(Ciutadella, Menorca, 23 novembre 1757 – 14 setembre 1832)
Metge i botànic. Es doctorà a Montpeller. Fou clavari o jurat major de la seva ciutat natal del 1811 al 1823.
Deixà nombrosos escrits biogràfics, filosòfics i de botànica aplicada a la medicina.
(Ciutadella, Menorca, 2 agost 1756 – Sevilla, Andalusia, 6 setembre 1815)
Advocat. Estudià a Marsella. Fou assessor de la sala del crim de la governació de Menorca i oïdor de l’audiència de Sevilla.
Membre de la Societat Maonesa de Cultura, per encàrrec de la qual traduí al català part de l’obra de Young.
(Ciutadella, Menorca, 1835 – segle XIX)
Escriptor. Nebot de Felip Caimaris i Gacias.
És autor de l’Ensayo sobre la invasión turca de Ciudadela de Menorca en 1558 por el Bajá Mustaphá Piali y causas que lo motivaron.
(Ciutadella, Menorca, 1791 – 1867)
Escriptor. Canonge, notari apostòlic i comissari del Sant Ofici. Religiós agustí. Exercí d’examinador sinodal a Menorca i a Jaén. Perseguit per reialistes, fou tramès a Barcelona, on romangué empresonat setze mesos durant el Trienni Constitucional. Fou nomenat ardiaca de la seu de Ciutadella el 1822.
Redactà els articles geogràfics relatius a Menorca del Diccionario geográfico y estadístico de España y Portugal, de Miñano. És autor de panegírics episcopals i dels manuscrits Noticias y documentos para escribir la historia eclesiástica de Menorca i Historia de los templos de Menorca.
(Ciutadella, Menorca, 1689 – 1759)
Frare menoret. Assolí fama per les seves virtuts i els seus sermons.
En deixà bastants d’escrits, així com algunes obres místiques.
(Ciutadella, Menorca, 1774 – Illes Balears, 1834)
Llatinista. És autor de diversos escrits llatins.
(Ciutadella, Menorca, 5 setembre 1959 – )
Política. La seva carrera s’inicià el 1991, en què, a més de diputada al Parlament de les Illes Balears, fou elegida consellera del Consell Insular de Menorca i responsable de les àrees de turisme, medi ambient i urbanisme.
En les eleccions del 1995 fou novament elegida consellera i diputada, i passà a ocupar el càrrec de portaveu del Grup Socialista en el Consell Insular de Menorca. El 1994 fou elegida secretària general de la Federació Socialista de Menorca i el 2000, presidenta executiva. Des del 1997 fou membre del Comitè Federal del PSOE.
És llicenciada en geografia i inspectora de consum de l’ajuntament de Ciutadella. Des del 1999 presidí el Consell Insular de Menorca i en fou la consellera de turisme.
(Ciutadella, Menorca, 3 gener 1814 – 1858)
Escriptor. Era procurador dels tribunals. Escriví poemes en català i en castellà i dues novel·les, possiblement satíriques.
Historiador poc rigorós, publicà una Historia de Menorca (1837), única obra no destruïda per la família i parcialment publicada a “Revista de Menorca” (1911-14). Enclou observacions crítiques de la societat que envoltava l’autor. A més, dibuixà plans iconogràfics de poblacions menorquines, esdevinguts raríssims.
Francesc Barceló (Catalunya, segle XVI) Historiador. Deixà escrits uns Principis de les nobleses de Catalunya i una Història dels comtes de Barcelona.
Joan Barceló (Tortosa, Baix Ebre, segle XV – Sardenya ?, Itàlia, segle XVI) Pintor. Format a València. Treballà a Sardenya, on introduí l’estil gòtic valencià. És autor del retaule de la Visitació (Pinacoteca de Càller).
Miquel Barceló, Miquel (Ciutadella, Menorca, segle XVIII – Illes Balears, segle XVIII) Eclesiàstic. Trobant-se la seva illa natal a mans dels anglesos, escriví un opuscle defensant els privilegis locals de l’església.
Miquel Barceló (Illes Balears, 1940 – ) Escriptor. És autor del recull poètic Així sia, publicat en 1957.
Tomàs Barceló (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1723) Erudit i polític. Ensenyà retòrica, filosofia, teologia i hebreu a l’Estudi General Lul·lià. Seguí la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria contra Felip V de Borbó. Deixà nombrosos escrits de diverses matèries, dels quals pocs foren els publicats.
(Ciutadella, Menorca, 1641 – Palma de Mallorca, 1707)
Frare franciscà. Fou visitador dels convents de Palestina l’any 1691.
Deixà una Relación de las misiones de la custodia de Tierra Santa (1692), amb dades d’interès, que ha romàs manuscrita.
Dades dels Països Catalans 