Arxiu d'etiquetes: comerciants/es

Parés i Carbonell, Joan Baptista

(Barcelona, gener 1848 – octubre 1926)

Comerciant d’art. Fill de Joan Parés, comerciant de làmines i marcs establert al carrer de Petritxol de Barcelona.

El 1877 fundà la primera galeria d’art al mateix carrer al costat del seu domicili, i el 1884 —d’acord amb el propietari de la finca, Maurici Serrahima—, obrí al costat la sala gran del seu establiment, que continua actualment amb la seva estructura arquitectònica inicial (Sala Parés).

Promogué les arts i acollí pintors i escultors de diverses tendències (romanticisme, naturalisme, modernisme, postimpressionisme, etc). La sala tingué la seva millor època al voltant del 1900.

A partir del 1910 s’inicià la decadència de l’establiment que fou traspassat el 1925.

Oms i Queralbs, Miquel d’

(Barcelona, segle XVI – 1596)

Mercader. Fill i successor de Miquel d’Oms.

Fou ciutadà honrat de matricula i donzell.

Fill seu fou Miquel d’Oms i Llull (Barcelona, segle XVI – 1627)  Donzell. El 1593 es casà amb la pubilla Marianna de Biure-Vilarig i de Senesterra, senyora de Sant Jordi Desvalls. El seu fill i hereu fou Miquel d’Oms i Biure-Vilarig.

Oms, Jaume d’

(Terrassa, Vallès Occidental, segle XVI – Barcelona, després 1576)

Fill de Rafael d’Oms. Passa a Barcelona, on fou mercader, ciutadà honrat de matrícula i diputat reial de la generalitat (1575). Formà companyia amb el seu germà:

Joan d’Oms  (Terrassa, Vallès Occidental, segle XVI – Barcelona, segle XVI)  Mercader. Junt amb el seu germà Jaume foren els representants a Barcelona de dues companyies comercials de Palerm i Messina. Joan fou el pare de:

Conrad d’Oms i Llop (Barcelona, segle XVI – 1595)  Ciutadà honrat de matrícula i donzell. Fou el pare de:

Francesc d’Oms i Cornet (Barcelona, segle XVI – després 1612)  Donzell. Fou el darrer representant d’una de les branques dels Oms de Terrassa. Recolliren la successió els seus cosins els Montagut, senyors de Vilanova de la Muga.

Oms, Conrad d’

(Terrassa, Vallès Occidental, segle XIV)

Sastre (amb el carnet familiar a la capella de Sant Fruitós).

Tingué dos fills, que formaren dues branques de la línia dels Oms de Terrassa:

Miquel d’Oms  (Terrassa, Vallès Oriental, segle XVI – Barcelona, després 1557)  Mercader. S’establí a Barcelona, on formà una companyia comercial amb el seu nebot Jaume d’Oms, el seu cunyat Cebrià Queralbs i el seu gendre Francesc Jeroni Bonet. El succeí el seu fill Miquel d’Oms i Queralbs.

Rafael d’Oms  (Terrassa, Vallès Occidental, segle XVI – 1550/76)  Paraire. Fou pare de Jaume i de Joan d’Oms.

Noguera, Esteve

(Barcelona, segle XIII)

Mercader. Traficava intensament amb els ports africans. Era un navegant expert.

Hi ha constància del seu viatge, el 1278, al port marroquí de Safi, molt allunyat de l’estret de Gibraltar per la costa atlàntica.

Aquesta travessia s’anticipà en tretze anys a la realitzada, amb detalls més coneguts, pels Vivaldi genovesos.

Pietro Paolo de Montalbergo

Montalbergo, Pietro Paolo de

(Fornelli, Itàlia, segle XVI – Barcelona, 1588)

Pintor i comerciant. Establert a Barcelona des de mitjan segle XVI.

A més de dedicar-se a tasques estrictament comercials d’importació i d’exportació, féu, sol o associat amb altres pintors, i fins i tot en tallers amb nombrós personal auxiliar, obres d’un caràcter més aviat ornamental.

Contribuí en un alt grau a la introducció dins els ambients catalans de gravats flamencs, generalment impresos a Itàlia, que influïren en l’adaptació formal dels artistes locals al corrent renaixentista.

De més qualitat són els treballs que amb Pere Serafí féu a les portes dels orgues de les catedrals de Vic (1544) i de Tarragona (1563), i amb Isaac Hermes als retaules de la Pietat i del Sant Sepulcre de l’església del Palau, a Barcelona (1572).

Mirambell i Bertran, Joan

(el Masnou, Maresme, 27 febrer 1796 – 1862)

Marí i comerciant. El 1843, al capdavant de la pollacra Constància, de la qual era propietari, dugué, desafiant l’estat de guerra entre Espanya i les noves repúbliques sud-americanes, un carregament de vi de Tarragona a Montevideo.

Després de moltes vicissituds, entre les quals cal esmentar la seva detenció a Montevideo, l’entrevista amb el president Rivera, que accedí, finalment, que els ports fossin oberts als vaixells de pavelló espanyol, i la seva detenció a Cadis per haver perdut la patent del vaixell a causa del tràngol passat, assolí, malgrat les reticències del govern espanyol, la represa del tràfic amb Amèrica.

Mercader i Moragues, Magí

(Barcelona, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Comerciant i polític. Col·laborà amb Narcís Feliu de la Penya en la Junta Econòmica de Barcelona (1692).

Fou conseller tercer el 1694 i el 1697 i, pel fet d’oposar-se al virrei, comte de la Corzana, fou inhabilitat pel Consell d’Aragó per ocupar càrrecs públics (1700).

Membre de la Junta de Braços de Barcelona (1713), participà en la defensa de Barcelona el 1714.

Matheu i Chicola, Domènec

(Mataró, Maresme, 4 agost 1765 – Buenos Aires, Argentina, 28 març 1831)

Polític. Comerciant i pilot a partir del 1787, s’establí a Buenos Aires el 1791.

Consiliari del Reial Consolat a Buenos Aires (1804-10), s’oposà a la conquesta de la capital argentina per part dels britànics, juntament amb Joan Larrea (1805 i 1807).

Partidari de la independència, fou membre de la junta de govern revolucionària, que presidí (1811).

Maspons i Camarasa, Pere

(Granollers, Vallès Oriental, 1885 – 1962)

Comerciant. Fill de Marià Maspons i Labrós i germà de Jaume.

Emigrà a l’Equador, on s’enriquí, vinculat a plantacions agrícoles.

Promogué diverses institucions culturals, com la Casa de Cultura Sant Francesc, a Granollers; creà una fundació del seu nom i dotà, a partir del 1959, un premi per a monografies comarcals i locals.

Va publicar un recull de versos (Espigolada).