(Bretanya, França, segle XIV – Catalunya, segle XV)
Escrivent de llibres d’origen bretó, segons ell mateix precisà quan signà el Missal número 30 entre els que es conserven a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, procedent del monestir de Sant Cugat del Vallès.
Li són atribuïdes també les miniatures d’aquesta obra.
(Catalunya, segle VII)
Sant llegendari. Segons la llegenda, era un pagès català que estava en un mas situat vora el camí de Sant Cugat del Vallès a Barcelona. Sever, bisbe de Barcelona, en passar, fugitiu dels seus perseguidors, per les terres de Medir, féu que florissin i granessin sobtadament les faveres que plantava Medir. Aquest, interrogat pels perseguidors, contestà que el bisbe havia passat per allà quan ell plantava les faves. Els perseguidors, creient-se que Medir se’n burlava, el martiritzaren.
És venerat a la capella de Sant Medir, del terme de Sant Cugat del Vallès, visitada cada any, el dia 3 de març, per les colles de Gràcia i d’altres pobles dels voltants, les quals després recorren els carrers de la vila llançant caramels als vianants.
(Catalunya, segle XIII)
Noble. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic el darrer temps del seu regnat.
Aquest pot ser l’homònim que bastants anys després, el 1229, participava a la conquesta de Mallorca. A la batalla de la serra de Portopí fou ferit per una pedra a la boca, i es retirà sagnant. Deturat pel rei Jaume I el Conqueridor, les paraules del monarca, no exemptes de sarcasme, el feren tornar a la lluita.
Segons la Crònica del Conqueridor, Guillem de Mediona era bon home d’armes, el qui junyia millor de tot Catalunya.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Diplomàtic. Senyor de Pierola (1286) i d’altres indrets del Penedès.
Actuà d’ambaixador a França (1274) de part de l’infant Pere, i al Marroc (1293) de part de Jaume II el Just. Acompanyà Pere II el Gran a Perpinyà (1285) en l’expedició de captura contra Jaume II de Mallorca.
Intervingué al coll de Panissars contra els croats de Felip III de França i excel·lí en la defensa de Besalú. Juntament amb Conrad Llança (1285), acompanyà l’infant Alfons a l’expedició contra l’illa de Mallorca, d’on fou fet lloctinent (1286).
S’encarregà més tard de les negociacions diplomàtiques (1293) entre Jaume II de Catalunya i el soldà del Marroc. El 1309 acudí amb Jaume II a l’expedició contra Almeria.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Cavaller. Fill de Josep Meca i Caçador i germà d’Antoni.
Durant el setge de Barcelona establert per Felip V de Borbó el 1706 serví de voluntari agregat al regiment de Guàrdies Catalans.
Assistí a la Junta de Braços de Barcelona de 1713, en què fou decidida la continuació de la resistència contra Felip V.
(Nàpols, Itàlia, vers 1680 – Catalunya, 1744)
Escultor. Actiu a Catalunya.
Obrà el grup que figura Jesús agafat a l’Hort de les Oliveres (1708), per a Sant Feliu de Guíxols; les set figures del misteri de la Porta Creu (1712), per a la seu de Tortosa, i, vers el 1733, el retaule per a una capella particular de Salou.
(Catalunya, segle XIV)
Picapedrer gòtic.
Col·laborà amb l’escultor reial Jaume Cascalls, el seu ajudant Jordi de Déu i el picapedrer Pere Lena, vers el 1363, en l’execució d’un arc-suport de les tombes reials de Poblet segons projecte del mestre Aloi de Montbrai, també escultor reial.
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
(o Peremateu) Escultor. Deixeble de Lluís Bonifaç i Massó des del 1779. Mort el mestre (1786), s’establí a Valls.
Obrà l’altar major del convent dels carmelites d’aquesta ciutat (1802) i les imatges de sant Francesc i sant Josep per al retaule d’aquests sants a Alcover (1806).
(Catalunya ?, segle XIV – Grècia ?, segle XIV)
Prelat i frare menoret.
El 1376 fou nomenat arquebisbe de Neopàtria, on fou successor de Francesc.
Es distingí, al costat d’Andreu Savall, en la propaganda feta a la Ptiòtida per aconseguir una adhesió general al projecte de reconèixer Pere III el Cerimoniós com a senyor dels ducats d’Atenes i Neopàtria.
(Catalunya, vers 1500 – Girona, 1558)
Pintor renaixentista. Establert a Girona. Realitzà una remarcable obra pictòrica dins el nou corrent renaixentista importat per alguns artistes estrangers, entre els quals hi havia Joan de Borgonya, de qui va seguir l’esperit.
Entre les obres que li són atribuïdes cal esmentar el retaule de La Magdalena (1526) a la seu de Girona, el retaule major de Sant Pere de Rodes (1532), el de Sant Pere de Montagut, el de Sant Iscle i Santa Victòria de Millars, el de la Mare de Déu del Mont i el de s’Agaró. També és coneguda la Pietat del monestir de Banyoles, obra en la qual es representat un paisatge gironí amb la seu a mig acabar.
Mates seguí en els seus treballs les formes compositives que trobava en els gravats de Dürer, llavors en molta circulació pertot arreu, i copià també la disposició, per exemple, de la coneguda obra d’Aine Bru sobre el martiri de sant Cugat.
Dades dels Països Catalans 