Arxiu d'etiquetes: cavallers

Mateu i Sanç, Llorenç

(València, 12 juliol 1618 – Madrid, 31 gener 1680)

Jurista i escriptor. Germà d’Isidor. Fou cavaller de l’orde de Montesa, jutge de causes civils, batlle de casa i cort de Madrid i membre del Consell d’Índies i del Suprem d’Aragó.

És autor de Tractatus de Regimine Regni Valentiae (1654), Crítica de reflexión y censura de las Censuras, fantasía apologética y moral (1658), en la qual combat el Criticón, de Baltasar Gracián, Tratado de la celebración de Cortes generales del Reino de Valencia (1677), etc.

Masdovelles, Bertran de

(País Valencià, segle XIV)

Cavaller. El 1323 anà a lluitar a Sardenya, amb l’expedició que dirigia l’infant Alfons per sotmetre l’illa a l’obediència de Jaume II el Just.

Mascó, Gaspar

(València, segle XV – segle XVI)

Cronista i cavaller. Tingué una intervenció important a la guerra de les Germanies, formant el bàndol dels nobles. Era membre del consell municipal de València nomenat per restablir a la ciutat el poder reial, i assistí a diverses accions militars, com la batalla de Gandia.

Deixà escrita una crònica sobre els fets esdevinguts a València de 1492 a 1503, i continuà el catàleg iniciat per Guillem Mir dels governants de la ciutat.

Mascó, Domènec

(País Valencià, segle XIV – València ?, vers 1427)

Cavaller i jurat de València. Gaudí d’un gran prestigi com a jurista. Joan I el Caçador el nomenà vicecanceller (1387) i assessor jurídic. L’any següent assistí a les Corts generals de Montsó. Martí I l’Humà el nomenà conseller reial.

Considerat un humanista de gran cultura, deixà escrits alguns tractats de caràcter jurídic i d’altres de diversa índole; li és atribuïda una traducció al català del tractat De Amore (segle XII).

Marrades, Pere

(País Valencià, segle XIV – segle XV)

Cavaller. El 1400, amb el mallorquí Berenguer de Tagamanent, comandà un contingent de reforç enviat a Sicília.

Malgaulí d’Empúries -cavaller-

(Sardenya, Itàlia, segle XIV)

Cavaller. Pertanyia a la branca bastarda del casal emporità, després legitimada, establerta a Sardenya. Hi posseïa les senyories d’Orroholi i San Mossai.

Contribuïa als serveis de defensa de l’illa amb un cavall armat i un d’alforrat.

Maça, Joan

(País Valencià, segle XV)

Cavaller. El 1473, amb altres familiars seus, formava a les forces valencianes que anaren amb Joan II el Sense Fe a ocupar Perpinyà enfront dels francesos.

Hi passà el setge subsegüent, trencat després pels reforços que hi duria l’infant Ferran, el futur rei Catòlic.

Llordat, Arnau de -cavaller-

(Illes Balears, segle XIV)

Cavaller. Fou vice-canceller del rei Jaume III de Mallorca, el qual acompanyà el 1339 a Barcelona per al jurament de vassallatge que calgué prestar-hi a Pere III el Cerimoniós, quan ja no faltaven gaires anys perquè esclatés la guerra oberta entre els dos monarques.

Llançol -varis bio-

Arnau Llançol  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. El 1339, amb Mateu Llançol, anà a protegir la frontera meridional, amenaçada per una invasió sarraïna.

Berenguer Llançol  (País Valencià, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. El 1309 participà a l’expedició de croada a Almeria que dirigí el rei Jaume II el Just.

Berenguer Llançol  (País Valencià, segle XIV – Mislata, Horta, 1348)  Cavaller. El 1347 abraçà la causa de la Unió. L’any següent es trobà a Mislata, on els unionistes foren batuts decisivament. Hi fou mort, i precisament a mans del seu cosí Ramon de Riu-sec, que era un dels principals reialistes de València.

Joan Llançol (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. El 1323 anà a l’expedició per sotmetre Sardenya a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Benigne.

Mateu Llançol  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. El 1339 fou un dels mobilitzats principals al regne de València, davant els temors d’una invasió sarraïna, amb el seu parent Arnau Llançol. El 1347 fou un dels més destacats a la formació de la Unió Valenciana, alçada contra l’autoritat de Pere III el Cerimoniós.

Llabrés d’Armengol i Ram de Viu, Nicolau

(Palma de Mallorca, 1751 – 1823)

Escriptor il·lustrat. Fou cavaller de l’orde de Sant Joan i prengué el nom de Llabrés, per bé que no se’n deia. Fou un il·lustrat molt actiu dins la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País.

Escriví poemes en llatí i en castellà, i a aquesta llengua traduí el Paradise Lost, de Milton.