(Barcelona, 1 octubre 1756 – 11 abril 1821)

Metge i inventor. Estudià a Cervera i es doctorà a Osca. Amplià estudis de física a l’estranger. El 1786 guanyà un premi de la Société Royale de Médecine de París i aquell mateix any ingressà en l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on fou revisor de la secció d’estàtica (1791-98), que dirigí del 1799 al 1805 i el 1815, i director de la secció de matemàtiques i mecànica (1816-20). També fou membre i secretari de l’Acadèmia Medico-pràctica de Barcelona, i en fou vicepresident des del 1804.

Col·laborà amb Francesc Salvà i Campillo en l’experimentació de màquines noves i en la creació d’alguns invents. El 1805 construí una màquina de vapor per a una fàbrica d’indianes i la Junta de Comerç de Barcelona el nomenà catedràtic de mecànica a l’escola de Llotja.

La Junta Superior del Principat de Catalunya el féu cap dels serveis mèdics de l’exèrcit durant la guerra del Francès (1808-14); es destacà a Tarragona, el 1809, on curà les víctimes de l’epidèmia que s’hi declarà.

El 1815 la Junta de Comerç de Barcelona el féu codirector de les “Memorias de Agricultura y Artes”, revista en la qual publicà articles i estudis sobre nous invents, màquines, etc.

Deixà un gran nombre de memòries llegides a l’Acadèmia de Ciències i publicà Plan fotográfico de Barcelona (1786), Análisis de las aguas minerales de Gavá… (1791), Principios de mecánica (1793) i un recull de pensaments de F. Salvà i Campillo.

Fou el pare de Francesc i d’Ignasi Santponç i Barba.