Arxiu d'etiquetes: Catalunya (cult)

Institut Català d’Acolliment i de l’Adopció

Deixa un comentari

(Catalunya, 1997 – )

(ICAA)  Organisme. Adscrit al departament de justícia de la Generalitat.

Té per funció principal gestionar la tramitació dels acolliments simples en família aliena i de les adopcions nacionals que es produeixin a Catalunya. S’encarrega de fomentar el dret dels infants a tenir una família.

Ha de gestionar els processos de valoració psicosocial de les persones que sol·liciten aquests tipus d’acolliment, i una vegada seleccionades les famílies acollidores, ha de fer un seguiment i donar el suport necessari.

Té altres funcions, com la formalització de convenis de col·laboració amb altres administracions, institucions i entitats, i la tramitació de les adopcions internacionals, sempre que hi hagi una entitat col·laboradora que faci les seves funcions. En aquest darrer cas només realitzarà tasques de seguiment.

Totes les seves activitats són dirigides pel consell rector, que actua com a òrgan de direcció i control.

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1982 – )

(ICGC)  Organisme de la Generalitat. Creat amb el nom d’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), en substitució del Servei Cartogràfic (1978).

Té com a objecte la gestió dels serveis cartogràfics, així com la confecció, conservació i publicació de diferents productes cartogràfics (mapes a escala, mapes temàtics, ortofotomapes, perfeccionament de la toponímia, etc), i l’organització i el manteniment de la cartoteca de Catalunya.

Des del 1985 publica la “Revista Catalana de Geografia”.

El 2014 adoptà el nom actual.

Enllaç web: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Institució Patxot

2 Respostes

(Catalunya, 1926 – segle XX)

Institució cultural, de mecenatge, creada per Rafael Patxot i Jubert, que recollí d’altres iniciatives anteriors d’ajut a la cultura catalana o que donaven beques a noies pobres o subvencions a la vellesa.

També instituí premis d’història i política, que confià a l’Acadèmia de Bones Lletres, i de música, confiats a l’Orfeó Català. L’entitat publicà grans estudis sobre la premsa catalana i el folklore, i ajudà l’Onomasticon Cataloniae. A més, inicià inventaris, com el dels manuscrits i la bibliografia en català.

En foren patrons Eduard Fontserè, Jordi Rubió, A. Duran i Sanpere, Francesc Pujol i J.M. Batista i Roca.

El 1936 la institució fou traslladada a Suïssa.

Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya

4 Respostes

(Catalunya, 1985 – )

(IBEC)  Nom que prengué la Fundació Bíblica Evangèlica de Catalunya, creada a Barcelona el 1966 per un grup de pastors i laics protestants. Fou presidida pel pastor Àngel Cortès.

Té com a finalitat contribuir a la normalització de la llengua i traduir la Bíblia al català.

Ha publicat: Sant Marc (1970), Sant Joan (1974) i els Salms (1985) i ha col·laborat en la versió del Nou Testament interconfessional (1979). Ha fet diverses edicions de Cants de Glòria i edità la revista “Presència Evangèlica”.

També organitza diversos actes, conferències, audicions musicals, col·loquis i cursets.

Enllaç web: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya

Ictíneo

4 Respostes

(Catalunya, 1859 – 1864)

Nom donat als dos submarins construïts per Narcís Monturiol.

El primer (1859) encara era propulsat manualment, mentre que el segon (1864), que ja va merèixer la consideració de primer submarí mogut per un motor, era dotat d’atmòsfera artificial, però, per falta de suport financer, no arribà a navegar, i fou confiscat i venut com a ferralla (1876).

hostal de la Glòria, L’

4 Respostes

(Catalunya, 7 octubre 1931)

Drama en vers de Josep Maria de Sagarra. Estrenat al Teatre Català Romea per la companyia Maria Vila-Pius Daví.

L’obra, guardonada amb el premi Ignasi Iglésias el 1932, retrata un món de passions rurals i és, amb Marçal Prior, La filla del Carmesí, una de les obres més representatives de l’època més brillant del Segarra dramaturg.

Posteriorment va ésser traduïda al castellà pel mateix autor i representada per tot Espanya.

Homenots

2 Respostes

(Catalunya, 1958 – 1962)

Conjunt de retrats literaris de Josep Pla. Publicats en nou volums per l’editorial Selecta i reeditats per Destino.

Els retrats, seixanta en total, de to viu i anecdòtic, són dedicats a diferents personatges de la societat catalana del segle XX, des de poetes i escriptors fins a polítics, passant per artistes i intel·lectuals de diverses disciplines, metges, industrials i fins i tot figures de projecció més local.

Història Nacional de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, 1922 – 1934)

Obra d’Antoni Rovira i Virgili. Foren publicats set volums, que arribaren fins a la mort de Felip III de Catalunya (1621). El volum VIII, que sembla que cobria una bona part del segle XVIII, desaparegué, destruït o confiscat en acabar la guerra civil.

En el pla primitiu havia de constar de tretze parts i arribar al 1919; la part publicada comprèn fins a la novena part inclusivament.

És tracta d’un ampli treball de síntesi, no solament en història política, sinó també de les institucions, de la cultura i de les estructures socials i de l’activitat econòmica; comprèn així mateix la història del Regne de València. El resultat és una mica irregular.

La part d’investigació més personal hauria estat la relativa als segles XIX i XX, que l’autor havia començat a preparar amb una sèrie de valuosos estudis monogràfics publicats especialment a la “Revista de Catalunya”.

L’obra és escrita amb claredat en una límpida prosa.

Historia de l’esforçat cavaller Partinobles

1 Resposta

(Catalunya, 1588)

Versió catalana de Partinopeus de Blois, novel·la de cavalleries d’origen francès (segle XII), feta sobre una anterior traducció castellana.

La primera edició coneguda és la de Tarragona del 1588 -reproduïda de nou el 1912 per R. Miquel i Planas-.

Malgrat el seu escàs mèrit literari, fou molt editada i coneguda: 22 edicions fins al 1866.

Història de Catalunya

3 Respostes

(Catalunya, 1934 – 1935)

Obra de Ferran Soldevila, en tres volums. Una de les millors, i la més divulgada, de les obres de l’autor.

Li fou encarregada per Francesc Cambó cap a la fi del 1928 amb la idea que fos una obra bàsicament interpretativa dels episodis fonamentals de la història i de les seves línies més representatives, a la manera de la Histoire de France, de Bainville (1924), i de l’A Little History of England, de Chesterton. El primer volum sortí el 1934; els altres dos volums, el 1935.

L’obra, redactada amb un gran rigor i amb expressió diàfana, que fa d’aquesta Història el millor exemple de prosa historiogràfica catalana de Muntaner ençà, arriba fins al 1858, i duu una anotació bibliogràfica exhaustiva.

La segona edició (1962-63) fou posada al dia i continuada, bé que sense apartat crític, fins al 1898.