(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Ciutadà honrat. Pertanyia al Consell de Cent.
En 1712-13 fou conseller segon de Barcelona. El seu mandat coincidí amb la decisió de prosseguir la guerra contra Felip V de Borbó.
Actuà durant la fase inicial del setge (1713-14), fins al terme reglamentari en què, per noves eleccions, ocupa el consistori l’equip de Rafael Casanova (30 novembre 1713).
Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.
(Catalunya, 1997 – )
Organisme. Creat per la Direcció General d’Atenció a la Infància de la Generalitat de Catalunya, amb la finalitat de potenciar i assessorar una política general d’acolliments familiars i d’adopcions.
És l’encarregat de valorar cada any el procés de selecció de famílies i proposar la realització d’estudis sobre els acolliments. És presidit pel cap del departament de justícia, però pot ser substituït pel president de la Direcció General.
El comitè pot proposar la creació de grups de treball per a determinats temes relacionats amb l’acolliment i l’adopció internacional, integrats per professionals que no siguin vocals del comitè.
(Canyamars, Dosrius, Maresme, segle XV – Barcelona, 12 desembre 1492)
Regicida. Pagès.
El 7 desembre 1492 intentà assassinar d’una ganivetada Ferran II de Catalunya davant el Palau Reial de Barcelona. Declarat boig, fou esquarterat viu cinc dies després.
El fet provocà un moviment d’adhesió popular al rei.
Partidari de solucions radicals enfront del problema dels remences, sembla que la seva acció no responia, tanmateix, a una conjura organitzada.
(Besalú, Garrotxa, segle XVI – Rosselló ?, segle XVII)
Jove bruixot. Pretenia de tenir el do de reconèixer les bruixes.
Cridat, cap al 1619, per diverses autoritats dels pobles del Rosselló, fou la causa d’arrest i condemna de bon nombre de dones, acusades per ell d’ésser bruixes, fins que, havent inculpat un membre de la burgesia perpinyanesa, la inquisició atallà les seves activitats.
(Barcelona, segle XIV – segle XV)
Polític. Ciutadà de Barcelona. Es distingí com a gran afavoridor de la candidatura de Ferran d’Antequera durant l’interregne (1410-12). Aconseguí figurar a les ambaixades de representació del Principat durant les gestions que precediren el compromís de Casp.
El 1413 fou un dels assistents als consells convocats per Ferran I de cara a decidir l’actitud a prendre davant la revolta de Jaume II d’Urgell.
(Barcelona, segle XIV – segle XV)
Ciutadà i síndic de Barcelona. Fill de Pere de Santcliment i propietari de la torre Burguesa, a Viladecans.
Vinculat als Gualbes i al governador de Catalunya, Guerau Alemany de Cervelló, ocupà la conselleria en cap durant l’interregne. La seva actuació des del 1410 afavorí objectivament la causa de Ferran d’Antequera, a la coronació del qual (1414) assistí com a representant de la ciutat, junt amb Ferrer de Gualbes.
Aquesta fidelitat a la nova dinastia perdurà com una característica de la família Burguès.
(Barcelona, segle XIV)
Ciutadà de Barcelona.
El 1343 fou enviat a Mallorca pel rei Pere III el Cerimoniós en missió d’espionatge. Havia de recollir dades sobre les defenses que hi havia disposat Jaume III de Mallorca.
Navegà al voltant de l’illa i obtingué les informacions convenients sense ser descobert. Pere III s’entrevistà personalment amb ell abans d’embarcar-se amb l’expedició que, tenint en compte la relació de Bertrellans, ocuparia fàcilment Mallorca.
Pocs anys abans, un Mateu de Bertrellans tenia el càrrec de saliner a Càller.
(Barcelona, segle XV – Girona, segle XV)
Ciutadà de Barcelona. Era casat amb Constança Margarit i de Santfeliu.
Contràriament al seu sogre i als familiars d’aquest, entre ells el famós bisbe de Girona, prengué partit contra Joan II. Vivia a Girona a causa del seu matrimoni.
Se sumà a les tropes del comte de Pallars que assetjaven la Força gironina en començar la guerra (1462).
(Lleida, segle XV – 1464)
Ciutadà. Posseïa un obrador per a la fabricació de sabates.
Era paer en cap de la ciutat durant el setge de 1464, en què Lleida fou bloquejada, atacada i finalment ocupada per l’exèrcit de Joan II el Sense Fe.
Mostrà gran coratge i decisió a la defensa de la plaça, i participà personalment en accions de guerra.
Fou malferit en una sortida de la guarnició, i morí de les resultes.
(Barcelona, segle XV – Catalunya, segle XV)
Prohom. Fou atacat per la inquisició castellana ja abans que aquesta arribés a establir-se al Principat.
Bardaixí recorregué al papa per prevenir-se’n, però de res no li valgué la protecció sol·licitada.
El 1487, poc abans d’entrar a Barcelona el primer inquisidor, Antonio Espina, Bardaixí hagué de fugir de la capital, amb la seva família, per salvar-se d’una mort certa tan bon punt s’obrissin els primers processos.
El seu cas resultà sorollós i serví de bandera a la voluntat general de no admetre la inquisició.
Dades dels Països Catalans 