Arxiu d'etiquetes: científics/ques

Amat i de Cortada, Feliu d’

Deixa un comentari

(Barcelona, 1754 – 1834)

Científic. Era de família noble. Després de professar a l’escola d’enginyers de Barcelona, fou el primer membre elegit numerari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de la mateixa ciutat (1772), institució en la qual ocupà els càrrecs de tresorer i de secretari interí, així com de cursor i director de la secció d’àlgebra i geometria.

Contribuí a les tasques de l’acadèmia, especialment amb una memòria sobre les qualitats i la resistència de les fustes del país.

Ocupà també càrrecs polítics i administratius, així a Barcelona, on fou regidor i síndic general, com a Madrid, a la secretaria d’estat, i fou enviat en missió a l’estranger.

Alberic i Cases, Josep

2 Respostes

(Reus, Baix Camp, 21 maig 1824 – Madrid, 5 gener 1879)

Escriptor i científic. Fundador del “Diari de Reus”, fou un dels directors de “La Abeja Médica Española”.

Escriví Instrucción popular acerca del cólera morbo asiático (1854) i El Instituto Agrícola catalán y la subdelegación de Reus (1858). Molt interessat en la física i la química, traduí un tractat de galvanoplàstia.

Va ser diputat a Corts per Reus.

Aguilar-Amat i Banús, Joan Baptista d’

2 Respostes

(Barcelona, 19 juliol 1882 – 1936)

Zoòleg. Fou conservador de malacologia del Museu de Biologia de Barcelona (1929-36).

Estudià els mol·luscs dels Països Catalans, com també els d’alguns territoris d’Àfrica i del sud d’Àsia. Col·laborà amb Artur Bofill i Poch i Frederik Haas en els estudis sobre malacologia catalana.

També és notable el seu treball en el camp de la mastologia. Establí un catàleg dels mamífers trobats i citats a Catalunya fins el 1931.

De fortes conviccions religioses, fou pres el 17 de setembre de 1936 i assassinat al cap d’uns mesos.

Agrupació Astronàutica Espanyola

Deixa un comentari

(Barcelona, 1953 – )

Societat científica. Dedicada principalment a la promoció i divulgació de l’astronàutica. Fou fundada com a secció de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica i esdevingué més endavant una entitat independent. Entre els socis fundadors cal destacar l’enginyer Juli Marial.

L’any 1954 fou acceptada com a membre amb vot de la Federació Internacional d’Astronàutica.

A l’any 1957 l’Agrupació Astronàutica Espanyola va organitzar a Barcelona el VIII Congrés de la Federació Internacional d’Astronàutica, que coincidí amb la col·locació en òrbita del Sputnik I.

Publicà el butlletí “Astronáutica”.

Agell i Torrents, Joan

Deixa un comentari

(Sanaüja, Segarra, 4 gener 1809 – Barcelona, 1 abril 1868)

Científic. Catedràtic de Química de la Universitat de Barcelona (1845), format a la Junta de Comerç de Barcelona, on estudià física i química.

Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts, hi llegí algunes memòries interessants: Memoria sobre las leyes que deben determinarse para elevar a ciencia la dinámica eléctrica (1833), Memoria sobre un nuevo telégrafo eléctrico (1845) i Correlación y transformaciones de las fuerzas físicas (1860).

Fou director de l’Escola d’Enginyers Industrials entre el 1860 i el 1868, tret de l’any 1864, que va ocupar el rectorat de la Universitat de Barcelona.

Prohom de la burgesia catalana, formà part del grup conservador de Duran i Bas que després del cop d’estat d’O’Donnell es giraria vers la Unió Liberal. Després del triomf de 1857, es fa palès un allunyament de les posicions polítiques pròpies d’aquesta agrupació.

Agell i Agell, Josep

1 Resposta

(el Masnou, Maresme, 30 setembre 1882 – Barcelona, 15 maig 1973)

Farmacèutic i científic. Llicenciat en ciències físico-químiques, fou l’impulsor de l’Escola de Directors d’Indústries Químiques de l’Escola Industrial de la Mancomunitat de Catalunya. L’any 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, fou destituït de tots els càrrecs.

Fundà les revistes “El Mundo Farmacéutico” (1902) i “Farmàcia Catalana” (1907) i escriví un Tratado de Análisis Químico (1910).

President de diverses societats i institucions, fou un dels responsables del desenvolupament de la química industrial a Espanya.

Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

(Barcelona, 7 desembre 1887 – )

academia_ciencies_arts(RACAB)  Institució. Sorgí com a Conferència Físico-matemàtica Experimental, el 1765 es transformà en Reial Conferència Física, el 1770 s’anomenà Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts i el 1887 adoptà el nom actual.

Fomentà la investigació i la publicació de treballs científics, especialment els relacionats amb el país, des del 1835 publica unes “Memorias” i des del 1840 un “Boletín”.

En depèn l’Observatori Fabra, situat al Tibidabo (Barcelona).

Enllaç web:  Acadèmia de Ciències i Arts

Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament

1 Resposta

(Catalunya, 1983 – )

(SCRITC)  Entitat científica i professional. Fundada per promoure la recerca bàsica, la docència i les aplicacions de les ciències del comportament. Integrada principalment per psicòlegs, agrupa també representants d’altres camps (medicina, infermeria, treball social, educació, etc).

Entre les seves activitats principals destaquen l’organització de cursos monogràfics de formació i la convocatòria de diversos premis (premi Pavlov per a trajectòries professionals i màxim guardó de la Societat, premi SCRITC de treballs per a estudis d’investigació i premi SCRITC de cartells per a treballs presentats a les jornades de la Societat).

Cada any organitza unes jornades que serveixen de punt de trobada per a professionals, docents i investigadors de diversos camps de les ciències del comportament. Publica un “Full Informatiu” adreçat als socis i és membre de ple dret de l’European Association for Behaviour and Cognitive Therapies.

Enllaç web:  SCRITC

Salvà i Campillo, Francesc

4 Respostes

(Barcelona, 12 juliol 1751 – 13 febrer 1828)

Metge, professor i investigador. Es llicencià en medicina a Osca i es doctorà a Tolosa de Llenguadoc. S’interessà per l’estudi de la física i i la meteorologia. Defensà la necessitat de la inoculació antivariólica, estudià les diverses classes de febres i s’interessà per la higiene a la indústria del cànem. Exercí com a metge a Barcelona i el 1801 ocupà la càtedra de medicina clínica.

L’estació meteorològica que dirigí funcionà durant quaranta anys; el 1784, ajudat per Francesc Santponç, realitzà diverses proves d’elevació aerostàtica a Barcelona, set mesos després de les experiències dels germans Montgolfier. Interessat per l’electricitat, entre els seus treballs excel·leixen els de telegrafia.

Construí un aparell transmissor de sis fils anterior al de Wheastone, i en les seves memòries preveié la possibilitat de la telegrafia sense fils; també ideà un barco-peix, apte per a la navegació submarina. En morir llegà el seu cos per a experiències de dissecció.

Obres més importants: Pensamientos sobre el arreglo de la enseñanza del arte de curar (1812) i diverses memòries: La electricidad aplicada a la telepatia (llegida a l’Acadèmia de Ciències el 1795), Disertación sobre el galvanismo (1800) i una extensa obra de polèmica sobre innovacions mèdiques.

Sabater i Pi, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 agost 1922 – 5 agost 2009)

Etòleg i primatòleg. Doctor en filosofia i lletres, en l’especialitat de psicologia, per la Universitat de Barcelona, en fou professor de primatologia i etologia (1976-87), assignatura que introduí per primera vegada en una universitat de l’estat espanyol.

S’inicià en l’etologia i l’antropologia inicialment per la via autodidacta durant la seva estada a Guinea Equatorial entre els anys 1940 i 1969, on va començar les seves recerques de camp, que el van portar a ser considerat una de les primeres autoritats mundials en l’estudi dels primats en estat natural, dels amfibis i d’algunes aus africanes. Féu també expedicions i treballs de camp a Gabon, Kenya, Tanzània, etc.

Dins la diversa tasca de recerca hi ha tres punts de referència: la descripció de les àrees culturals dels ximpanzés, fruit de la descoberta de la indústria elemental dels bastons d’aquests animals, que habiten a les muntanyes d’Okorobikó de Guinea Equatorial; el descobriment de la granota gegant a les cascades del riu Mbia (Conraua goliath) i la captura del rar ocell indicador de la mel (Melichneutes robustus).

Fou un excel·lent dibuixant de natura, i l’any 2000 dóna a la Universitat de Barcelona el seu arxiu personal incloent la seva obra científica i gràfica, i la biblioteca especialitzada. Publicà diversos llibres i col·laborà en revistes especialitzades, i també a la premsa i a la televisió.

Membre de diverses societats científiques internacionals, rebé diversos premis i guardons: Fundació Catalana per a la Recerca (1991), Medalla d’Or al mèrit científic Ciutat de Barcelona (1996), doctor honoris causa per les universitats Autònoma de Madrid (1993) i Autònoma de Barcelona (1996), Creu de Sant Jordi (2000) i Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic (2004).

La seva intervenció fou decisiva per a portar el goril·la albí més tard anomenat Floquet de neu al Zoo de Barcelona, l’any 1966.