Arxiu d'etiquetes: collades

Llorenç de Montgai

(Camarasa, Noguera)

(o de Balaguer, o Sant Llorenç de Montgai)  Poble (290 m alt), situat a l’oest del municipi, al peu dels darrers relleus calcaris pre-pirinencs (el Mont-roig, limitat a l’oest pel coll de Llorenç, de 629 m alt), vora la riba occidental del pantà de Llorenç de Montgai, format a la vall del Segre amb la construcció, el 1935, per part de La Canadenca, d’una resclosa 2 km al sud del poble, i destinat a la producció d’electricitat (central de Llorenç de Montgai) i al regadiu.

L’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Jou, coll de -Solsonès-

(Guixers, Solsonès)

Pas pre-pirinenc (1.470 m alt), al vessant sud-est de la serra de Querol.

És utilitzada per la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys i Berga, i per la carretera que enllaça amb la de Lleida a la Seu d’Urgell prop del Coll de Nargó.

Gosolans, pas de

(Baixa Cerdanya / Berguedà)

Coll (2.400 m alt) de la serra de Cadí, dit també coll de prat d’Agulló, obert entre la coma dels Cortils i la vall de Bastanist, per on passa el camí de Gósol a la Cerdanya.

Ganga, coll de la

(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)

Coll del massís de les Gavarres, entre el puig d’Arques (532 m alt) i el puig de Ribot (322 m alt), que comunica la vall de Calonge, al sud, i la del Daró, al nord.

Formic, coll

(el Brull, Osona)

(o Collformic)  Coll (1.145 m alt), situat al Montseny, entre el Matagalls i el pla de la Calma. Uneix l’alta conca de la Tordera amb els aiguavessos de llevant del Congost. Hi ha les ruïnes d’un hostal i d’un gran pou de neu.

És esmentat ja el 862. Segons un procés del 1620, era lloc de reunió de bruixes.

El 1874 una partida de carlins hi donà mort a 110 liberals de la comarca de Vic; una creu en recorda el fet.

Font-rúbia, monestir de

(Barcelona, Barcelonès)

Priorat benedictí (Santa Maria del Coll de Font-rúbia), vora el coll de Font-rúbia, en un contrafort de la serra de Collserola, entre el turó del Carmel i el de la Creueta del Coll.

Fundat vers l’any 1098, fou priorat filial de Sant Cugat fins al 1592, any en què se secularitzà, i, novament, des de la primeria del segle XVII fins a l’any 1835, que fou incendiat, tingué més caire de santuari que de monestir.

Fou molt restaurat el segle XIX, i també el 1929, quan hi anaren a residir religiosos del Sagrat Cor.

L’església actual encara conserva elements romànics del segle XI i barrocs del segle XVII.

Fontpobra, coll de

(Santa Pau / Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa)

Depressió (875 m alt) de l’extrem occidental de la serra de Finestres, al límit dels dos termes, entre les valls del Ser i d’Hostoles.

A ponent continua la serra de Fontpobra, que enllaça al coll Tort amb la serra del Corb.

Són a prop els cràters de Cantià i d’Aiats i la font Pobra, capçalera del Ser.

Fontnegra, coma de -Ripollès-

(Queralbs, Ripollès)

Coma de la vall de Núria, afluent, per l’esquerra, del riu de Núria.

És dominada pel puig de Fontnegra (2.730 m alt), separat, al sud, pel collet de Fontnegra de la serra de Torreneules.

Finestrelles, pic de -Alta Cerdanya / Ripollès-

(Alta Cerdanya / Ripollès)

Cim (2.829 m alt) del massís del Puigmal, al nord-est del seu cim culminant, a la línia de crestes que separa les valls de Núria i d’Eina, entre el coll d’Eina i el coll de Finestrelles (2.590 m alt), pas dels Pirineus que comunica les dues comarques.

Finestrelles -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Extrem septentrional de l’antic territori de Barcelona, a l’indret on el Besòs talla la serra de Collserola, entre l’antiga quadra de Vallbona i el terme de Sant Andreu de Palomar.

L’antiga via Francisca (semblantment a les actuals carreteres i línies de ferrocarril que comuniquen Barcelona amb el nord del país) passava per aquest indret pel coll de Finestrelles, obert entre el turó de les Roquetes i el puig de Finestrelles, on hi havia l’antiga capella de Finestrelles o de la Trinitat.