(Catalunya, segle XIII)
Col·lecció d’usos i costums de dret marítim, redactada per autor desconegut.
Recull d’usos i fonts jurídiques de diverses procedències, algunes molt anteriors, aplegava, per tant, el dret comú consuetudinari de la Mediterrània.
Serví de base per a la formació del Llibre del Consolat de Mar.
(Catalunya, segle XIII)
Col·lecció de costums de dret territorial català que aplega els principals costums feudals, integrada en les antigues compilacions de les constitucions i altres drets de Catalunya.
És una obra de caràcter privat i abasta un conjunt de 14 capítols, redactats a la segona meitat del segle XIII en llatí i traduïda al català.
(Catalunya, 1850 – )
Conjunt de societats corals. Fundades per Josep Anselm Clavé, per tal d’elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant.
Les seves principals manifestacions foren els cinc festivals celebrats al Jardí d’Euterpe (1860, 1861), als dels Camps Elisis (1862, 1864) i a la plaça de toros de la Barceloneta (1872).
Els darrers anys de la vida de Clavé van provocar, per la seva activitat política, una decadència dels Cors i a la seva mort van perdre el seu caràcter reivindicatiu obrer.
La guerra civil paralitzà les activitats dels cors i fins al 1951 no es reorganitzaren com a Federació de Cors de Clavé.
Enllaç: Federació de Cors de Clavé
(Catalunya, 1983 – )
(CCRTV) Entitat pública. Creada per Parlament de Catalunya per a la direcció i administració dels canals de televisió “TV3”, “Canal 33”, TVC Satèl·lit i les emissores de ràdio “Catalunya Ràdio” i “Ràdio Associació de Catalunya”, a les quals s’afegiren després “Catalunya Música”, “Catalunya Cultura” i “Catalunya Informació”.
L’any 2007 passà a anomenar-se Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
Enllaç web: CCMA
(Catalunya, 1985 – )
Entitat d’àmbit nacional. Aplega les colles de ball de bastons (unes 90 colles censades), que està molt estès arreu de Catalunya i és la més antiga de totes les danses que actualment es ballen (ja es ballava al segle XII), que sempre havia estat integrat només per homes, fins al final dels anys 1960 en que començaren a participar-hi també les dones i actualment hi estan plenament integrades.
Els objectius bàsics de la Coordinadora són l’organització i promoció d’actes culturals, populars i folklòrics, generalment de caire bastoner, per incrementar i difondre la cultura tradicional i popular catalana.
(Catalunya, juliol 1980 – )
Revista mensual sobre cooperativisme publicada per la Fundació Roca i Galés, sota la direcció de Jacint Dunyó.
Es fa ressò d’experiències cooperativistes a Catalunya en els moments actuals, i alhora vol refer la història de la cooperació catalana i servir d’intercomunicació entre les cooperatives.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Poema anònim català. Escrit en codolades, del qual resten els 684 primers versos.
El poema narra, per boca del protagonista, la recerca d’una dama que reuneix les belleses i les virtuts de la seva enamorada.
D’estil i estructura del lai francès, és escrit amb notes personals i elegància, i denota la influència dels poetes estilnovistes italians.
(Catalunya, 1986 – 2007)
Organisme creat pel Departament de Comerç, Consum i Turisme.
És integrat per la Generalitat de Catalunya i una sèrie d’ens i entitats de promoció turística de caire local i de representació del sector. Té personalitat jurídica pròpia i és sotmès a l’ordenament jurídic públic.
La seva finalitat és l’execució d’accions de promoció turística i la prestació d’assistència tècnica en aquesta matèria als ens que la sol·licitin.
El 2007 passà a anomenar-se Agència Catalana de Turisme (ACT).
(Catalunya, 1987 – 2010)
(COPCA) Entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia. Creada pel departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat.
Impulsa la realització d’accions encaminades a afavorir l’activitat exportadora a Catalunya, sobretot en les àrees de formació, informació, assessorament i promoció.
El 2010 entrà a formar part de l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana (ACCIÓ).
(Catalunya, segle XX – )
Organisme de caràcter social. Vinculada a cadascuna de les universitats públiques. Creada com a instrument de participació de la societat en les universitats.
Entre les seves atribucions destaquen l’aprovació dels pressupostos, la composició de plantilles, la política de beques i la concessió del vistiplau a les noves titulacions.
Dades dels Països Catalans 