Arxiu d'etiquetes: Catalunya (cult)

Estudis Franciscans

9 Respostes

(Catalunya, 1907 – )

Revista mensual d’estudis eclesiàstics i franciscans fundada, amb finalitats apologètiques, per Miquel d’Esplugues. El 1927 passà a trimestral, i a quadrimestral el 1947.

Actualment, és l’òrgan científic d’investigació de totes les províncies caputxines d’Espanya. Ha pres denominacions diverses: “Revista de Estudios Franciscanos” (1907-11), “Estudios Franciscanos” (1912-22), “Estudis Franciscans” (1923-36) i “Estudios Franciscanos” (des del 1947).

Els volums principals, publicats fora sèrie, són Homenaje al cardenal Vives y Tutó (1913), Miscel·lània tomista (1924), Franciscàlia (1928), i Miscel·lània lul·liana (1935).

La col·lecció consta de més de setanta-quatre volums.

Esteve, senyor

2 Respostes

(Catalunya, segle XIX)

Protagonista de L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol.

El personatge, convertit aviat en arquetipus, entrà a formar part de la tipologia popular barcelonina; el qualificatiu de “senyor Esteve” s’aplica encara com a signe del botiguer o del petit burgès, de vida tranquil·la, de costums tradicionals, amb preocupació per l’estalvi, poc sensible a l’idealisme i a l’art i que viu al marge de la política.

La iconografia clàssica del personatge fou la de l’auca que dibuixà Ramon Casas, amb rodolins de Gabriel Alomar (1907).

Els anys vint aquest personatge fou reinterpretat amb personalitat per Picarol a “L’Esquella de la Torratxa”, on retratà un “senyor Esteve” gran burgès i explotador sinistre.

Escoltes Catalans

2 Respostes

(Catalunya, 1974 – )

Institució escolta, laica i coeducativa.

Creada per la fusió de Boy Scouts de Catalunya, Germanor de Nois i Noies Guies, Minyons de Muntanya i Nova Escolta del País Valencià.

Enllaç web: Escoltes Catalans

Escola d’Administració Pública de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, 1914 – 1936 / 1979 – )

(EAPC)  Institució autònoma. Fundada per la Diputació de Barcelona i dedicada a la formació de funcionaris, de seguida va passar a dependre de la Mancomunitat de Catalunya.

Suprimida el 1924, va tornar a funcionar del 1930 al 1936 i va ésser novament restablerta per la Generalitat el 1979.

Enllaç web: Escola d’Administració Pública de Catalunya

Escola Catalana

2 Respostes

(Catalunya, desembre 1965 – 2013)

Revista. Editada per la delegació d’ensenyament d’Òmnium Cultural. De periodicitat mensual, aparegué com a butlletí d’aquesta organització. El 1976 començà a ser impresa i il·lustrada, i des del 1985 té el nom i la presentació actuals.

Tracta de temes relacionats amb l’ensenyament als Països Catalans, amb preferència els referits a didàctica del català, sociolingüística catalana, qüestions de llengua i literatura d’interès educatiu, altres temes pedagògics i comentaris i crítiques de bibliografia escolar. Publicà sovint números monogràfics.

El 2013 Òmnium Cultural deixà de publicar la revista per problemes econòmics.

Escola Apologètica Catalana

1 Resposta

(Catalunya, segle XIX)

Grup de pensadors encapçalat per Joaquim Roca i Cornet.

Va publicar la primera revista apologètica de l’Estat espanyol, “La Religión” (1837-41), continuada per “La Civilización” (1841-43).

La influència posterior de Jaume Balmes va ésser decisiva en l’evolució filosòfica i teològica del grup.

Entesa Judeocristiana de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1961 – )

Entitat que promou les bones relacions entre els jueus i els cristians.

Després de la Segona Guerra Mundial, a Catalunya, intel·lectuals, polítics i cristians compromesos començaren a interessar-se pels jueus i per Israel. En nasqueren unes esporàdiques manifestacions públiques que feren que la gent preocupada pels estralls de l’antisemitisme, però més encara pel seu possible reviscolament, es conegués.

Aquests, jueus i cristians, ajudats per unes monges de Nostra Senyora de Sió, s’agruparen vers l’any 1961, i el 1967 es constituïren en filial, però amb vida independent, de l’Amistad Judeo-Cristiana, de Madrid, autoritzada l’any anterior. El 1969, el grup català pogué estructurar-se oficialment.

El seu objectiu se centra a fomentar el coneixement i el respecte mutus, superant tots els prejudicis, entre jueus i cristians, mitjançant una acció cultural, no proselitista, de profunditat i continuada, basada, de preferència, en l’estudi del patrimoni comú: Déu, la Bíblia, la història compartida, etc.

En defensa pròpia

2 Respostes

(Catalunya, 1895)

Recull d’articles periodístics de Jacint Verdaguer.

Escrits arran de la polèmica suscitada pel “cas Verdaguer”, quan el poeta, suspès a divinis i perdut el favor de la casa de Comillas, de la qual era almoiner, a causa de la relació que el poeta va tenir amb un grup exorcista, fou desterrat al santuari de la Gleva.

Empordà, L’ -sardana-

Deixa un comentari

(Catalunya, 1908)

Sardana amb text de Joan Maragall i música d’Enric Morera. Per a cor masculí.

La música acompanya amb ritme enèrgic el text escrit prèviament, cas insòlit en les lletres per a sardana de Maragall.

emigrant, L’

Deixa un comentari

(Catalunya, 1891)

Obra coral, amb text de Jacint Verdaguer i música d’Amadeu Vives.

Símbol de l’enyorança de la pàtria, assolí ràpidament una gran popularitat, especialment entre exiliats i emigrants.