Ponç d’Ortafà (Rosselló, 1170 – 1246) Trobador i noble. Senyor del castell i el lloc d’Ortafà, a la riba esquerra del Tec, prop de Tuïr. Feu testament en 1240. En resten dues composicions amoroses molt notables.
Ponç d’Ortafà (Rosselló, segle XV) Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. El 1436 fou tramès pel rei prop de l’infant Pere per ordenar que aquest prestés ajut al príncep de Tarent contra Giàcomo Caldora.
Veure> Bernat Alemany de Foixà i de Porqueres (cavaller i oficial reial català, segle XIV-vers 1404).
Guillem d’Oms (Catalunya Nord, segle XIII – Illes Balears, segle XIII) Noble. Era un cavaller dels senyors d’Oms rossellonesos. Prengué part en la conquesta de Mallorca, d’on fou el genearca del llinatge a aquesta illa.
Guillem d’Oms (Illes Balears, segle XIII – segle XIV) Fill de l’anterior. El 1315 li fou concedida la cavalleria de Vernissa, a Alcúdia, que havia estat dels templers.
Guillem d’Oms (Rosselló, segle XIV) Cavaller. Serví Pere III a la guerra contra Castella. Caigué presoner a Magallón (Aragó) el 1363. Passà captiveri a Sevilla. El 1366 declarava al procés contra Bernat III de Cabrera.
Francesc d’Oms (Rosselló, segle XIV) Cavaller. El 1343 era un dels dos capitans de la guarnició de Canet quan la plaça fou atacada per Pere III el Cerimoniós. La vila fou lliurada sense lluita, i per això tota la guarnició tingué garantit el pas franc fins a Perpinyà.
Francesc d’Oms (Illes Balears, segle XV – 1440) Jurat en cap de Mallorca. En el seu testament, cridà a la seva herència, a manca d’hereus més propers, el seu parent Pere Arnau d’Oms, que vivia al Rosselló.
Francesc d’Oms (Palma de Mallorca, 1633 – segle XVII) Filòsof i jesuïta. Tingué fama de bon orador i deixà escrits abundants.
(Catalunya Nord, segle XV – 1530)
Cavaller i marí. Fill i hereu de Guillem I d’Oms de Santapau i Fabra, i d’Anna de Perapertusa. De jove prestà servei a les naus que vigilaven les costes de Granada. El 1511 reclamava la possessió del castell de Rosanes. El mateix any, amb unes galeres catalanes, reforçà Ceuta i tot seguit anà a Tànger, on desembarcà amb 600 homes, els quals derrotaren les forces de Fes.
A la mort del seu pare n’heretà les possessions i la castellania de Cotlliure. El 1512 participava en accions a la costa granadina, a Tànger, a Gènova i efectuà moltes accions contra els corsaris nord-africans i contra les rutes de comerç marroquines, durant les quals féu captures d’importància. El 1516 dirigí un gran xoc contra una formació naval moresca, que guanyà. En temps de Carles V fou nomenat virrei de Mallorca.
De les seves tres mullers tingué almenys cinc fills i cinc filles, com l’hereu Berenguer, Antoni o Elisabet, que es casà amb el vescomte de Rocabertí.
Berenguer d’Oms (Catalunya, segle XIII – després 1299) Iniciador de la línia dels senyors de Calmella. Heretà del seu pare, Arnau I d’Oms, la senyoria de Calmella. Fou avi de Guillem d’Oms i Clairà.
Berenguer d’Oms (Rosselló, segle XIII – segle XIV) Cavaller. Dirigí una expedició de reforç enviada a la Morea en 1316, per sostenir-hi les reivindicacions de l’infant Ferran de Mallorca. Quan hi arribà, l’infant ja havia mort a la batalla de la Manolada i l’empresa es trobava irremissiblement abocada al fracàs.
Berenguer d’Oms (Illes Balears, segle XIV) Jurat en cap de Mallorca (1340). Formava part de la línia dels Oms de Mallorca.
Berenguer d’Oms (Catalunya Nord, segle XV – Castella, segle XV) Noble. Fou el primer membre dels Oms de Castella. Sembla que passà a Castella al servei del rei Joan II el Sens Fe i s’establí a Villafrechos i a Villalón canviant el cognom originari pel d’Olmos. Els Olmos-Girón foren després regidors perpetus de Lleó i marquesos de Torreblanca.
Berenguer d’Oms (Catalunya, segle XVI) Cavaller. El 1551 era capità de les galeres de Sicília.
Bartomeu d’Olesa i Desbrull (Palma de Mallorca, 1575 – 1619) Missioner dominicà. Prengué l’hàbit al convent de sant Domènec de la ciutat de Mallorca, estudià a la Patriarcal d’Oriola, i després demanà de passar a Amèrica. Fou destinat a Guatemala, on es dedicà a l’evangelització i a l’ensenyament del conreu dels camps, i en tornà el 1616.
Tomàs d’Olesa i Desbrull (Illes Balears, segle XVI – segle XVII) Cavaller (1619). Besnét de Pere Bernat d’Olesa i Rovira. Pertanyia a la línia dels Olesa-Peracanyes.
Eren néts de Jaume d’Olesa i Calbó.
Jaume Joan d’Olesa i de Safortesa (Illes Balears, segle XVII) Formà una companyia per anar a lluitar a Itàlia. Fou nomenat governador de Menorca i mestre racional. Lluità al Principat el 1640 al costat de les forces de Felip IV.
Mateu d’Olesa i de Safortesa (Palma de Mallorca, 1619 – 1662) Teòleg i escriptor. Va ésser canonge i rector de la universitat literària de Mallorca, on fundà la càtedra de Sagrada Escriptura. La seva obra cabdal és una carta en llatí dirigida a un lul·lista francès, que publicà Vernon en la seva obra Le docteur illuminé (París, 1668).
Salvador d’Olesa i de Safortesa (Illes Balears, segle XVII) Cavaller de Sant Joan. Fou jurat en cap de Mallorca (1677). Estigué present al famós setge de Buda (Hongria).
(Illes Balears, segle XIV – València, segle XIV)
Cosí germà del cronista Ramon Muntaner. Probable fill d’un Ramon Muntaner establert a Mallorca el 1233, que el rei féu cavaller.
Acompanyà el cronista en les seves aventures per la Mediterrània: el 1307 aquell el posà com a cap de la petita expedició que prengué Focea la Nova amb la cooperació del genovès Tedisio Zaccaria; el 1311 el deixà com a governador de Gerba, quan anà a València a prendre muller.
A mitjan 1330 era ciutadà de València, i estava, juntament amb el seu cosí, en relació amb Alfons III el Benigne per al pagament d’una quantitat a Jaume de Xèrica o a la seva vídua, Beatriu de Lloria.
Dades dels Països Catalans 