Arxiu d'etiquetes: comtat Barcelona

Guifré I de Barcelona

81 Respostes

(Catalunya, vers 840 – 11 agost 897)

(el Pelós o Pilós)  Comte de Cerdanya i Urgell (870-897), i de Barcelona i Girona–Besalú (878-897). Fill primogènit del comte Sunifred I (mort 848) i de la seva esposa Ermessenda.

Miró I el Vell (mort 894 o 895), germà de Guifré, col·laborà amb ell en la tasca de govern i s’encarregà especialment de la regència del Conflent, pagus annex a la Cerdanya.

Per la fidelitat de la casa de Cerdanya a la monarquia carolíngia, durant la revolta (877-878) del poderós marquès Bernat de Gòtia, Guifré va rebre els comtats de Barcelona i Girona-Besalú, i Miró, el Rosselló. Posteriorment, Guifré va deixar a un altre germà, Radulf (mort 913), el govern del pagus de Besalú, annex al comtat de Girona.

Els honors de Guifré dibuixaven un gran cercle entorn d’una regió central, les comarques d’Osona i Bages, que eren terra de ningú d’ençà de la revolta (826-827) d’Aissó. Per la situació estratègica d’aquestes terres, calia ocupar-les, repoblar-les i establir-hi una nova frontera, la del Llobregat, Cardener i Segre; Guifré ho féu entre el 879 i el 890, aproximadament.

Guanyà la vall de Lord per al comtat d’Urgell, recuperà el pagus de Berga, dependència tradicional del comtat de Cerdanya, i establí el comtat nou i únic d’Osona en terres ausonenques i manresanes.

La repoblació es realitzà a base d’aprisions, la major part directament per Guifré, pels fidels de la seva cort i també per una gran massa de camperols. Guifré i la seva muller Guinedilda fundaren també els monestirs de Santa Maria de Ripoll (880) i de Sant Joan de les Abadesses (vers 885).

Al marge de l’empresa repobladora, entre el 885 i el 892, Guifré hagué d’afrontar els problemes derivats de la usurpació del bisbat d’Urgell pel clergue Esclua. Aconseguí que Esclua i el seu protegit Ermemir, bisbe de Girona, fossin deposats (concili d’Urgell, 892).

La repoblació de les comarques centrals, amb la reconstrucció de la fortalesa de Cardona, obligà els serraïns a fortificar Lleida (882) i a atacar les terres del comte en una sèrie d’enfrontaments (883-884 i 897), en l’últim dels quals Guifré fou ferit greument i morí pocs dies després.

Gran, el * -comte Barcelona-

Deixa un comentari

Sobrenom del comte Ramon Berenguer III de Barcelona (1082-1131).

Ermessenda de Carcassona

25 Respostes

(Carcassona ?, França, vers 972 – Sant Quirze de Besora, Osona, 1 març 1058)

Comtessa de Barcelona. Muller de Ramon Borrell I, a qui ajudà a reconstruir el país després de les incursions d’al-Mugdir. Influí perquè el seu germà Pere fos nomenat bisbe de Girona i l’abat Oliba de Vic.

Pel testament del seu marit (mort el 1018), exercí el condomini dels comtats de Barcelona, Girona i Osona durant la minoritat del seu fill Berenguer Ramon I, fins al 1023.

Dona enèrgica, sabé envoltar-se de bons col·laboradors, com el seu germà Pere, el famós abat Oliba, el jurista Ponç Bonfill i Gombau de Besora.

Mort el seu fill (1035), fou succeït pel seu nét Ramon Berenguer I, i, durant la seva minoritat, Ermessenda inicià una segona regència damunt els comtats, fins al 1039, any en què, amb motiu de les dissensions sorgides amb el seu nét per l’exercici del govern, es retirà a Girona i hi exercí un domini quasi exclusiu.

Amb el matrimoni de Ramon Berenguer I amb Almodis de la Marca (1052) es reproduïren les dissensions, fomentades ara per les ambicions d’Almodis. Ermessenda els féu excomunicar pel papa Víctor II (1056).

L’any següent, però, s’establí un pacte pel qual Ermessenda vengué al seu nét els drets que tenia sobre els comtats, es comprometé a fer aixecar l’excomunió i es retirà a Sant Quirze de Besora.

Elisabet de Narbona

7 Respostes

(Narbona ?, França, segle XI – Catalunya, 29 juny 1050)

Comtessa de Barcelona (1039-50). Era possiblement néta del comte Ramon I de Narbona.

Primera muller de Ramon Berenguer I de Barcelona. S’hi casà el 14 de novembre de 1039, a Sant Cugat del Vallès.

La sobrevisqueren dos fills, Pere Ramon i Agnès. N’havia perduts altres dos, Berenguer i Ramon.

Eimilda

Deixa un comentari

(França ?, segle X – Barcelona ?, segle X)

(o Aimilda) Comtessa de Barcelona.

Primera muller de Sunyer I, amb qui es casà entre el 898 i el 917 i de qui no tingué fills.

Possiblement tenia relació de parentiu amb dues homònimes, mullers, respectivament, dels comtes Bertran de Gavaldà i Rotbald de Provença-Arle.

Dolça I de Provença

9 Respostes

(Provença, França, vers 1095 – Catalunya, 1127)

Comtessa de Barcelona i de Provença. Era filla de Gilbert, vescomte de Millau i Gavaldà, comte de Carlat, i de Gerberga, comtessa de Provença.

Mort Gilbert (vers 1110) sense successió masculina, esdevingué hereva.

Tercera muller (1112) de Ramon Berenguer III de Barcelona, al qual, l’any 1113, li feia donació dels seus territoris.

Van tenir quatre fills: el futur Ramon Berenguer IV; Berenguera, muller d’Alfons VII de Castella i Lleó; Berenguer Ramon, comte de Provença, i Mafalda.

Ciutat Comtal, la

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

Nom donat a la ciutat per la seva condició de ciutat residencial dels comtes de Barcelona.

Cap d’Estopes *

Deixa un comentari

Sobrenom amb el qual és coneix el comte Ramon Berenguer II de Barcelona.

Borrell II de Barcelona

44 Respostes

(Catalunya, 927 – Castellciutat, Alt Urgell, 992)

Comte de Barcelona, Girona i Osona (947-992) i d’Urgell (948-992). Fill de Sunyer I de Barcelona, corregnà amb el seu germà Miró I, fins que aquest morí (966).

Intentà, amb el bisbe Ató de Vic, la restauració de l’arquebisbat de Tarragona, i estengué la repoblació fins a la vall del Gaià i la Conca de Barberà, al mateix temps que prosperava la cultura per tot el territori.

Davant la manca d’auxili dels francs quan Almansor saquejà Barcelona, decidí de trencar el lligam de vassallatge que mantenia amb el rei franc Hug Capet i proclamà la independència del comtat (985).

A partir de 988 associà en el govern els seus fills Ramon Borrell I (Barcelona) i Ermengol I (Urgell).

Blanca de Barcelona

3 Respostes

(Catalunya, segle XI)

Comtessa de Barcelona. Segona muller del comte Ramon Berenguer I de Barcelona, amb qui es casà el març de 1051.

Al cap de pocs mesos fou repudiada pel comte -el qual es tornà a casar amb Almodis de la Marca-, sembla que aquest, a la mort d’Almodis el 1071, la degué reconèixer de nou per muller pel fet que, en morir, li féu una deixa de 4.000 mancusos.

No deixà fills, i hom n’ignora el llinatge.