Arxiu d'etiquetes: Catalunya (cult)

Gelabert/Azzopardi

(Catalunya, 1986 – )

Companyia de dansa i coreografia. Creada per Francesc Gelabert i Lydia Azzopardi, els quals començaren a treballar junts el 1980 i presentaren diverses obres coreogràfiques.

A partir de la seva creació, ha realitzat els espectacles Desfigurat (1986), Rèquiem (1987) i Belmonte (1986), que ha representat a l’estat espanyol i a l’estranger.

També ha realitzat coreografies per a òperes: La Vera Storia (París i Florència, 1986), Salomé (Zuric, 1986), Mefistòfeles (Madrid i Barcelona, 1987) i teatre: El público (Milà, 1986).

Enllaç web: Companyia Gelabert/Azzopardi

gegant -a

(Catalunya)

FOLK Personatge tradicional. Ninot de fusta i cartó de grans proporcions, que duu una persona que hi va a l’interior. Ja apareix documentats a Catalunya des del segle XIV en la processó de Corpus de Barcelona. Inicialment era representat per un home enfilat en xanques i més tard adoptà l’aspecte de guerrer. Fins al segle XVI no aparegué la geganta com a dama abillada a la moda.

Desfilen sobretot en les festes populars, com ara la festa major, celebracions, etc, dels pobles i viles.

Tingué una gran revifalla a Catalunya des del 1980 amb la construcció amb materials més lleugers i la proliferació de trobades de gegants. El 1984 es constituí l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya. L’any 1997 hi havia a Catalunya més de 1.800 gegants.

Fundació La Caixa

(Catalunya, 27 juliol 1990 – )

Entitat. Fundada per la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona amb finalitats socials, culturals i educatives, en una línia de mecenatge.

Posseeix nombroses sales d’exposicions i centres culturals per tot Catalunya i una xarxa de biblioteques, a més del Museu de la Ciència a Barcelona i un centre cultural a Madrid.

A banda d’organitzar nombroses exposicions i de les activitats del Museu de la Ciència, promou el Festival de Música Antiga i edita el butlletí “L’Informatiu” i la revista “Quaderns”.

A part té diverses col·leccions i col·labora en programes de desenvolupament rural i de conservació del medi ambient, entre moltes altres activitats.

Enllaç web: Fundació La Caixa

Fruits saborosos, Els

(Catalunya, 1906)

Llibre de versos de Josep Carner, que el consagrà com a poeta del Nou-cents.

Meresqué elogis de Joan Maragall, Miquel dels Sants Oliver i una horaciana de Miquel Costa i Llobera.

Esdevingué un model per als escriptors joves i, coincidint amb la publicació del Glosari, de Xènius, i Horacianes, de Costa i Llobera, contribuí a arraconar el modernisme i a desvetllar una nova sensibilitat clàssica.

Lligant el destí de cada fruit al d’una figura humana, incorpora, sota la influència d’Albert Samain, elements del simbolisme francès i certes ressonàncies orientals.

Fraire de joi e sor de plaser

(Catalunya, segle XIV)

Poema anònim català en octosíl·labs apariats, possiblement de la segona meitat del segle XIV.

La narració, basada en el tema folklòric de la Bella Dorment, introdueix molts elements meravellosos; és escrita en un català aprovençalat amb agilitat i gràcia, malgrat un cert desordre d’exposició.

Fòrum Vida i Evangeli

(Catalunya, 1995 – )

Reunions. Nom que d’ençà de la seva onzena convocatòria adoptà el Fòrum Home i Evangeli, sense variar-ne, però, ni les característiques ni la finalitat.

Fòrum Home i Evangeli

(Catalunya, 1985 – 1995)

Reunió anual de dos dies. Convocada per un grup de cristians catalans, amb la finalitat de tractar temes relacionats amb la presència de la fe en el món actual.

Tenia una mitjana de mil tres-cents participants. Les ponències i les comunicacions són publicades a la revista “Foc Nou”.

A partir del 1955 adoptà el nom de Fòrum Vida i Evangeli.

Fonaments

(Catalunya, 1978 – 1992)

Revista d’arqueologia, prehistòria i antiguitat. Fundada i dirigida per Miquel Tarradell fins a la seva mort.

És l’única publicació d’aquesta temàtica redactada íntegrament en català, i amb un abast geogràfic limitat essencialment als Països Catalans.

Foment de Pietat Catalana

(Catalunya, 1916 – 1940)

Institució. Dedicada a fomentar la pietat popular mitjançant la publicació de llibres i revistes en llengua catalana a uns preus assequibles.

En foren antecedents “La Veu de l’Àngel de la Guarda” (1909, mensual) i El primer llibre del noi cristià (1911).

Va ésser fundada per mossèn Eudald Serra, sota la presidència honorífica dels bisbes de la Tarraconense.

El 1923 s’instal·là en un nou edifici, juntament amb la Biblioteca Balmes. El 1926, a causa de les pressions de la Dictadura de Primo de Rivera, es convertí en Sociedad Anónima Balmes. El 1929 la Dictadura aconseguí la supressió de l’adjectiu Catalana i a fer edicions en castellà.

Fins el 1936, publicà cinc milions de llibres i d’opuscles; creà l’Obra del Sant Evangeli i emprengué una versió, inacabada, de la Bíblia. Patrocinà també revistes com “Analecta Sacra Tarraconensia” i “El Bon Pastor”.

A partir del 1940 es convertí en Cultura Religiosa i quedà englobada en la Fundació Balmesiana. Tingué diverses filials.

Foc Nou, Colla del

(Catalunya, 1896)

Grup de joves intel·lectuals anarquitzants. N’eren capdavanters Pere Coromines, Jaume Brossa, Ignasi Iglésias i Ramon Sempau.

Estava relacionat amb el periòdic anarquista “Ciencia Social” i amb la colla de “L’Avenç”.

Es va desfer arran de l’atemptat de Canvis Nous i del procés de Montjuïc, en el qual fou inclòs Pere Coromines.