(Catalunya, 1872 – 1890)

Societat. Obtingué la concessió per a construir i explotar la línia de Mollet del Vallès a Caldes de Montbui; fou inaugurada pels volts del 1881.

El 1890 es fusionà amb la Companyia de los Caminos de Hierro del Norte de España. Aquesta línia deixà de funcionar el 1932, però la companyia passà a l’Empresa Sagalés, d’autobusos.

(Catalunya, 1881 – 1886)

Societat. Creada per tal de construir i explotar la línia directa de Madrid a Barcelona, havia d’enllaçar Roda de Berà amb les línies del ferrocarril de Valls a Vilanova i la Geltrú i Barcelona.

Fou promoguda per la Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona; en fou director Francesc Gumà i Ferran, director d’aquella companyia. Construí el tram de Roda de Berà a Reus, que començà a funcionar el 1884.

A causa de dificultats econòmiques, renuncià al projecte inicial i demanà la concessió de la línia de Saragossa a Barcelona per Casp; poc després es fusionà amb la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (1886).

(Catalunya, 1965 – 1978)

(FEVE)  Nom de la societat estatal que substituí la Jefatura de Explotación de Ferrocarriles por el Estado.

Explotà els ferrocarrils d’amplada inferior a la normal espanyola amb llurs concessions caducades i les línies abandonades per les companyies explotadores privades.

El 1976, la societat es féu càrrec de l’explotació de les línies de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans. El 1978 l’estat espanyol transferí aquestes línies a la Generalitat de Catalunya, que les integrà als Ferrocarrils de la Generalitat.

(Catalunya, abans 1882 – 1891)

Societat. Nom que resultà de la fusió de la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres i la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona. El 1882 uní aquestes dues línies a través del carrer d’Aragó, i convertí l’estació de França en la terminal de totes les seves línies.

Absorbí la Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona (1886) i la Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona (1887).

Fou absorbida el 1891 per la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant; les seves línies foren explotades, però, fins al 1925, com una línia independent: Xarxa Catalana de MSA.

Hom inaugurà, el 1894, la línia completa de Reus a Saragossa per Casp.

(Catalunya, 1865 – 1878)

Societat formada per la fusió de la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona i la Compañía del Ferrocarril de Zaragoza a Pamplona.

L’any 1878 fou absorbida per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España.

(Catalunya, 1912 – 1977)

Companyia. Creada per tal de construir i explotar la línia de Barcelona a Terrassa i a Sabadell. Fou promoguda i controlada per la Barcelona Traction…. El trajecte de Barcelona a Sarrià fou efectuat, en virtut d’un conveni d’explotació conjunta, pel recorregut del Ferrocarril de Sarrià a Barcelona SA.

El 1917 fou inaugurat el tram de doble via de Sarrià a Sant Cugat del Vallès, i posteriorment els de via única de Sant Cugat a Terrassa (1919) i a Sabadell (1922).

Aquest ferrocarril té l’ample internacional de via (1.435 mm), i fou projectat inicialment per a enllaçar amb França per la collada de Toses.

En el seu accionariat prengué una forta participació el Banc Central (1926). El 1977 se’n va fer càrrec la companyia estatal FEVE i el 1979 es va integrar en l’entitat pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

(Catalunya, 1919 – 1976)

Societat. Formada per la fusió de les del Ferrocarril Central Català, del Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga i dels Camins de Ferro del Nord-Est d’Espanya o Ferrocarril de Barcelona a Martorell, companyia que construí i explotà des del 1892 la línia d’Igualada a Martorell.

Els trams de Martorell a Olesa de Montserrat, d’Olesa a la Puda i de la Puda a Monistrol de Montserrat foren inaugurats el 1922, el de Monistrol a Manresa Alta el 1924, i el de Magòria a la plaça d’Espanya i de la Bordeta al port de Barcelona el 1926.

La línia de Manresa a Olvan–Berga (clausurada el 1974) fou inaugurada el 1885, i el 1904 fou estesa fins a Guardiola de Berguedà (clausurada el 1972).

(Catalunya, 1911 – segle XX)

Societat fundada per la Companyia General d’Asfalts i Pòrtland Asland per a explotar la línia de Guardiola de Berguedà al Clot del Moro, seu de la primera fàbrica de ciment pòrtland creada a Espanya; fou inaugurada entre el 1911 i el 1924.

Aquesta línia enllaçava a Guardiola amb la línia de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans.

(Catalunya, 1883 – 1963)

Societat. Creada per a construir i explotar la línia d’Olot a Girona, obtinguda per Domènec Puigoriol.

Cedí els seus drets a The Olot and Gerona Railways Co Ltd; el 1909 tornà, però, a recuperar-los. Fou inaugurada entre el 1895 i el 1911.

El 1963 va ésser absorbida per la companyia estatal dels Ferrocarrils de Via Estreta, que la va clausurar el 1969.