(València, segle XV)
Cavaller. A causa de l’acusació d’haver violat la germana de l’escriptor Joanot Martorell, cosí seu, fou desafiat públicament pel mateix Joanot (1437). Intervingueren en aquest llarg procés el rei Eduard VI d’Anglaterra, el qual s’oferí com a àrbitre, i la reina Maria de Castella, esposa d’Alfons IV el Magnànim.
L’afer es resolgué amb el pagament de 4.000 florins per part de Joan de Montpalau.
(Sicília ?, Itàlia, segle XIII – segle XIV)
Cavaller. Fou conseller del rei Frederic III de Sicília. En 1314-15 intervingué activament a la política del seu rei de cara a Tunis, on anà dues vegades.
Era el temps en què el sobirà tunisenc Ibn-al-Lihyani deia que es convertiria al cristianisme, afirmació que no resultà certa però que no desmentí uns anys d’estreta amistat amb els regnes de Sicília i Catalunya-Aragó.
Destronat Ibn-al-Lihyani per Abu-Bekr, Pere de Montmeló tractà de restablir Frederic III en 1319, amb reforços tramesos de Sicília.
(Palerm, Itàlia, segle XVIII – Sicília, Itàlia, segle XVIII)
Membre d’una de les branques sicilianes del llinatge. Fou brigadier, cavaller de Sant Joan i creat marquès de Villafont per Carles IV d’Espanya.
Es casà amb la marquesa de Jaral de Berrio i deixaren descendents a Mèxic que heretaren ambdós títols, el comtat de San Mateo de Valparaíso i el marquesat de San Román.
(Palma de Mallorca, segle XVI – 1646)
Historiador i advocat. Li fou atorgat títol de cavaller. És autor d’una obra en llatí que recull els elogis de l’obra i la persona de Ramon Llull. Intervingué, el 1612, al procés de beatificació d’aquell.
Escriví dos treballs notables i inèdits: Història del regne de Mallorca i Coses de cavallers d’aquesta illa de Mallorca.
(País Valencià, segle XVI)
Tercer comte d’Albaida i baró d’Otos. Fill de Cristòfor Milà d’Aragó.
Es casà primer amb Blanca de Coloma i de Cardona, filla dels comtes d’Elda, i després amb Joana d’Osorno (Osorio?) d’Ocampo, vídua de Miquel Sanxis de Calataiud i de Centelles, comte de Gagliano i baró de Pedralba.
Del segon enllaç fou fill seu:
Francesc Milà d’Aragó i Osorno (País Valencià, segle XVII) Cavaller de Sant Jaume i governador de Xàtiva. Tingué per nét:
Joan Milà d’Aragó i Macip (País Valencià, segle XVII – segle XVIII) Creat primer marquès de Sant Josep (1721). Fou l’avi de:
Josep Maria Milà d’Aragó (País Valencià, segle XVIII – 1802) Tercer marquès de Sant Josep i baró d’Otos. Ermità, morí sense fills, després d’haver aconseguit, per sentència del 1790, el marquesat d’Albaida, del qual fou sisè titular. Els seus títols i les baronies d’Atzeneta i Carrícola passaren als De Pedro, descendents de la seva bes-tia
Tubúrcia Milà d’Aragó i Álvarez de Toledo (País Valencià, segle XVIII) Muller de Josep Núñez. Els seus descendents heretaren els títols del bes-nét anterior.
(País Valencià, segle XVI – València, 1603)
Baró de Bunyol. Nét de Joan Mercader i de Blanes. Fou conseller de Felip II i de Felip III i batlle general de València.
Contragué segon matrimoni amb Laura de Cervelló i Llançol de Romaní, quarta baronessa d’Orpesa, i foren pares de Miquel Mercader i de Cervelló (País Valencià, segle XVI – segle XVII) Cinquè baró d’Orpesa.
Fills del primer matrimoni de Gaspar foren Gaspar Mercader i Carròs, i:
Baltasar Mercader i Carròs (País Valencià, segle XVI) Cavaller de Sant Jaume. Fou el pare de:
(País Valencià, segle XIII – )
Llinatge de ciutadans, i, després, de cavallers i nobles establert arran de la conquesta de València.
El primer fou Jordi Mercader (Catalunya, segle XIII – País Valencià, 1278) Noble. S’establí al País Valencià arran de la seva conquesta. Fou pare de:
Pere Mercader (País Valencià, segle XIII – 1278) Comandant de mar. Assistí a les Corts de Barcelona (1251) i a la presa de Múrcia. Fou pare de:
Guillem Mercader (País Valencià, segle XIII – 1328) Senyor del castell de Bellreguard (1284). Fou el pare de:
Berenguer Mercader i Carròs (València, segle XIV – 1378) Fou jurat de València (1364), doctor en lleis i conseller de Pere III el Cerimoniós. Era l’avi de:
Berenguer Mercader i de Fenollet (País Valencià, segle XIV – 1420) Camarlenc o cambrer major del rei Martí I l’Humà. Fou el pare de:
Joan Mercader i Gomis (País Valencià, segle XIV – 1429) Notari i jurista. Fou el pare de l’alt funcionari Berenguer Mercader i Miró.
(València ?, segle XV)
Escriptor i cavaller. Fou capità de cavalleria i serví Ferran II el Catòlic en la campanya de Perpinyà.
Entre el 1479 i el 1493 va escriure un tractat sobre les lleis del torneig titulat Lo cavaller, editat a València el 1532.
(Rosselló, segle XIV)
Diplomàtic i cavaller. Ambaixador d’Alfons III el Benigne que s’entrevistà amb Felip IV de França (1329) i amb Joan, rei de Bohemia i de Polònia, per tal d’organitzar una croada internacional contra Granada.
L’actitud ambigua d’Alfons XI de Castella i el pacte d’aquest amb el rei moro de Granada feren fracassar l’empresa.
(Rosselló, segle XIV)
Cavaller. Abraçà la causa de Pere III el Cerimoniós i abandonà la del seu senyor natural, Jaume III de Mallorca. En 1342 fou testimoni a les diligències del procés contra el rei Jaume. Després de reunir-se amb el rei Pere entrà ja al Rosselló amb l’exèrcit d’aquell, a la primera campanya per desposseir el rei Jaume del territori.
Fou requerit pel rei Pere perquè auxiliés contra Jaume III el vescomte d’Illa Pere VII de Fenollet. Posteriorment seria nomenat capità d’Elna (1344). Més tard formà part del grup de consellers rossellonesos de Pere III.
El 1347 l’acompanyà al regne de València, durant les primeres turbulències de la Unió. Fou un dels consellers que hagueren de separar-se del monarca com a resultat dels aldarulls que es produïren a Morvedre.
Un homònim serví anys després Pere III a la guerra contra Castella, i figurava entre els reforços tramesos a Aragó en 1363, després de la caiguda de Carinyena.
Dades dels Països Catalans 