Arxiu d'etiquetes: compositors/es

Casanovas i Puig, Josep

(Barcelona, 1924 – 29 octubre 1996)

Compositor. Estudià violí al Conservatori del Liceu i composició amb Cristòfor Taltabull. Membre fundador del Cercle Manuel de Falla.

Ha escrit obres vocals –Cançons sobre poemes de Baudelaire (1948), Cançons sobre poemes de Machado (1949), Joan Miró, per a soprano i piano (1962), Canciones a Guiomar (1952), per a veu i instrument-, obres per a piano –Sonata (1950) i Bipolar (1964- obres de cambra –Sonata per a violí i piano (1949), Silencis (1967), Poema de Taüll (1959), Forma (1965)-.

És autor d’Hemicicles (1970), obra per a quatre formacions instrumentals i Moviments concertants (1974), per a orquestra. S’expressà amb concisió i amb refinament sonor.

Exercí la crítica musical al setmanari “Destino” des del 1966 fins al tancament de la revista.

Casamitjana i Alsina, Joan

(Barcelona, 10 juliol 1805 – València, 1881)

Compositor i flautista. Residí un temps a París i a Santiago de Cuba (1832-66).

Fundà a Barcelona la Societat de Concerts Clàssics (1887).

Compongué diverses obres simfòniques (Simfonia, Marxa russa, Andantino i Saltarello) i fou flautista notable.

Casagemas i Coll, Lluïsa

(Barcelona, 13 desembre 1873 – Madrid, 1942)

Compositora. Germana de Carles.

Escriví l’òpera Schiava e regina (1892).

Casadevall i Deparés, Gaietà

(Barcelona, 2 juny 1850 – 22 novembre 1903)

Compositor. Fou bon organista i pianista.

Compongué música d’inspiració religiosa, de la qual destaca la inspirada en alguns poemes místics de Jacint Verdaguer.

Casablancas i Domingo, Benet

(Sabadell, Vallès Occidental, 2 abril 1956 – )

Compositor. Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb Antoni Ros i Marbà (direcció) i Josep Soler i Sardà (contrapunt, instrumentació i composició).

Ha compost música per a cinema i per a espectacles teatrals i de dansa, així com nombroses partitures orquestrals i de cambra, algunes de les quals han estat guardonades. La seva música manté viva l’herència de l’Escola de Viena i ha interessat a Friedrich Cerha.

També es dedicà a l’ensenyament.

Carreras i Roure, Laureà

(Girona, 4 juliol 1848 – Manila, Filipines, 24 setembre 1887)

Compositor. Fill de Joan Carreras i Dagas, del qual fou ajudant quan aquest era mestre director de l’Escola de Cecs de Barcelona.

Introduí millores al sistema Braille per a l’ensenyament musical. Féu una col·lecció de cants i balls populars.

Carcellé i Tosca, Antoni

(Barcelona, 31 maig 1904 – 24 octubre 1983)

Compositor. Vinculat des de jove al món musical, als 20 anys fundà l’orquestra de jazz “Catalònia”, que dirigí fins a l’esclat de la guerra civil de 1936-39.

Després es dedicà professionalment a la composició (sardanes, cançons, ballables, etc) i a l’edició musical. Era autor també de la lletra de les seves composicions i de vegades signava amb el pseudònim de S. Obiol.

Entre les seves sardanes, gènere pel qual fou més conegut, cal destacar Mareta meva (la primera, 1945), La més bonica, Tempesta a Cerdanya i, molt especialment, És la Moreneta, que esdevingué quasi un himne de catalanitat.

cant dels ocells, El

(Catalunya, 1705)

Cançó popular catalana. En la qual els diferents ocells celebren el naixement de Jesús.

La melodia, de caràcter melangiós, és escrita en tonalitat menor i té una extensió insòlita.

Una versió paròdica de caire polític fou impresa en fulls solts amb motiu de l’entrada a Barcelona del rei-arxiduc Carles III (1705).

Interpretada per Pau Casals per començar o acabar els concerts donats des de l’exili; ha estat considerada un símbol nacional.

cant de la senyera, El

(Montserrat, Bages, 1896)

Composició musical popular.

Himne de l’Orfeó Català, amb música de Lluís Millet i Pagès i lletra de Joan Maragall.

Ha suplert en moltes ocasions l’himne de Catalunya, Els Segadors. Fou prohibit després de la guerra civil fins als anys 1960.

Candi i Casanovas, Càndid

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 4 febrer 1844 – Barcelona, 15 agost 1911)

Compositor. Organista a diferents esglésies barcelonines.

Va compondre música religiosa; destaquen els Càntics religiosos del poble, amb text de Jacint Verdaguer. També és autor de música per a piano, de cambra i de sardanes.

Pelagi Briz li edità les harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes amb el títol Cançons de la terra (1866-84).