(Catalunya, segle XV)
Poeta. Se’n conserven dues composicions, una A Déu primer que és causa causant, elogi exagerat d’Alfons IV el Magnànim, escrita després del 1442, i una altra de caràcter amorós, reiterativa i d’estil artificiós.
Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)
Miquel, Bernat -jurista-
(Catalunya, segle XIV)
Jurista i funcionari reial. Era nebot del canonista Bernat Miquel, advocat a la cúria papal d’Avinyó.
Des del 1362 figura ja a la cancelleria reial i des del 1374 consta com a secretari, càrrec en el qual, a la seva mort, succeí Bartomeu Sirvent. El 1382 consta com a auditor del consell reial.
De formació humanística, el 1380 redactà el preàmbul sal·lustià de la donació reial de llibres històrics a Poblet i és considerat l’autor del famós elogi de l’Acròpoli d’Atenes, primer elogi fet en temps moderns.
Minguet, Pau
(Catalunya, segle XVIII)
Prestidigitador. La seva habilitat li valgué molta fama. Publicà un llibre titulat Juegos de manos.
Seguí la carrera eclesiàstica.
També és autor d’una obra de devoció mariana.
Milany -llinatge-
(Catalunya, segle XI – segle XIV)
Llinatge de castlans del castell de Milany conegut des dels volts del 1070, amb Ponç de Milany i els seus fills Ramon i Bernat de Milany.
Mieres, Guillem de
(Catalunya, segle XIV)
Escultor. Treballà per a la seu de Girona.
El 1386 fou un dels qui parlaren a favor del projecte de gran nau central que havia dut endavant Pere Sacoma a la catedral gironina, arran de l’assemblea de tècnics reunida per dictaminar sobre la viabilitat del projecte.
Mey, Sebastià
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Escriptor. És autor del recull Fabularia de qüentos antiguos y nuevos (1613) i de les dues novel·les curtes El emperador y su hijo i El caballero leal a su señor.
Mesullam ben Selomó de Piera
(Catalunya, segle XIII – vers 1265)
(dit En Vides de Girona) Dirigent jueu i poeta cabalista. Renovà el llenguatge poètic, el temari i les composicions.
Fou amic i admirador de Mosé ben Nahman i de Jonah ben Abraham, els caps dels tradicionalistes, i es féu ressò del moviment messiànic del seu temps.
Hom conserva unes 50 poesies seves, que són poesia de polèmica contra els partidaris de Maimònides -bé que, després, a la vista de traduccions més fidels dels escrits d’aquest, es passà al bàndol contrari-, i, també, poesies d’amor, de la natura i intel·lectualitzades, d’un estil influït pel trobar clus.
Mestres i Guitart, Francesc d’A.
(Catalunya, segle XVIII)
Mestre de cases. Primer membre d’aquesta família.
Fou mestre major de la catedral de Barcelona (1764-94).
El seu fill Josep Mestres i Ximenes fou el seu ajudant del 1781 al 1794, any en que el substituí.
Mestre, Francesc
(Catalunya, segle XV)
Pintor gòtic. El 1495 contractà amb Pere Alemany el retaule major del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, però només en realitzà el bancal, a causa de la seva mort.
L’obra fou acabada per Pere Alemany i Rafael Vergós.
Mercoral
(França, segle IX – Catalunya ?, segle IX)
Segon abat de Sant Esteve de Banyoles (822-abans 840).
Nomenat no pas pel bisbe de Girona, seu a la qual pertanyia el monestir, sinó per l’arquebisbe Nebridi de Narbona.
Aquest lligam potser podria explicar que el 899, a precs de l’arquebisbe Arnust, el rei Carles el Simple annexés Banyoles a Narbona.
Dades dels Països Catalans 