Arxiu d'etiquetes: Catalunya (cult)

Congrés Jurídic Català, Segon

3 Respostes

(Catalunya, 19 octubre 1971 – 18 novembre 1971)

Assemblea de juristes catalans celebrat a diverses localitats del Principat, per iniciativa de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i els col·legis d’advocats compresos dintre l’àrea de l’Audiència territorial de Barcelona.

S’examinà l’aplicació de la Compilació del dret civil especial de Catalunya, l’estatut de la dona catalana, l’ús de la llengua catalana en tots els actes jurídics, la filiació, la paternitat i la creació d’un organisme legislatiu català.

Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Segon

4 Respostes

(Catalunya, 30 abril 1986 – 11 maig 1986)

Congrés. Presidit per Antoni M. Badia i Margarit.

Es dividí en set seccions amb una seu particular per a cadascuna d’elles: normalització lingüística (Lleida), mitjans de comunicació i tecnologies (Perpinyà), sociologia (Girona), relació entre llengua i dret (Andorra), lingüística social (Illes Balears), ensenyament i llengua (Tarragona) i història de la llengua (València).

Compilació del dret civil especial de Catalunya

5 Respostes

(Catalunya, 21 juliol 1960)

Text legal ordenador del dret civil català vigent, preparat per una comissió compiladora i aprovat per llei de l’estat espanyol.

Consta d’un títol preliminar i quatre llibres (De la família, De les successions, Dels drets reals, De les obligacions i els contractes i la prescripció), dividits en títols, seccions, capítols i 344 articles.

Per la seva sistemàtica, més que una compilació és l’adaptació d’un apèndix al codi civil espanyol, especialment en matèries successòries i familiars, amb escassa atenció al dret consuetudinari. La seva interpretació s’ha de basar en la tradició jurídica catalana.

Promulgat oficialment en castellà, el Col·legi d’Advocats de Barcelona en publicà la versió catalana el 1963. La revisió d’aquesta compilació ha estat proposada per les conclusions del Segon Congrés Jurídic Català.

Compendi de la Doctrina Catalanista

1 Resposta

(Catalunya, 1894)

Manual de catalanisme escrit per Enric Prat de la Riba i Pere Muntanyola. Fou premiat al concurs convocat pel Centre Català de Sabadell (1894) i aprovat per la junta permanent de la Unió Catalanista.

Hom en féu un tiratge de 100.000 exemplars, i fou reimprès unes quantes vegades, entre d’altres a “Lectura Popular” (1918).

Escrit en forma de catecisme, dialogat, en un estil simple i directe, amb afirmacions taxatives, és un resum de fets històrics, teories i reivindicacions, essencialment nacionalista.

Companys: procés a Catalunya

3 Respostes

(Catalunya, 1979)

Film català. Recull les experiències de La ciutat cremada (1976) en la seva assimilació del cinema català a la recuperació històrica.

Fou dirigit per Josep M. Forn. Luis Iriondo, Maria May i Pau Garsaball en foren els principals intèrprets. La fotografia és de Cecilio Paniagua.

En reduir el context col·lectiu a la dimensió individual del president Companys, entre la desfeta republicana i el seu afusellament el 1940, el film subratlla de forma excessiva la mitificació del personatge i invalida d’aquesta manera qualsevol altre apropament diferent.

Commemoracions de Pere Albert

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII)

Tractat. Recopilació, primerament de caràcter privat i més tard amb valor oficial (a partir d’un capítol de cort de 1470), de dues col·leccions consuetudinàries del dret feudal català: Costumes de Catalunya entre senyors i vassalls i una altra el començament de la qual és Casos en los quals el senyor no és tengut….

La unió d’ambdues constitueix les Commemoracions, i la recollí Pere Albert, home format a la Universitat de Bolonya, canonge de Barcelona i conseller de Jaume I el Conqueridor.

Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació

4 Respostes

(Catalunya, 5 novembre 1980 – )

(CIRI)  Organisme. Creat per la Generalitat de Catalunya, per a la coordinació de les diverses activitats i projectes dels departaments de la Generalitat en els camps de la recerca científica, en tots els seus vessants, i de la innovació tecnològica a Catalunya, per tal d’aconseguir una actuació conjunta emmarcada dins unes directrius generals de política científica, amb l’objectiu d’assolir la màxima eficàcia.

Ha desenvolupat un sistema d’ajuts per a treballs de recerca.

Comissió d’Educació General

Deixa un comentari

(Catalunya, 1918 – 1924)

Organisme de política cultural. Creat per la Mancomunitat de Catalunya per dur a terme el projecte d’Institut d’Educació General, ideat per Prat de la Riba el 1914.

Portà a terme una tasca important de divulgació cultural, de temes d’higiene i d’educació moral pels pobles del Principat.

Destacaren les campanyes del bon hostal de Catalunya, en defensa dels ocells, la creació de la Lliga Nacional d’Associacions de Música i de la Germanor d’Orfeons de Catalunya i la coordinació del certàmens literaris.

Fou dissolt per la Dictadura de Primo de Rivera.

Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 13 juny 1985 – )

(COB-DC)  Entitat professional. Constituïda a partir de l’Associació de Bibliotecaris de Catalunya per agrupar els titulats en Biblioteconomia i Documentació.

Les seves funcions són: ordenar l’exercici professional en qualsevol de les seves formes; representar els interessos generals de la professió, especialment en les seves relacions amb les administracions públiques; defensar els interessos professionals dels col·legiats; i vetllar per l’adequació de l’activitat professional a les necessitats dels ciutadans mitjançant programes regulars de formació continuada. Publica un butlletí informatiu bimensual, “Document”, i una revista tècnica “Item”.

L’any 1993 organitzà la 59a Conferència General de la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i de Biblioteques (IFLA). És soci fundador de la Federación Española de Asociaciones de Bibliotecarios y Documentalistas i coorganitza regularment les Jornades Catalanes de Documentació.

Enllaç web: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya

Col·legi de Filosofia de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1976 – 1989)

Grup filosòfic. Integrat per X. Rubert i de Ventós, Eugeni Trias, Jordi Llobet i Antoni Vicens (substituït el 1979 per Josep Ramoneda).

Des del 1976 imparteix un curs lliure i para-universitari de filosofia sobre temes diversos i amb la col·laboració de diferents professors convidats.

Els tres primers cursos, fets a l’Escola Eina, donaren lloc als corresponents volums. Des del 1980 els cursos s’han fet al Casal de Sarrià.