(Catalunya, 1861 – 1875)
Nom que prengué la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Martorell en obtenir la concessió, el 1861, per a construir i explotar la línia del ferrocarril entre Tarragona i Martorell per Altafulla, Sant Vicenç de Calders i Vilafranca del Penedès.
El 1875 es fusionà amb la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres, i en resultà la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França.
(Catalunya, 1852 – 1865)
Societat creada per a construir i explotar la línia de ferrocarril de Saragossa a Barcelona per Lleida. El 1855 hom inaugurà el tros de Montcada a Sabadell, el 1860 arribà a Lleida i el 1861 a Saragossa.
Fins el 1862 no fou inaugurada una línia pròpia entre Montcada i Barcelona, recorregut que hom feia per mitjà de la línia de Barcelona a Granollers. El 1864 començà a explotar també una petita branca de Tardienta (estació de la línia, a Osca).
El 1865 es fusionà amb la Compañía del Ferrocarril de Zaragoza a Pamplona, i formà una nova societat, la Companyia dels Ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i Barcelona, que el 1878 fou absorbida per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España.
(Catalunya, 1889 – 1963)
Societat. Creada per construir i explotar la línia de Sant Feliu de Guíxols a Girona obtinguda per Joan C. Arxer. Va ésser inaugurada el 1892.
La prolongació fins al port de Sant Feliu, d’ús exclusiu per a mercaderies, entrà en servei el 1924; el 1963 va passar a dependre de la companyia estatal dels Ferrocarrils de Via Estreta, que la va clausurar el 1970, per considerar-la poc rendible.
(Catalunya, 1867 – 1884)
Societat. Creada en fusionar-se les tres petites empreses que es constituïren per a construir la línia de Lleida a Reus i Tarragona.
Hom inaugurà el tros de Reus a Tarragona el 1856, el de Reus a Montblanc el 1863 i el de Montblanc a Lleida el 1879.
Fou absorbida el 1884 per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España.
(Catalunya, segle XIX – 1861)
Companyia. Nom que prengué la Companyia dels Camins de Ferro del Centre de Catalunya en obtenir la concessió de prolongació de la línia de Barcelona a Molins de Rei fins a Martorell.
El 1861 fou autoritzada per a prolongar la línia fins a Tarragona, i passà a anomenar-se Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona.
(Catalunya, segle XIX – 1860)
Companyia. Nom que prengué la Companyia dels Camins de Ferro del Nord de Barcelona poc després d’entrar en servei la línia de ferrocarril de Barcelona a Granollers.
El 1860 es fusionà amb la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró, i en resultà la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona.
(Catalunya, 1892 – 1919)
(o Ferrocarril Econòmic d’Igualada a Martorell) Societat creada per a construir i explotar la concessió de la línia d’Igualada a Martorell obtinguda el 1884; fou inaugurada el 1892.
El 1919 entrà a formar part de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans.
(Catalunya, 1978 – )
(FCC) Entitat. Constituïda per tal de coordinar els cine-clubs de Catalunya.
És la resultant de la segregació de la Vocalia Catalano-Balear de la Federación Nacional de Cine-Clubs, creada el 1957.
La xarxa federativa s’estructura en deu àrees i, al final del 1986, hi havia 71 membres.
Des del 1983 convoca el concurs anual de treballs sobre la història cinematogràfica de Catalunya.
Enllaç web: Federació Catalana de Cineclubs
(Catalunya, 1927 – )
Societat de filatura de cotó i producció d’energia elèctrica.
Tenia fàbriques de filats a Sant Martí de Centelles, i de teixits a Tona. Considerada com una de les vint grans empreses de la filatura a l’estat espanyol.
Distribuí a Granollers i a Sant Martí de Centelles l’electricitat que produïa a Segúries i Freixenet.
El 1972 tenia 700 empleats.
Enllaç web: Estabanell
(Catalunya, 5 abril 1982 – )
Organisme autònom de caràcter comercial, industrial i financer, creat pel Parlament de Catalunya i adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.
Té l’objectiu de portar a terme la gestió del servei públic portuari i dels fons públics adscrits al mateix, en relació als ports no subjectes a concessió, que corresponguin a la competència i titularitat de la Generalitat.
Té personalitat jurídica i patrimoni propi i capacitat plena per a obrar.
Dades dels Països Catalans 