Arxiu d'etiquetes: Ciutadella (bio)

Moll i Marquès, Aina

5 Respostes

(Ciutadella, Menorca, 14 agost 1930 – Palma de Mallorca, 9 febrer 2019)

Lingüista. Es llicencià a Barcelona i amplià estudis de filologia romànica a París, Estrasburg, Frankfurt i Zuric. Col·laborà amb el seu pare Francesc de Borja Moll i Casasnovas en la redacció dels dos darrers volums del Diccionari Català-Valencià-Balear i dirigí les col·leccions “Raixa” i “Les Illes d’Or”, de l’editorial Moll.

Es doctorà amb una tesi sobre dialectologia eivissenca. Autora de diversos llibres de text de llengua i literatura franceses i d’articles de divulgació.

Directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (1980-88), des d’on impulsà la campanya a favor de la Llei de Normalització Lingüística. Fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi el 1988 i nomenada doctora honoris causa per la UOC (2012).

Moll i Casasnovas, Francesc de Borja

19 Respostes

(Ciutadella, Menorca, 10 octubre 1903 – Palma de Mallorca, 18 febrer 1991)

Lingüista i editor. Fou un dels estudiosos més importants de la llengua catalana, tasca a la qual es va dedicar tota la vida.

Col·laborà des de l’any 1920 amb Antoni Maria Alcover en la redacció del Diccionari Català-Valencià-Balear, de la direcció del qual es va fer càrrec el 1932, i l’acabà amb la col·laboració de Manuel Sanchis i Guarner. El 1953 va publicar una Gramàtica històrica catalana, la seva obra de més gran erudició.

La seva empresa ha estat important no solament com a lexicògraf i filòleg, sinó també com a col·laborador en el desenvolupament de la llengua com a fenomen cultural.

Com a editor, Editorial Moll, a part d’obres de text i de bibliòfil, publicà “Les Illes d’Or”, dedicada a escriptors balears, i des del 1955 “Raixa”, col·lecció que aplega els escriptors catalans en una època de publicació difícil.

Entre les obres posteriors destaquen Un home de combat (1962), Vocabulari mallorquí-castellà (1965), Gramàtica catalana (1968), L’home per la paraula (1974) i unes interessants memòries Els meus primers trenta anys (1970) i Els altres quaranta anys (1975).

Membre de l’Institut d’Estudis Catalans, va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1971) i la medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.

Fou el pare d’Aina Moll i Marquès.

Daura i Garcia, Pere

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 21 febrer 1896 – Rockbridge Baths, EUA, 1 gener 1976)

Pintor. Deixeble -a l’Escola de Llotja– de José Ruiz Blasco. S’inicià com a escenògraf amb Joaquim Jiménez i Solà i Josep Calvo; completà la seva formació a l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Residí a París (1914-18) i a Menorca.

Relacionat a Barcelona amb l’Agrupació d’Artistes Catalans, el 1920 tornà a París, on tractà Joaquim Torres i Garcia. Residí a Sant Circ (Carcí) des del 1930 sense perdre contacte amb Catalunya (fou premiat al concurs de Montserrat del 1931). El 1939 s’establí a Virgínia, on exercí la docència des del 1944.

Féu natura morta, retrat, figura i, sobretot, paisatge. Endut per un fort individualisme i una fina sensibilitat, el seu art partí del fauvisme i adquirí gran vigor. Conreà també la decoració mural i, tardanament, l’escultura.

Té obres a museus i col·leccions dels EUA, França, Austràlia, Suècia, Anglaterra, etc.

Martí i Camps, Ferran

(Barcelona, 1917 – Ciutadella, Menorca, 1993)

Escriptor. Sacerdot (1943), des de jove residí a Menorca, on ocupà els càrrecs d’arxiver diocesà i de professor al seminari de Ciutadella.

Col·laborà en les revistes “Monte Toro” i “Serra d’Or” i en el diari “Menorca”.

Autor de nombroses poesies i obres en prosa, la majoria inèdites, publicà novel·les breus d’ambient històric menorquí: Xilografies menorquines (1965), Un campaner (1965) i El rellotge de caixa (1967), i el llibre de narracions curtes de divulgació històrica Estampes mallorquines del segle XVII (1975).

Margall i Tauler, Enric

(Malgrat de Mar, Maresme, 28 agost 1944 – Ciutadella, Menorca, 24 octubre 1986)

Jugador de bàsquet. S’inicià en l’equip del Malgrat i, posteriorment, jugà amb el Joventut de Badalona fins al 1974 que abandonà l’esport actiu per una lesió coronària.

Formà part de la selecció estatal amb la qual disputà 136 partits.

Els seus germans Narcís i Josep Maria Margall també s’han dedicat al bàsquet.

Caimaris i Torres, Miquel Eugeni

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 1826 – Barcelona, 1863)

Metge i escriptor. El 1850 es llicencià en medicina a Barcelona. Mantingué a “El Barcelonés” una polèmica amb Marià Cubí sobre el magnetisme animal.

És autor de la novel·la històrica d’ambient menorquí Sor Águeda Ametller. Ajudà Francesc Piferrer en la confecció de l’obra sobre Catalunya: Recuerdos y bellezas de España. Escriví poesies en català, francès, castellà i llatí.

Pot ésser considerat com un dels primer menorquins adherits culturalment a la Renaixença.

Benejam i Vives, Joan

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 27 març 1846 – 27 febrer 1922)

Pedagog i publicista. Estudià magisteri a Barcelona (1863-68); fou mestre a Blanes i exercí a Ciutadella del 1869 al 1912.

Defensor de l’ensenyament pràctic i actiu, fou el primer a organitzar a Menorca l’ensenyament graduat.

Publicà nombrosos llibres escolars, participà en el Congrés de Pedagogia de Barcelona (1888), publicà les revistes “La Alegría de la Escuela”, “Alma de Maestro” i la infantil “El Buen Amigo” (1900-06), i col·laborà en diverses publicacions de Catalunya i Menorca.

Publicà “El Tío Camero”, periòdic humorístic barceloní (1867), i els diaris “El Blanense”, “Diario de Ciudadela” i “El País”.

Escriguè Ciutadella vella (1910), llibre de narracions, i l’obra teatral Foc i Fum (1885); també publicà el Vocabulario menorquín-castellano (1885) i completà, a partir del segle XVIII, la Historia de Menorca (1897), obra que el seu fill, Joan Benejam i Saura (1874-96), en morir, havia deixat inacabada.

Benejam i Ferrer, Marí

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 26 gener 1890 – Barcelona, 19 gener 1975)

Dibuixant. Com a il·lustrador d’historietes humorístiques, destaca la seva creació de La familia Ulises al setmanari TBO, amb què reflecteix l’ambient petit burgès de la postguerra.

Benejam i Arguimbau, Pilar

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 5 desembre 1937 – )

Pedagoga i geògrafa. Mestra per l’Escola de Magisteri de les Balears (1961) i en història (1972) per la Universitat de Barcelona i doctora en pedagogia (1985) per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on fou professora de geografia i de didàctica des del 1972 i catedràtica de didàctica de les ciències socials. Ha format part de diverses comissions per a la reforma de la formació del professorat a Catalunya i a Espanya.

Experta en temes de revisió de la programació escolar en ciències socials, ha assessorat les administracions públiques en referència a tot el cicle formatiu. Ha estat coordinadora general dels centres educatius de la diputació de Barcelona i des del 1994 directora de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Bellaterra. S’ha interessat en tots els aspectes relacionats amb la renovació pedagògica i la innovació didàctica i en la introducció en la docència de les diferents propostes epistemològiques de la geografia.

Ha publicat obres de reflexió teòrica, com La formación de maestros. Una propuesta alternativa (1986), així com d’aplicació pràctica i manuals per a l’ensenyament secundari de la geografia, entre els quals destaca Intercanvi. Geografia humana i econòmica del món actual (1976).