(Catalunya, segle XV)
Pintor. Fill de Joan Mates. S’associà amb Guillem Talarn per a la realització del retaule de Sant Pau i Sant Feliu, contractat amb els prohoms del castell de Vacarisses i els parroquians de Sant Feliu.
Vers el 1453 treballà a Vilafranca del Penedès.
La seva obra s’emmarca en el gòtic català del quatre-cents.
(Catalunya, segle XVIII – Veneçuela ?, segle XVIII)
Frare caputxí. Destinat a Veneçuela, realitzà exploracions importants.
El 1772, amb fra Benet de la Garriga, remuntà per primera vegada l’Orinoco fins a l’alt Caroní i al territori de la Gran Sabana. Deixà una relació del viatge.
(Ripollès, segle XII – Montpeller, França, segle XII)
Senyora de Montpeller. Es casà amb Guillem VI de Montpeller, que fou l’inici de l’acostament dels senyors de Montpeller al casal de Barcelona.
Tant el seu marit, mort el 1146, com els seus fills Guillem VII i Guiu Guerrejat residiren temporalment a Catalunya i representaren els interessos dels reis catalans a Provença.
(Catalunya, segle XII – 1180/85)
Cavaller. Germà d’Hug III.
Hagué de sofrir les violentes invectives escrites per Guillem de Berguedà, sobretot a causa de la seva fidelitat envers Alfons I el Cast.
Aquest trobador, després, li feu un sentit plant de condol, amb motiu d’haver mort en una batalla amb els sarraïns.
(Catalunya, segle XIII – 1321)
Baró de Mataplana. Fill i successor d’Hug (VII) de Mataplana i de Sibil·la I de Pallars.
Casat amb Berenguera. Morí sense descendència, abans que el seu pare, i per això desfilaren en la successió de Mataplana els seus germans, morts successivament, Arnau Roger, Ramon Roger, (Pere) Roger Bernat i Artau Roger de Mataplana.
(Catalunya, segle XIII – 1328)
Noble. Fill de Ramon (II) d’Urtx, a la mort del qual (1297) heretà la baronia de Mataplana i la vall de Toses.
Fou comte de Pallars (Hug I de Pallars) pel seu casament amb la comtessa Sibil·la I.
Fou el pare d’Hug (VIII) de Mataplana.
(Catalunya, 1173 – Muret, França, 28 desembre 1213)
Senyor de Mataplana. Fill d’Hug III. Fou fidel a Alfons I el Cast.
Amb Pere I el Catòlic acudí a les batalles de Las Navas de Tolosa (1212) i de Muret (1213), on morí a conseqüència de les ferides rebudes, encara que segons la Crónica de Jaume I el Conqueridor, fou un dels cavallers que abandonaren el rei.
Protector dels trobadors i poeta esporàdic en provençal, del qual es conserva un sirventès.
Era casat amb Guillema de Sales i el seu fill i successor fou Hug (V).
(Catalunya, segle XI)
Noble. Primer personatge documentat (1076-89) del llinatge. Sembla que fou casat amb Adelaida.
Probablement és l’Hug Dalmau (1086) que jurà fidelitat als comtes de Cerdanya, però també podria ésser identificat amb un vescomte Hug (mort després del 1098) fill del vescomte Dalmau I de Berga.
(Catalunya, 1245 – 1290)
Filla d’Hug (VI) de Mataplana. Es casà amb Galceran (II) d’Urtx, que tenia béns a la Cerdanya, al Conflent i al Rosselló.
El 1246 Jaume I el Conqueridor els vengué el domini alodial que posseïa en els llocs, castells i dominis dels Mataplana, en especial en els castells de Mataplana, Blancafort i vall de Gombrèn.
Blanca creà el poble de Gombrèn (1278) i fou mare de Ramon (II) d’Urtx.
(Gombrèn, Ripollès, segle XI – segle XIV)
Llinatge feudal. El seu patrimoni radicava principalment a la baronia de Mataplana, situada a l’alt Berguedà i el Ripollès (Vall de Toses, Pobla de Lillet, Castellar de N’Hug).
També tenia possessions a Castelldans, Arbeca, les Borges Blanques i Cervelló.
El primer personatge documentat és un Hug (I) de Mataplana. Altres membres del llinatge són:
Bernat de Mataplana (Catalunya, segle XII) Marit d’Estefania. Consta com a membre del llinatge el 1125. Fou pare d’una gran fillada -nou fills mascles-, entre la qual no manquen un Hug i un Huguet.
Guillem de Mataplana (Catalunya, segle XII) Marit de Dolça. Membre de la família Mataplana entre el 1173 i el 1777.
Hug (II) de Mataplana (Catalunya, segle XII) Marit d’Ermessenda d’Empúries. Consta com a membre del llinatge entre el 1112 i el 1130.
Hug (III) de Mataplana (Catalunya, segle XII) Marit de Beatriu. Germà de Ponç de Mataplana. Formà part del consell de Ramon Berenguer IV de Barcelona i tenia drets feudals sobre possessions del trobador Guillem de Berguedà. El seu fill i hereu fou Hug (IV) de Mataplana.
Hug (VI) de Mataplana (Catalunya, segle XIII) Pare de Blanca. Fill d’Hug (V) de Mataplana. El 1236 figurava entre els assistents a les Corts generals de Montsó. Es casà amb una dama anomenada Elisenda.
Hug de Mataplana (Catalunya, segle XIII) Es deia fill d’Hug (mort a Marsella el 1218) i d’Elisenda. Participà a la conquesta de Mallorca.
Dades dels Països Catalans 