(Catalunya Nord, segle IX – segle X)
Denominació que prengué sovint la diòcesi d’Elna.
(Catalunya Nord, segle IX – segle X)
Denominació que prengué sovint la diòcesi d’Elna.
(Catalunya Nord)
Regió al nord-est dels Països Catalans, anomenada també, per aquest motiu, Catalunya Nord, i tradicionalment Catalunya francesa. Correspon al departament francès dels Pirineus Orientals.
Comprèn les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir, l’Alta Cerdanya i la Fenolleda, aquesta de parla occitana, és a dir, aproximadament les conques del Tec, la Tet i l’Aglí i la capçalera de la del Segre. Ocupa 4.086,72 km2.
Més d’un terç de la població resideix a Perpinyà, el mercat regional. Els mercats comarcals són Prada, Ceret i Sant Pau de Fenollet. L’Alta Cerdanya bascula en realitat sobre els de Prada i Puigcerdà.
(Perpinyà, 1905 – Prada, Conflent, 1914)
Publicació setmanal en francès. Òrgan del Bloc Republicà. Hi col·laboraren Joan Bourrat, Víctor Dalbiez i Arrous, que la dirigí.
Rival de “L’Indépendant”, atacà Manuel Brousse i Juli Escarguel.
Publicà algunes historietes còmiques en català.
(Catalunya Nord, segle XII)
Territori feudal llatí, creat el 1104, amb capital a Tortosa de Súria, que fou conquerit pel comte Ramon IV de Tolosa, el qual, a la seva mort (1104), el deixà al comte Guillem II de Cerdanya.
(Catalunya Nord)
Regió administrativa del sud de l’estat francès (23.376 km2), engloba els departaments d’Aude, Erau, Gard, Losera i Pirineus Orientals. La capital és Montpeller.
(França, segle XV – 1493)
Marquès de Montferrat. Fou aliat d’Alfons IV de Catalunya.
(Catalunya Nord, 1967 – )
(GCJC) Associació cultural. Creada a conseqüència d’una escissió del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, però juntament amb aquest iniciaren la Universitat Catalana d’Estiu a Prada (Conflent).
Entre altres activitats, ha estat promotor del Grup d’Animació Guillem de Cabestany, del grup Pirinenc Rossellonès, de les Sis Hores de Cançó, d’una llibreria itinerant, etc.
(Capcir)
Antiga comarca occitana, situada als Pirineus.
Pertangué als comtes de Cerdanya (segle X), als vescomtes de Castellbó i als comtes de Foix (1202), que prestaren homenatge als reis de Catalunya-Aragó i als de Mallorca.
S’uní a la corona francesa amb Enric IV (1589), hereu dels comtes de Foix.
(Perpinyà, 1660 – 1789)
Òrgan de justícia i de govern. Creat per Lluís XIV de França, amb plena jurisdicció sobre el comtat de Rosselló i la part del de Cerdanya incorporada a França pel tractat dels Pirineus (1659), en substitució del tribunal del governador.
Exercia una magistratura independent del poder central i era cort d’apel·lació de darrera instància. En principi, el president, els consellers i l’advocat general eren del país o barcelonins refugiats; només el procurador general era francès.
Fins el 1676, l’idioma utilitzat fou el català. Jutjava segons les Constitucions de Catalunya i els Costums de Perpinyà, protegia els interessos generals, vetllava per la moralitat pública, dirigia l’ensenyament, arma eficaç de francesització.
Dugué a terme amb particular rigor la repressió contra la resistència dels rossellonesos a acceptar el nou règim. Exercia, per tant, un poder polític similar al dels parlaments de les províncies franceses.
Persistí fins a la Revolució Francesa.
(Catalunya Nord)
Altre nom de la vegueria de Vilafranca de Conflent (antiga demarcació administrativa, 1126-1790).