(Catalunya, segle XIX)
Títol, atorgat el 1833 al diputat a corts català Tomàs Felip Riera i Roses, tresorer de la casa de l’infant Francesc de Paula, castellà d’Amposta.
Nebot seu i segon titular fou Alexandre Móra i Riera, besoncle de la reina Fabiola de Bèlgica.
(Catalunya, segle XIX)
Títol, atorgat el 1875 a Antoni Brusi i Ferrer.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit l’any 1850 al general Joan Prim i Prats.
A la mort dels seus fills passà als Salvadó-Prim i després als Muntades-Prim.
(Catalunya, segle XX)
Títol concedit l’any 1926 a Pere Bosch-Labrús i Blat, industrial, fill de Pere Bosch i Labrús.
(Catalunya, segle XV – )
(o del Bullidor) Jurisdicció feudal, comprada el 1487 per Dalmau de Copons i de Guimerà.
El 1688 fou adquirida per Pere Jaume de Massot, i el 1859 passà als Dalmases.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol senyorial, atorgat pel Consell de la Regència (1810), i aprovat per les Corts de Cadis, al general Enrique José O’Donnell y Mareschal per la seva actuació durant la guerra del Francès.
Ha passat a la família Balderrábano.
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1875 al tinent general Rafael Gasset i Mercader.
(Catalunya, segle IX – segle XII)
Antic pagus del comtat de Pallars, esmentat ja el segle IX, format per la vall de Bellera.
El seu centre era el monestir de Sant Genís de Bellera. Esdevingué el nucli de la baronia de Bellera.
(Catalunya, 1150/60 – 1796)
Antiga comanda de l’orde de l’Hospital, la qual tingué com a centre la casa de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona (establerta el 1205), però amb els seus béns principals al Vallès.
(Catalunya, segle VIII – segle IX)
Antic comtat de la Marca Hispànica. Creat per Ludovic Pius amb els territoris conquerits de Vic, Cardona i Casserres.
Guifré I el Pelós (segle IX) el repoblà i integrà als comtats de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 