fills del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona. El seu marit fou governador del Principat durant molts anys. El mateix càrrec havia de tenir el seu fill dit també Pere de Cardona.
Maria de Requesens (Catalunya, segle XVI) Muller de Joan de Cardona, general de les galeres de Nàpols i Sicília i virrei de Navarra. No li donà successió.
Relat, Isabel de
(Catalunya, segle XIV)
Muller de Jaspert de Guimerà. Filla de Berenguer de Relat, del qui heretà Castelldefels.
Bernat Metge li dedicà la traducció de la Història de Valter i Griselda.
El seu testament és de 1394.
Queralt -varis/es bio-
Albert de Queralt (Catalunya, segle XII – 1179) Noble. Senyor de Sant Gallard, la Goda i Montpaó. Probablement era descendent de Dolça de Queralt, germana de Pere (I).
Berenguera de Queralt (Catalunya, segle XII) Dama. Casada amb Guerau III de Cabrera. Fill seu fou Ponç III de Cabrera.
Bernat de Queralt (Catalunya, segle XIII) Noble. Assistí a les assemblees de Montsó de 1217, on foren pactats els convenis de respectar als Cabrera el domini del comtat d’Urgell mentre no el reclamés la legítima hereva Aurembiaix.
Dolça de Queralt (Catalunya, segle XII) Senyora de la Goda. Germana de Pere (I) de Queralt i segurament mare d’Albert de Queralt.
Guerau de Queralt (Catalunya, segle XVI) Noble. Combaté al Rosselló contra les invasions franceses. Es distingí a la campanya de 1570.
Guillem de Queralt (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. En 1410, essent jove i actuant com a procurador del comte Hug Roger II de Pallars, expressà desacord per la resolució de reunir a Barcelona el Parlament de l’interregne, després de l’anunci previ d’aplegar-lo a Montblanc.
Jordi de Queralt (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. El 1399, amb Pere i Guerau de Queralt, representà el seu il·lustre llinatge a les cerimònies de coronació de Martí I l’Humà i de la reina Maria de Luna, celebrades a Saragossa.
Lluís de Queralt (País Valencià, segle XV) Noble. El 1473 actuava com a procurador de Joan Roís de Corella, a les bandositats que aquest sostenia, al País Valencià, amb el noble Lluís Cornell.
Lluís de Queralt (Catalunya, segle XVI) Marí. Fou dels més distingits a la batalla de Lepant, lliurada contra la flota turca (1571).
Lluís de Queralt (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Noble. Sobresortí a la defensa del Rosselló el 1597-98, arran de la invasió francesa que es produí per aquest temps.
Pere de Queralt (Lleida, segle XV) Frare dominicà. Fou home de vasta cultura. El 1461 fou un dels marmessors de Carles de Viana. Sembla que morí per aquests temps.
Dades dels Països Catalans 