Arxiu d'etiquetes: consellers/es

Jorba, Guerau de

3 Respostes

(Catalunya, 1134 – 1185/86)

Senyor del castell de Jorba.

Milità un quant temps a l’orde del Temple (1134), va ésser incorporat al consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i després al d’Alfons I el Cast, dels quals fou fidel col·laborador en les empreses militars de Tortosa (1148), Lleida (1149) i Provença, i en negociacions financeres i diplomàtiques.

Mort Ramon Berenguer IV (1162), signà el seu testament i s’encarregà de l’administració i cobrament de les pàries a Ibn Mardanis, el rei Llop de Múrcia i València.

Senyor d’extensos dominis territorials, renuncià (1158) als seus drets sobre Santes Creus a favor dels cistercencs de Santa Maria de Valldaura.

Jorba, Berenguer de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Noble. Fou conseller de Jaume II el Just. Era ja vell quan, el 1322, fou àrbitre dels bàndols que existien a Terol.

L’any 1323, en qualitat de conseller de l’infant Alfons, anà a l’expedició per conquerir Sardenya.

El 1326, a Catalunya, anà de part del rei prop de l’infant Alfons perquè aquest aparellés 20 galeres per ajudar Sicília, d’acord amb una petició de Bernat de Sarrià. Alfons s’estimà més de reservar-se les naus per consolidar la situació a Sardenya.

Hug Roger II de Pallars

14 Respostes

(Catalunya, 1350 – 1416)

Comte de Pallars Sobirà (1369-1416). Fill d’Hug Roger I.

Es casà amb Blanca de Foix i va ésser camarlenc i conseller de l’infant Joan. Quan aquest heretà la corona (Joan I el Caçador), el va servir en la campanya contra els invasors armanyacs (1389-90), els quals va vèncer al coll de Panissars.

Al començament del regnat de Martí I l’Humà, ajudà la reina Maria de Luna contra el pretendent Mateu de Foix. En l’interregne va ajudar Lluís d’Anjou, però després de la sentència de Casp prestà obediència a Ferran I d’Antequera i col·laborà a reprimir la revolta de Jaume II d’Urgell (1412-13).

Els seus successors van esdevenir caps del partit pactista, defensor de les llibertats i privilegis de les classes dirigents catalanes enfront de l’autoritarisme de la monarquia.

Hostalric, Berenguer d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller. El 1411 li foren fetes propostes, per part de la Generalitat, per anar d’ambaixador a Sicília. Se n’excusà.

El 1413 fou un dels prohoms cridats a consell pel rei Ferran I d’Antequera per decidir l’acció a prendre contra la revolta de Jaume II d’Urgell.

El 29 de novembre de 1413, al castell de Lleida, assistí a la proclamació de sentència contra el comte urgellenc.

Gurb, Arnau de

6 Respostes

(Gurb de la Plana, Osona, 1210 ? – Barcelona, 23 setembre 1284)

Bisbe de Barcelona (1252-84). Home actiu i d’una gran cultura, fou ambaixador i conseller de Jaume I el Conqueridor. L’acompanyà en els preparatius i en la conquesta de Múrcia (1265-66) i el dissuadí de la projectada croada a Terra Santa (1269).

Sostingué una controvèrsia teològica a Barcelona amb el rabí Bonastruc de Porta, a conseqüència de la qual es produïren nombroses conversions entre els jueus.

Féu construir la capella de Santa Llúcia i segurament inicià la del palau episcopal. Publicà un bon nombre de Constitucions.

Gualbes, Joan de -s. XVI-

2 Respostes

(Barcelona, segle XV – segle XVI)

Ciutadà. Fou conseller segon de Barcelona el 1512 i 1519. El 1520, ocupant encara el càrrec, s’havia retirat per un temps a la seva torre de Sarrià per fugir de la glànola que feia estralls a Barcelona.

El 13 d’agost de 1520 entrà a la torre el cavaller Gaspar Burguès i de Santcliment, amb gent armada, i s’endugué per la violència una filla de Joan, de setze anys d’edat. El consell barceloní oferí 100 florins per la captura del raptor. Aquest fou detingut, condemnat a mort i escapçat el 28 de juliol de 1523.

Gualbes, Joan de -s. XV-

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV – 1452)

Ciutadà de Barcelona. Tenia un casal al carrer Ample, on solia allotjar-se el príncep Joan, el futur Joan II el Sense Fe, quan residia a la capital essent lloctinent d’Alfons IV el Magnànim.

Fou elegit Conseller en Cap de la ciutat el 1445. Renuncià al càrrec per fer-se religiós. Entrà a l’orde dels agustins.

Gualbes, Ferrer de

2 Respostes

(Barcelona, segle XIV – segle XV)

Noble i polític. Conseller cinquè de Barcelona (1385), segon (1396 i 1399) i conseller en cap (1402, 1406, 1409, 1412 i 1422).

És dubtós que s’entrevistés, al capdavant d’una comissió de les Corts, amb el rei Martí I l’Humà moribund (30 i 31 maig 1410), per tal d’obtenir del monarca una decisió que paralitzés les probables maniobres polítiques de Jaume II d’Urgell cap a la sobirania.

Fou un dels partidaris més incondicionals de Ferran I d’Antequera, el qual, un cop elegit, li demanà consell sobre l’actitud que havia de prendre contra el revoltat comte d’Urgell.

Gualbes, Bernat de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV – 1422)

Jurista. Membre de la família patrícia de Barcelona, ciutat de la qual fou conseller segon (1404) i conseller en cap (1408-09).

Al servei de Benet XII intervingué com a advocat en el concili de Pisa i assessorà Martí I el Jove en la campanya de Sardenya (1409).

Fou l’únic dels tres compromissaris de Catalunya que atorgà el vot a Ferran I d’Antequera a Casp, el qual, quan la sentència del Compromís de Casp el proclamà rei (1412), el nomenà tot seguit vice-canceller.

Granada, Guillem de la

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Noble. Fou actiu conseller del rei Alfons I el Cast, a la mort del qual (1194), fou un dels signants de la convalidació del seu testament sacramental.

Ja durant el regnat de Pere I el Catòlic, essent vell, continuà com a conseller reial. Adquirí aleshores un ascendent encara més gran.