(Barcelona, 1924 – 29 octubre 1996)

Compositor. Estudià violí al Conservatori del Liceu i composició amb Cristòfor Taltabull. Membre fundador del Cercle Manuel de Falla.

Ha escrit obres vocals –Cançons sobre poemes de Baudelaire (1948), Cançons sobre poemes de Machado (1949), Joan Miró, per a soprano i piano (1962), Canciones a Guiomar (1952), per a veu i instrument-, obres per a piano –Sonata (1950) i Bipolar (1964- obres de cambra –Sonata per a violí i piano (1949), Silencis (1967), Poema de Taüll (1959), Forma (1965)-.

És autor d’Hemicicles (1970), obra per a quatre formacions instrumentals i Moviments concertants (1974), per a orquestra. S’expressà amb concisió i amb refinament sonor.

Exercí la crítica musical al setmanari “Destino” des del 1966 fins al tancament de la revista.

(Barcelona, 31 maig 1904 – 24 octubre 1983)

Compositor. Vinculat des de jove al món musical, als 20 anys fundà l’orquestra de jazz “Catalònia”, que dirigí fins a l’esclat de la guerra civil de 1936-39.

Després es dedicà professionalment a la composició (sardanes, cançons, ballables, etc) i a l’edició musical. Era autor també de la lletra de les seves composicions i de vegades signava amb el pseudònim de S. Obiol.

Entre les seves sardanes, gènere pel qual fou més conegut, cal destacar Mareta meva (la primera, 1945), La més bonica, Tempesta a Cerdanya i, molt especialment, És la Moreneta, que esdevingué quasi un himne de catalanitat.