(Catalunya, 1 juny 1992 – juny 1999)
Emissora radiofònica. Creada per Miquel Calçada i Carles Cuní.
És la primera emissora privada dedicada a la radiofórmula que emet íntegrament en català.
El 9 de setembre de 1994 es creà una segona emissora, Flashback FM, especialitzada en música dels anys setanta i vuitanta, també íntegrament en català.
El 1999 canvià el nom pel de Flaix FM.
(Catalunya, juny 1999 – )
Nom en català que adoptà l’emissora Flash FM. Aquest canvi també afectà el segon canal de l’emissora, Flashback FM, que passà a anomenar-se Ràdio Flaixbac.
Amb tots dos canals emetent íntegrament en català, inclosa la publicitat, el grup aconseguí ràpidament el lideratge en el seu segment, la radiofórmula, i inicià posteriorment l’expansió cap a les altres terres de parla catalana, especialment Andorra i Mallorca.
Enllaç: Flaix FM
(Catalunya, 1994)
Antologia d’autors espirituals grecs feta pel monjo d’Athos Nicodem l’Hagiorita.
El 1994 fou traduïda per primer cop al català i publicada en el número 50 (volum doble) de la col·lecció Clàssics del Cristianisme, amb introduccions de Placide Deseille.
(Catalunya, 1900)
Drama d’Àngel Guimerà. Estrenat amb gran èxit al Teatre Romea de Barcelona el 6 d’abril de 1900.
L’argument comença amb l’arribada d’Àgata, la filla del mar, una noia sense contacte amb la civilització a un poble de pescadors que genera un clima de grans passions i violència.
És una de les obres més representades i traduïdes de l’autor, que a més va servir d’argument a una òpera d’Eugen Albert i ha estat adaptada al cinema.
(Catalunya, 1466 – 1479)
Crònica anònima catalana, conservada fragmentàriament, que historia la revolta de Jaume II d’Urgell contra Ferran d’Antequera el 1413, començant poc abans de l’inici d’aquesta i acabant amb la mort del comte i la dels seus suposats assassins i amb notícies sobre els descendents d’aquell fins al 1466. Després fa una apassionada defensa dels drets del revoltat.
És anomenada també, potser amb més raó, Escriptura privada, i sembla escrita entre el 1466 i el 1479, i, més concretament, durant la guerra contra Joan II.
Giménez Soler l’ha considerada una falsificació, i l’atribuí a Monfar i Sorts. L’autor sembla un burgès o un jurista resident a Lleida i a Barcelona.
(Catalunya, 16 maig 1874)
Drama en vers de Frederic Soler. Estrenada amb gran èxit al Teatre Romea.
Tracta el tema de l’honor seguint els models del teatre romàntic.
Ha estat traduïda al castellà i repetidament representada al teatre professional i d’aficionats.
Francesc Pujols en va fer una versió lírica musicada per Enric Morera.
(Catalunya, 1683)
Obra de Narcís Feliu de la Penya. Escrita en col·laboració amb Martí Piles.
Descriu l’evolució mercantil i industrial de Catalunya en la baixa edat mitjana, fa una anàlisis -força optimista- de la situació contemporània i proposa alguns mitjans de redreçament a partir del model holandès, principalment la constitució d’una gran companyia de comerç de caràcter oficial sota la protecció de la Santa Creu, de la ciutat de Barcelona i de la generalitat.
L’obra va ésser dedicada a Carles II i repartida -com el Político discurso– entre la cort i els cercles governamentals. Sembla que el Fénix, més que reflectir el pensament original de Feliu, fou el portaveu de determinats grups mercantils de Barcelona.
(Catalunya, 1908 – 1936)
(FMNC) Associació professional. Sorgí arran de les converses pedagògiques (1901-08) celebrades per tot Catalunya, i el seu objectiu principal fou de tractar els problemes professionals de l’ensenyament públic primari. El seu estatut legal fou sempre molt irregular, fins a ésser suspès en 1923-31.
Participà activament en les escoles d’estiu i celebrà assemblees generals. Publicà un butlletí des del 1921 i “El Magisteri Català” (1932-38).
A partir de l’agost de 1936 s’adherí a la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament.
(Catalunya, 1923 – 1934)
Entitat periodística. Fundada per iniciativa de l’Associació de la Premsa Diària de Barcelona. Tingué més de vint associacions adherides.
Pretenia de representar professionalment tots els periodistes que actuaven a Catalunya i a les Balears.
Creà uns serveis assistencials, celebrà congressos i edità un butlletí.
(Catalunya, 1973 – )
(FAPAES) Organisme. Sorgí de les interassemblees d’associacions de pares d’alumnes celebrades els anys 1960 i que fou legalitzat l’any 1973.
Té com a finalitats representar, assessorar, informar, orientar i defensar les associacions federades davant dels estaments que conformen la comunitat educativa catalana.
Enllaç web: FAPAES
Dades dels Països Catalans 